“Arribaràs i serà de nit”, una original proposta teatral a la Sala Atrium

Moltes vegades s'analitza el fenomen teatral des d'un punt de vista espacial i es recorda que en la tradicional estructura “a la italiana” dels patis de butaques es completen amb una quarta paret inaccessible per a l'espectador que és la de l'escenari. Ocorre no obstant això que molts directors tracten de suprimir aquesta quarta paret i impliquen amb formes més o menys imaginatives al públic en la mateixa funció. Marc Chornet ha anat més enllà i ha traslladat l'inici de “Arribaràs i serà de nit” fora de la sala teatral pròpiament situant-lo en el vestíbul del local, cap la mateixa via pública. No ha estat un capritx arbitrari, sinó una manera d'aproximar a l'espectador des del principi de l'espectacle al fet que dóna peu al seu desenvolupament: la mort d'una dona en accident de trànsit.

Estem doncs davant una obra teatral sens dubte original. No sols pel descrit punt de partida, sinó perquè, a més, s'obliga el públic a utilitzar uns auriculars com a canal d'audició tant de la paraula -expressada en temps real pels intèrprets-, com de la música, aquesta sí pregravada, obra de Neus Pàmies i Gerard Marsal. 

Marc Artigau, autor del text, s'interroga: “Quines eines tenim per a gestionar un dol? Podem emprar els noves tecnologies perquè aquest dolor s'alleugeri? És ètic fer-ho? Fins a quin punt la nostra existència és basa en un seguit d'informació que només calç descodificar? Som la primera generació amb petjada digital. Allò que ens agrada i allò que detestem, els llocs on trepitgem, allò que contrau la nostra retina perquè ens interessa ens configura com una base de dades que repeteix patrons. Gràcies a això, els nostres experiències prenen un nou sentit. Si canvia la manera de relacionar-ens canvien els rècords, canvien els relacions afectives, canviem nosaltres i canvia el món. I la mort? I el darrer llindar que separa l'existència de la no-existència? Estem capacitat per assumir els esvorancs d'una realitat virtual? Al capdavall, la pregunta de la mort ens transporta a un dilema que ja va néixer al segle XX i que llaura ens obri un ventall infinit, què és humà? I quins són els límits d'allò que anomenem humà?”

Tal plantejament constitueix l'eix d'un text dramàtic d'indiscutible fondària, més discursiu que narratiu, però amb impressionant força poètica que subratlla una escenografia de suggestiva bellesa, creada pel mateix Chornet amb Laura Sanz. Tot aquest conjunt, així com les veus de Paula Jornet, Neus Pàmies Juárez, Isabel Soriano i Toni Guillemat, conviden a deixar portar per un itinerari d'imatges literàries oníriques que, acompanyades d'una música pròpia d'acte sacramental, l'espectador ha d'anar digerint i en la mesura de les seves possibilitats interpretant. Pot fer-ho de manera conscient i amb voluntat d'aprehendre les imatges suggerides per l'autor, o simplement deixar portar per la màgia d'un espectacle que tracta de seduir més que d'explicar.

Amb quant hem escrit es s'entendrà fàcilment que “Arribaràs i serà de bit” no és una funció convencional a l'ús, sinó una proposta temeràriament diferent, i per tant arriscada, però que val la pena veure.