Tres anys sense Pau Riba, el cantautor i artista còsmic

Riba, nascut en 1948, va ser un cantautor, escriptor i poeta, considerat una de les figures més influents i avantguardistes de la música a Catalunya. Nascut a Palma en el si d'una família d'intel·lectuals, Riba es va convertir en un referent de la contracultura i l'experimentació artística des de finals dels anys 60.

La seva carrera musical va enlairar amb el moviment de la Nova Cançó, encara que aviat es va desmarcar dels seus postulats més convencionals per a explorar camins més alternatius i psicodèlics. El seu àlbum més icònic, Dioptria (1969-1970), és una obra de culte en la música catalana, amb lletres carregades d'ironia, crítica social i un estil que fusionava el folk amb l'experimentació sonora.

Durant els anys 70, Riba va aprofundir en la seva faceta més transgressora amb discos com Jo, la donya i el gripau (1971), gravat en una masia i amb un so més pròxim al rock progressiu. La seva vida va estar marcada per un esperit nòmada i bohemi, i la seva música reflectia un rebuig a les normes establertes. També va explorar la literatura i el disseny gràfic, ampliant el seu llegat més enllà de la música.

En els anys 80 i 90, el seu estil es va diversificar, experimentant amb l'electrònica i altres gèneres, però sense perdre mai la seva essència irreverent i creativa. La seva actitud provocadora i la seva capacitat de reinventar constantment ho van convertir en una figura única dins del panorama cultural català.

A més de la seva faceta musical, Pau Riba va deixar una petjada important en la literatura amb llibres com Licors (1977) i Història de l’univers (2015), on va plasmar la seva visió del món amb un estil filosòfic i poètic.

Fins als seus últims dies, Riba va continuar sent un artista compromès amb l'experimentació i la llibertat creativa. La seva influència es manté viva en la música catalana, i el seu llegat continua inspirant a noves generacions d'artistes que busquen trencar motlles i explorar noves formes d'expressió.