Garamendi revalida la presidència de la CEOE entre moltes crítiques

Dins de la CEOE, el malestar amb la direcció de l'organització ha estat públic. I durant l'anterior etapa de Garamendi a Foment es van unir , entre d'altres, el president de la patronal madrilenya CEIM, Miguel Garrid o; i el líder de Cepime , Gerardo Cuerva fent saber la necessitat que la postura dels empresaris sigui més ferma en el diàleg social.

Finalment, els gairebé 800 representants de les diferents patronals amb presència a CEOE, tant sectorials com territorials, de tot Espanya, han decidit que Garamendi ha de continuar al capdavant de la patronal. No hi ha hagut el vot telemàtic ni tampoc la representació: tots els vocals havien d'anar presencialment a Madrid per expressar el vot.

Garamendi ha viscut amb preocupació que hi hagués una segona candidatura a presidir la CEOE, ja que la candidata de Foment Virginia Guinda ha pogut exposar durant el seu periple per tot Espanya i als diferents membres de l'organització empresarial un programa interessant, assenyat i coherent. Ha debatut amb ells i sembrat que és possible gestionar la CEOE d'una manera més empàtica, dialogant, oberta, participativa i descentralitzada on tothom se senti particip de les decisions que els afecten.

Els resultats a més evidenciaven la disconformitat d'una part dels membres amb dret a vot amb com s'ha dirigit sota Garamendi temes de sensibilitat especial per a un col·lectiu divers i fort.

La Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) ha elegit aquest dimecres el president per als propers quatre anys, amb l'actual líder de la patronal, Antonio Garamendi , i la vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, com a candidats.

Garamendi ha optat per revalidar el càrrec que ocupa des del 2018, quan va assumir el compromís de liderar la CEOE guiat pels principis d'"Espanya, empresaris, trobada, evolució i esperit", com va dir en el discurs. Durant aquests quatre anys la CEOE de Garamendi, els sindicats i l'Executiu han signat 14 acords, entre ells la reforma laboral o la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), encara que les relacions es van refredar després de la pandèmia, amb l'Acord per al Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), l'Estatut del Becari i l'SMI per al 2023 encara pendents. Fins a principis de novembre, semblava que Garamendi tenia la carrera a la reelecció clar. Tot i això, a començaments de novembre, la vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, va confirmar la seva intenció de competir per la presidència de la patronal.

Guinda va inscriure la seva candidatura amb el suport de Foment del Treball, la patronal de cogeneradors industrials (Acogen), l'Associació Professional Nacional de Gestors Administratius (Apnga), la patronal automobilística Faconauto, la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrniques (Fecic) i el Col·legi de Gestors Administratius. També va presentar 37 avals, encara que només en són necessaris 20 com a mínim.

A més va presentar un programa electoral amb un model de governança per a la patronal "més compartit i amb una escolta més activa", amb una participació més gran de les patronals territorials i sectorials, així com una major transparència i amb més capacitat "propositiva". També va reiterar la intenció de potenciar la figura dels empresaris, amb una campanya de reivindicació constant del valor que aporten a la societat.

En total, han votat 643 vocals: 534 a favor de Garamendi, 87 a favor de Guinda, 14 en blanc i 8 vots han resultat nuls.

En aquesta nova etapa Garamendi haurà de prestar així més atenció a l'organització que presideix novament atès que fins a finals d'aquest 2022 i durant tot el 2023 els reptes per a l'empresariat seran molts.

Durant la darrera negociació de la reforma laboral es va fer visible el malestar contra la seva figura, ja que quatre patronals van decidir no recolzar l'acord que el seu líder havia aconseguit amb la ministra Yolanda Díaz.

EL GOVERN TÉ UN CALENDARI AJUSTAT PER RESOLDRE QÜESTIONS QUE AFECTESSIN A TREBALLADORS I EMPRESES

A l'agenda econòmica del govern estan damunt la taula unes quantes "patates calentes". Entre elles, un segon augment del salari mínim interprofessional (SMI), l'Estratègia Nacional d'Impuls del Treball Autònom (ENDITA), o una de les més polèmiques la segona part de la reforma de les pensions amb l'ampliació del còmput d'anys per cobrar la pensió que haurà d'estar solucionat abans del 31 de desembre d'aquest mateix 2022 pel ministre Escrivà.

El panorama també es veurà condicionat pels processos electorals, amb comicis autonòmics i municipals a finals de maig i generals a la recta final de l'exercici, a la meitat de la presidència espanyola de la Unió Europea, que arriba per torn el segon semestre.

Seguirem informant.