'Cancun' o com la vida pot variar quan es produeix un canvi de parelles

El mer esment del topònim Cancun convida a pensar en viatges i vacances però, estratègicament col·locat en la cartellera del teatre Gaudí, suggereix que el que Jordi Galceran, autor de l'obra que s'ha estrenat a la sala del carrer de Sant Antoni Maria Claret, ha pretès és senzilla i planament entretenir al respectable amb una eficaç joguina còmica.

Cancun té tan sols quatre personatges, per la qual cosa és una comèdia “de matrimonis”, subgènere molt acreditat i que en aquests temps i per aquests pagaments ha consolidat una molt freqüent presència sobre els escenaris locals. Com en qualsevol balneari vacacional, en el mexicà Cancun el temps de solaç es fa molt llarg i per a omplir-ho adequadament convé diversificar les activitats. Una d'elles, socorreguda i no exempta riscos, el” canvi de parelles” basat en el cas que les que es van formar en el seu moment haguessin pogut tenir una altra composició si no s'hagués produït un fet accidental: la desaparició del joc de claus d'un Toledo. El cas és que, com no és possible modificar el passat per què ni intentar-lo en el present? He aquí la clau de l'arc que dóna peu a Galceran per a muntar la fustera teatral d'aquesta joguina còmica.

Gemma Deusedas, Màrius Hernández, Agnés Busquets i David Olivares donen vida als quatre personatges i Susana Garacahana els ha dirigit imprimint un ritme trepidant que obliga a reiterades entrades i sortides en escena i a successius canvis de vestuari -de nit, platja, passeig o aperitiu-, amb la finalitat de contextualitzar cada moment, ja que l'ambientació escènica (llit de matrimonis central i un mesitas auxiliars amb copes de cava i begudes) resulta fart parva.

Cancun és una obrita lleugera que amb tota seguretat no passarà a la història del teatre, però que compleix molt correctament amb una funció en absolut menyspreable: entretenir al públic.