Barcelona compta amb un nou teatre flamenc en el Palauet Montagut

Els estrets carrers del casc vell barceloní amaguen bells edificis la imatge dels quals ha anat deteriorar per culpa de dècades d'incúria. Podem passar per davant d'elles sense adonar-nos de la seva majestuositat i, per descomptat, sense intuir la rica història que s'oculta entre les seves parets. En el número 10 del carrer Abaixadors, a un tir de pedra de la basílica de Santa María de la Mar, un enorme portal dóna accés al vestíbul en el qual arribava en quitrín al seu palauet Don Joan de Montagut i Soler. L'acabalo comerciant tarragoní, que havia muntat un despatx de comerç marítim amb l'escocès Archibald Ewart, va adquirir del seu cunyat Juan Bru unes velles casonas sobre el solar del qual va construir cap a 1783 el palauet que seria el seu propi habitatge i en el qual establiria un despatx. A la seva mort, el nou edifici, de noble factura, va estar dedicat a asendereadas funcions; així temple de culte protestant, taller de pelleteria, escola d'òpera, llar gallega, safareig públic i fins i tot consolat dels Estats Units, per a quedar finalment punt menys que abandonat. Fins al dia d'avui en què ha estat plenament rehabilitat i transformat per a albergar el Teatre Flamenc de Barcelona.

Flamenc a la ciutat comtal? Doncs sí, perquè no serà en absolut ociós recordar que Barcelona ha estat una dels bressols d'aquest art i de les ciutats amb major afició, al punt d'haver estat considerada la capital flamenca del nord d'Espanya. És, a més, la població natal d'artistes inoblidables quals Carmen Amaya o Peret o, en el nostre temps, Maite Martín i Miguel Poveda. A continuar aquesta tradició ve el nou Teatre Flamenc que des d'aquesta primavera té acomodament en el “casalot” dels Montagut i que seguirà la pauta als quals ja funcionen a Madrid, Sevilla i Màlaga.

El Teatre Flamenc del palauet Montagut disposa una sala l'aforament de la qual permet acollir a 130 persones, amb un reservat limítrof que incrementa el nombre d'espectadors. Ha estat concebut per a oferir espectacles globals, el principal d'ells “Inspiració”, però també actuacions pluridisciplinàries i cicles temàtics, entre altres de sarsuela i rumba catalana. Amb tres funcions diàries (a les cinc i set de la tarda i nou menys quart de la nit) i una rotació setmanal dels programes. Una altra sala situada en la mateixa planta funcionarà com ambigú i en ella es podran degustar especialitats vinculades amb la cuina tradicional gitana. Tot això sota l'empara de l'escut d'armes dels Montagut que presideix el portalón d'accés a la planta noble, on rendeix l'escalinata que s'inicia en el vestíbul.

Soleares, tarantas, colombianes, buleries, sevillanes, fandangos, tientos i alegries, entre altres pals de la tradició flamenca, ressonen des d'aquesta primavera entre les parets dels més nobles i bells edificis de la Barcelona antiga.