“Mort d’un comediant”, un missatge d'amor al teatre amb excel·lent interpretació (Romea)

“Des que s'inicien en el seu ofici els actors viuen en major o menor mesura en els personatges que interpreten” va explicar Guillem Clúa, autor de la comèdia “Mort d’un comediant” que, amb direcció de Josep Maria Mestres, s'ha estrenat en el Romea. Un text teatral en el qual el seu autor ha volgut fer una declaració d'amor al teatre, alhora que formular una invitació a l'espectador perquè penetri en els secrets del treball actoral.

En “Mort d’un comediant”, Clúa acredita la seva capacitat per a teixir una història potser no massa versemblant, però sí creïble. En aquest cas acredita, a més, un domini exhaustiu de la història del teatre mitjançant la utilització de fragments de nombrosos textos d'autors clàssics de diferents segles, des d'Èsquil a Arthur Miller, que li donen peu per a configurar la personalitat d'un individu contradictori, d'anfractuosa i complexa psicologia. L'autor imagina la trobada entre qui es presenta com un autor retirat que està obsessionat a reviure a cada moment de la seva vida diària algun dels personatges de ficció que va encarnar durant la seva trajectòria professional, la cura de la qual exigeix la contractació d'un cuidador que atengui el règim d'alimentació i medicació que li han prescrit i, d'alguna manera, es converteixi en el seu suport, el seu company i el seu vigilant.

Mestres ha fiat en l'acreditada capacitat de Jordi Bosch per a assumir aquest repte que està plagat de dificultats perquè el text de Clúa obliga l'intèrpret a desdoblegar no sols en cadascun dels personatges de ficció que recita en l'un o l'altre moment, sinó també en dos éssers humans reals, al punt que és factible plantejar aquell clàssic interrogant de “qui sóc jo? L'elecció no ha pogut ser més afortunada perquè al llarg d'uns cent minuts Bosch aconsegueix impartir una veritable lliçó d'art interpretatiu. Es lliura per a això de manera total i absoluta al punt que és perfectament perceptible veure com acaba la funció inundat de la seva pròpia suor, tal és l'esforç que posa en el seu/#s personatge/#s. La ira, l'agressivitat, la desraó es combinen i alternen magistralment amb la complicitat, la tendresa o el simpàtic desficaci. Clúa li dóna peu perquè el que pogués haver derivat en tragèdia no perdi mai el to propi de la comèdia i llisca nombroses ocasions per a satiritzar diferents aspectes de la nostra vida diària, amb subliminals ironies sobre l'univers teatral, les autoritats i les institucions catalanes, que Bosch aprofita oportunament per a provocar no ja el somriure, sinó en moltes ocasions la riallada. Als efectes del qual compta com a contrapunt del seu personatge a Francesc Marginet que compleix a satisfacció la seva comesa sense entelar el protagonisme de Bosch, així com la col·laboració de Mercè Pons. 

El resultat és senzillament excel·lent i “Mort d’un comediant” un encert ple no sols pel que fa al seu text, sinó i per sobre de qualsevol altra consideració, per una interpretació sens dubte magistral.