La Generalitat aprovarà aquest dimarts un Pla que reconeix un dèficit d'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona de més del 50%

Entre ells es trobava Samuel Reyes i López, director de l'Agència Catalana de l'Aigua ( ACA), que ha reconegut que cal que la gent s'adoni que l'aigua que arriba a l'aixeta té un cost.

Cal recordar que fa deu dies la Generalitat va aprovar el Pla per lluitar contra la sequera en la qual reconeix la necessitat de dur a terme un seguit d'inversions, en la seva intervenció el director de l'ACA ha parlat del que aquest dimarts s'aprovarà al Consell de Govern. De les seves paraules es desprèn que " cal dur a terme obres d'emergència" que significaran la necessitat de mobilitzar prop de més de 1.000 milions d'euros a Catalunya per pal·liar el dèficit d'infraestructures actual. En aquest sentit, Reyes ha reconegut que "molts anys l'ACA no ha pogut dut a terme inversions donat l'alt nivell d'endeutament del nostre organisme i de l'ATLL".

El Pla de Sequera és l'eina aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per a gestionar els episodis d'escassetat d'aigua en el territori de les conques internes (rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la Mediterrània). El Pla de Sequera fa possible que la gestió dels episodis de sequera es puguin fer de manera anticipada i localitzada. Per aquest motiu es divideix el territori de les conques internes en 18 unitats d'explotació, en funció de quines són les fonts d'aigua que s'utilitzen per a garantir les demandes.

El Pla de Conca de Catalunya que sortirà d'aquest Consell de Govern català d'aquest dimarts reconeixerà així un greu dèficit d'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona de 3,5 m3/segon, cosa que suposa més del 50% del cabal emprat ara mateix per l'abastiment d'aquest territori que aglutina a 3.291.654 de persones.

Ha asseverat el responsable de l'ACA  preguntat per CatalunyaPress que "els milions que arribaran a Catalunya amb l'ajuda de l'Estat mitjançant els fons europeus d'un nou PERTE gestionaran 15 projectes concrets que avançaran la planificació d'inversió prevista de l'ACA a cinc anys en un any i mig".

Samuel Reyes i López, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, en la seva intervenció creu que s'ha donat per fet que sempre hi hagi aigua, i ara és quan la gent s'ha adonat que, si no es canvia el sistema, deixarà de ser així. A més, ha explicat que, les inversions que es tenien previstes per fer durant cinc anys, s'hauran d'escurçar fins a un any i mig per l'emergència, i malauradament, hi ha algunes accions que no es poden dur a terme perquè cal més temps.

Reyes creu que cal que la "gent entengui que portar aigua a l'aixeta de casa no és gratuït sinó que té un cost i cal pagar-lo per tenir aquest servei", moltes "administracions s'han cregut que l'aigua no s'acabaria i ara es troben que no tenen aigua als seus pobles". Hem de "replantejar tot el sistema".

Ramón Folch i Guillén: " Cal que l'administració deixi treballar als que entenen d'aigua per fer front a un problema estructural d'aridesa, més enllà del problema puntual de sequera"

Ramon Folch i Guillén, ecòleg i fundador de l'Estudi Ramon Folch, ha explicat que Catalunya té una demanda de 600 hectòmetres cúbics a l'any, i només l'Àrea Metropolitana de Barcelona ja n'utilitza 200. Aquesta demanda segons la seva opinió és excessiva, tenint en compte que en l'actualitat s'està afrontant la irregularitat de pluges i el dèficit d'aigua.

Folch ha lamentat a més que en l'actualitat, es malbarati 243 hectòmetres d'aigua depurada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, aigua que no és potable, però que és més neta de la que es pot capturar "a 10 o 12 kilòmetres del riu Llobregat".

A més, el problema és probable que empitjori en els següents anys, sota el seu parer, ja que les zones on plou han variat a causa dels corrents i ara, a Catalunya, no hi toca tant com en altres èpoques.

En l'actualitat, ha parlat que es malbaraten 243 hectòmetres d'aigua depurada, que no és potable, però que és més neta de la que es pot capturar "a 10 o 12 kilòmetres del riu Llobregat". Davant d'aquesta problemàtica, una de les solucions segons la seva opinió és la regeneració d'aigua, que "no pot ser una eina d'emergència", sinó que ajudaria a recuperar fins a 200 hectòmetres de forma anual i amb un "circuit tancat d'aigua seria la solució definitiva a un problema estructural d'aridesa que és cap a on anem ara mateix més enllà de les situacions de sequera puntuals, com l'actual".

Dins d'aquest context d'emergència, hi ha una sèrie de solucions a les quals es pot recórrer a curt termini, com utilitzar el 100% de les aigües que s'estan tractant al Llobregat per tal de potabilitzar-la i que les utilitzi tothom, o bé el procés de dessalació, però segons Ramon Folch, "és entre el doble i el triple de car". Els tècnics "saben com han de dur a terme una solució que suposaria no dependre de la pluja sinó de la utilització del mateix aigua, però cal que se'ls deixi treballar. N'hi ha alguns que no són metges i volen proposar solucions sobre quelcom que no en saben i cal deixar treballar els metges per curar la malaltia de l'aigua que patín".

Així per Folch preguntat per Catalunyapress si el Govern està actuant perquè aquells que més saben puguin treballar ha contestat que "és necessari que la Generalitat faci les polítiques, però que deixi treballar els cirurgians en la resolució d'aquest problema estructural i que cal afrontar perquè augmentar la resiliència hídrica de Catalunya de manera definitiva amb inversions que són necessàries".

Carles Puig de Travy: " La nostra supervivència passa per un canvi radical de la forma d'utilitzar el medi ambient"

Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha presentat l'acte explicant que la sequera és un tema d'actualitat, malauradament. "La nostra supervivència passa per un canvi radical de la forma d'utilitzar el medi ambient", ha afirmat el degà del Col·legi, assegurant que la feina dels éssers humans acostumar-nos a aquest canvi, ja que la forma amb què hem interactuat amb el planeta fins al moment ha estat d'explotació total, i això cal canviar. A més, ha confirmat que els pronòstics que hi ha no són del tot positius de cara als anys vinents a causa de la falta de mesures que s'estan prenent en el marc global.

Javier Santacruz: " Es poden aprofitar els problemes per crear noves solucions"

Per la seva part, Javier Santacruz, economista i analista financer en sectors estratègics, ha explicat en la seva intervenció al debat que l'aigua es considera un "bé públic", concepte que fa referència a allò que "no té rivalitat en el consum i no hi ha possibilitat d'exclusió". Tanmateix, cal poder-la gestionar, ja que està canviant el concepte de l'aigua, perquè hi ha rivalitat en el consum i hi ha una exclusió en el consum perquè necessita una activitat econòmica al darrere.

Santacruz ha explicat l'experiència que s'està duent a terme a Califòrnia on han convertit "un problema d'inundació en una solució a la sequera agafat un espai molt gran de terreny e intervenir per aprofitar l'excés d'aigua que hagués estat un problema d'inundació i que ha generat reserva d'aigua i ha aconseguit omplir els aqüífers buits mitjançant un sistema de permeabilitat d'aigua al subsòl".

Preguntat per Catalunyapress sobre si aquest model pot importar-se a Catalunya Santacruz ha respost "sí, però cal que es posin en marxa les inversions necessàries, una regulació de preus única i voluntat per transformar els problemes en solucions. Es tenen els coneixements tècnics i cal que es posin a funcionar ara mateix".