Caixaforum de Barcelona s'endinsa en la República de Weimar en una exposició amb 90 obres

Una exposició en el Caixaforum de Barcelona s'endinsa en el floriment cultural, creatiu i intel·lectual de la República de Weimar alemanya a través de prop de 90 obres originals d'aquesta època d'incertesa que inclouen obra pictòrica, gràfica, escultòrica, peces audiovisuals i peces musicals.

L'exposició 'Temps incerts. Alemanya entre guerres', que es podrà veure des d'aquest dimecres al 20 de juliol, reflecteix un període marcat per la incertesa i la inestabilitat centrat en l'etapa que va de 1918 a 1933 en una "visió polièdrica" d'un dels períodes més complexos de la història europea, ha afirmat aquest dimarts la directora de Caixaforum Barcelona, Mireia Domingo.

Amb la República de Weimar, Alemanya es va convertir en epicentre de l'avantguarda, l'experimentació i els canvis i va marcar una fita en el terreny cultural amb artistes com Fritz Lang, Jeanne Mammen, Georg Kolbe, Gabriele Münter, August Sander i l'escola de la Bauhaus, i l'exposició proposa un viatge "del món d'ahir al món d'avui", amb les guerres mundials entre mitjà, ha dit el cocomisari Pau Pedragosa.

Va ser un període que, malgrat la seva curta durada de 14 anys i l'ascens posterior del nazisme, va deixar una petjada com a referent de canvi, i l'exposició proposa, amb diferents capes de profunditat, comprendre aquest període amb les seves contradiccions, les seves virtuts i els seus defectes: "És un canvi d'època", ha subratllat el cocomisari.

Del 'món d'ahir' a Weimar

El primer gran àmbit de l'exposició --que ja es va poder veure en Caixaforum Madrid-- situa al públic en els temps previs a la Primera Guerra Mundial en un saló burgès inspirat en la novel·la 'Els Buddenbrook', de Thomas Mann, i que en l'aspecte sonor submergeix en el 'El Danubi blau' de Johann Strauss i 'La consagració de la primavera', de Ígor Stravinski.

El segon àmbit, part central de l'exposició, explora les tensions internes i els qüestionaments de les velles certeses que es va produir en la República de Weimar, amb imatges, documents i textos disposats temàticament des de la revolució de novembre de 1918 a l'arribada al poder d'Adolf Hitler en 1933 i que repassa aspectes com l'art, el rol de gènere, l'economia, la ciència i la societat.

Es mostren escultures de Käthe Kollwitz, Georg Kolbe, Marg Moll i Renée Sintenis, una selecció de fotografies de August Sander, fragments de 'Metropolis' de Fritz Lang o de la pel·lícula propagandística nazi 'El triomf de la voluntat' de Leni Riefenstahl, i el documental 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat', de Walter Ruttmann.

També inclou exponents en la pintura de l'expressionisme, el dadá, el constructivisme i la nova objectivitat com Ernst Ludwig Kirchner, Gabriele Münter, Johannes Itten, Vassili Kandinski, El Lissitzky, peces de disseny industrial de la Bauhaus com Marcel Breuer, Marianne Brandt, Mies van der Rohe i Erich Dieckmann en una sala dedicada a aquesta escola, i peces sonores d'obres d'Arnold Schöenberg, Richard Wagner, Kurt Weill i Kabarett Berlin.

L'exposició incorpora vuit noves peces respecte a la de Madrid, entre elles la pintura 'Strassenszene Kurfürstendamm', de George Grosz, i tanca el seu segon àmbit amb un vídeo sobre la crema de llibres a Berlín en 1933, símbol de la fi de l'era de Weimar.

De Weimar al "món d'avui"

L'últim dels àmbits proposa una reflexió un segle després sobre com les incerteses d'aquest període que encara reverberen, amb un vídeo en el qual sociòlegs i filòsofs acosten a les incerteses de l'actualitat.

Pedragosa ha assegurat que en els temps d'incertesa "es poden despertar els monstres", i que per això l'exposició acaba amb un gravat de Francisco de Goya de la sèrie dels capritxos 'El somni de la raó produeix monstres'.

En l'exposició han col·laborat el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional d'Arts Decoratives i l'Institut Valencià d'Art Modern, així com el Stadtmuseum Berlin, el Käthe-Kollowitz Museum de Colònia i el Georg Kolbe Museum de Berlín.