Les diferències en el tracte als aturats entre les comunitats autònomes

Per bé que els darrers anys l'agenda mediàtica del país ha estat marcada per les demandes dels pensionistes i les taxes de desocupació , les dades que comparen el mercat laboral espanyol amb la resta d'Europa confirmen que el sistema públic d'Espanya és massa generós amb les persones que perden el seu lloc de treball i amb els pensionistes . L'informe de l' Organització Internacional del Treball (OIT), que es va fer a principis de segle, va destacar que Espanya estava al capdavant d'un grup de països, liderats per Alemanya, Luxemburg, Suècia, Holanda i Noruega, amb un sistema de protecció més elevat. A l'altre extrem de la balança apareixien països com els Estats Units -referència del capitalisme i l'individualisme mundial-, Canadà, Regne Unit o Nova Zelanda. Més de vint anys després, l' OCDE insisteix en el mateix plantejament: a Espanya hi ha una manca d'incentius que afavoreixin la cerca d'un lloc de treball i l'acceptació de feina.

Els anglosaxons utilitzen un terme encunyat com a Unemployment Trap per referir-se al que es traduiria en castellà com la 'Trampa de la Pobresa'. Aquesta teoria d'origen britànic afirma que els sistemes tributaris i del benestar poden contribuir a mantenir les persones d'un país en una assegurança social perquè l'ingrés a una feina mal remunerada fa que no hi hagi cap millora significativa dels ingressos. El que ve a dir que els treballadors no volen trobar una nova feina perquè el cost d'aconseguir una millor feina és massa alt per a un retorn financer molt petit . Pel que s'incita el treballador a no buscar una millor feina . A la pràctica, un aturat espanyol només guanyaria, de mitjana, un 18% més del que percep cobrant la prestació per desocupació. Qui voldria haver de treballar si la recompensa per aixecar-se del sofà són 100€? La mitjana de la Unió Europea és del 22%, cosa que es pot traduir com a pràcticament un quart del total.

Segons les últimes dades emeses pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) , la Taxa de Cobertura (que és el percentatge de persones que estant en situació de desocupació rep algun tipus de prestació econòmica) va augmentar el passat any fins al 64,77% . És a dir, dels 2.837.653 desocupats inscrits als registres del Ministeri de Treball, 1.838.199 eren beneficiaris d'algun tipus de prestació econòmica. Tal com ha avançat Vozpopúli, l'anàlisi detallada de les dades mostra diferències importants entre estar aturada en una comunitat autònoma o en una altra. El 2022 , el 42,6% dels aturats d'Espanya cobrava una prestació contributiva ; el 39,38% , el subsidi de desocupació ; un 5,34% , la renda activa d'inserció (prestació de caràcter no contributiu destinada a aturats que no perceben altres ajuts i que acreditin especials dificultats per reincorporar-se al mercat laboral); un 4,11% la renda agrària i un 4,69% , el subsidi agrari.

DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Extremadura és, amb una diferència aclaparadora, la comunitat autònoma amb un sistema més proteccionista. El 92% dels aturats rep algun tipus de prestació econòmica. De les 82.534 persones inscrites al SEPE en acabar l'any passat, 75.838 percebien algun tipus d'ajuda, que representa un 91,9% de la població extremenya i molt per sobre de la mitjana nacional.

El segueix Andalusia , on la proporció baixa fins al 69,8%, gairebé 23 punts percentuals menys. Així mateix, cal recalcar que les dues regions tenen el privilegi exclusiu de percebre la renda agrària i el subsidi agrari. La renda i el subsidi agrari estan dirigides a treballadors eventuals inclosos al Sistema Especial per a Treballadors per Compte Aliè agraris residents a les comunitats d'Andalusia i Extremadura.

A l'extrem oposat de la balança hi ha el País Basc , on només el 45% dels seus aturats percep algun tipus de prestació econòmica. El segueixen de prop, les Canàries , amb un 50,6% i Astúries , on la dada puja fins al 53,6%.

L'EXCEPCIONAL CAS BALEAR

A les Illes Balears es produeix un fenomen molt curiós ja que hi ha més quantitat de gent que percep prestacions que aturades . S'estima en 79.621 la xifra de perceptors, mentre que només hi ha inscrits a la llista del SEPE 35.851. Això suposa que hi ha 2,2 perceptors d'ajudes per cada aturat, un cas totalment insòlit.

Tot i això, no és que a les illes hi hagi gent estigui cobrant per partida doble o que estigui estafant a la banca pública cobrant una ajuda econòmica mentre treballa. A causa de la seva particular economia, vinculada fortíssimament al turisme estiuenc, la majoria dels contractes que se signen a la comunitat són de caràcter temporal i sota la modalitat de fixos discontinus , ja que fora de la temporada estival deixen de treballar. És per això que no figuren a les llistes del SEPE com a aturats sinó com a demandants d'ocupació amb relació laboral. Aquesta singularitat no els impedeix cobrar la desocupació sempre que hagin cotitzat un mínim de 360 dies en els darrers sis anys.