El Ballet Nacional de Geòrgia a Barcelona (Apolo)

Hi ha ocasions que és necessari pescar al vol. Com ha estat el cas de la visita a Barcelona de Aphkhazeti, Ballet Nacional de Geòrgia, que, dins de la seva gira per territori peninsular, ha ofert una actuació única en el teatre Apolo del Paral·lel en una única vetllada pletòrica de sorpreses.

La primera d'elles, l'acolliment aconseguit per aquesta presència ja que l'enorme aforament del pati de butaques d'aquest més que centenari teatre va estar pràcticament al complet i tot va fer pensar que amb un públic diferent a l'habitual, ja que en bona part dels espectadors era perceptible una relació directa, personal, familiar o cultural amb el país al qual representa aquesta formació. La segona, el valor d'un espectacle que vol ser expressió i síntesi de la cultura georgiana. La tercera, la bellesa i perfecció tècnica d'un quefer artístic que cal presumir d'exigent i esgotador. I l'última, la mateixa composició d'aquesta companyia en gira, en la qual intervenen quinze ballarins homes, nou dones, cinc cantants i vuit músics, un total de trenta-set professionals entre els quals no sols hi ha georgians, sinó també grecs, armenis i uzbeks i als quals cal sumar els qui aporten silenciosa i anònimament el seu concurs després de les bambolines,

L'espectacle de Aphkhazeti vol ser calidoscopio de cadascuna de les regions georgianes, incloses la d'Abkhàzia, ocupada des de fa uns anys per la veïna Rússia i el denominador de la qual és la força dels passos executats pels homes, expressió de la rudesa de la vida entre muntanyes i de la lluita per la supervivència enfront de veïns històricament inamistoso. Hi ha balls com kartuli, jorimi, gandagana, kazbeguri, khevsuruli, el khanjluri o ball de les dagues, mitiuluri avluri, parikaoba i el mikhedruli o ball dels cavallers. En tots ells se succeeixen prodigiosos salts amb moviment circular dels cossos en l'aire i caiguda de genolls sobre el sòl, així com balls de puntes fet per homes, que s'incardinen amb la intervenció femenina, més delicada de moviment i amb un desplaçament sobre l'escenari en aparent lliscament, i tot això fa d'aquest espectacle una cosa única que es desenvolupa de manera exacta i mil·limètrica, amb absència d'incerteses i una conjunció perfecta entre tots els components de la companyia.

Contribueix a l'espectacularitat de programa la utilització d'un vestuari colorista -en les dones-, variat i ric, en el qual no falta, en el cas dels homes, l'imprescindible punyal al cinto i la cobertura de cap amb diversos barrets -adminículos tots dos que podien adquirir, al costat de cedés de música georgiana, en el ambigú-, mentre que el femení és imaginatiu i magnificente.

La música en directe, amb percussió, corda i vent, i les veus masculines, profundes, pètries, harmòniques, marquen l'evolució dels passos de ball amb la força d'un ritme d'alt voltatge. No és aventurat, per tant, afirmar que el Ballet Nacional de Geòrgia, que en 2031 complirà el seu centenari, és una de les millors formacions coreogràfiques que hem tingut ocasió de gaudir des de fa anys.