L' Audiència Nacional ha anul·lat les multes de 91 milions d'euros que va imposar la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) a 4 entitats bancàries per concertar-se per oferir derivats de tipus d'interès en condicions diferents de les pactades amb els clients.
La Sala Contenciosa Administrativa considera que no s'ha acreditat que durant tot el període investigat, del 2006 al 2016, existís un pla comú de les entitats sancionades que justifiqui la qualificació jurídica d'una infracció única i continuada.
El tribunal ha estimat així els recursos que van presentar Banco Santander, BBVA, Banc Sabadell i CaixaBank contra les resolucions de 13 de febrer de 2018 de la CNMV per les quals se'ls van imposar multes de 31,8 milions (Caixabank), 23,9 milions (Banc Santander) 19,8 milions (BBVA) i 15,5 milions (Banc Sabadell) per concertar-se per fixar el preu per sobre de la mitjana en condicions de mercat dels derivats que eren utilitzats com a cobertura del risc del tipus d'interès associat a crèdits sindicats per al finançament de projectes.
La Sala recorda que la CNMC va sancionar aquestes quatre entitats en considerar que amb la seva actuació van cometre una infracció molt greu de l'article 1 de la Llei 15/2007 i de l'article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea almenys des del 2006 fins al 2016 .
S'ACREDITEN CONDUCTES COL·LUSÒRIES
Ara, les sentències, una per cada entitat recurrent, expliquen que en algunes de les operacions, com les de contractació amb el Grup VAPAT executades entre 2010 i 2012, sí que s'han acreditat conductes col·lusòries mentre que les 4 entitats bancàries abans de realitzar la oferta als seus clients van acordar el tipus dinterès dels derivats financers al marge del client-inversor.
El client, segons el tribunal, creia que el tipus d'interès que se li oferia en el moment del tancament de l'operació es corresponia amb el preu del mercat, quan en realitat el tipus d'interès que oferien era el que havien fixat anteriorment comú acord, sense atendre les condicions de mercat.
Pel que fa a la resta d'operacions diferents de les del Grup VAPAT, la Sala considera que l'operació de crèdit sindicat va portar associada la signatura d'un instrument de cobertura (generalment de tipus swap ) amb les entitats sancionades a un tipus fix de percentatge idèntic per a totes les entitats , és a dir, que va existir una concertació prèvia entre elles per fixar aquest tipus.
Però segons el parer del tribunal, "no es demostra que això determinés un preu del derivat superior al preu en condicions de mercat ni el que és més important, que el procés de determinació del preu del swap fos opac per al client, que es fixés a les espatlles".
Fins i tot admetent com a hipòtesi la concertació de les entitats per fixar un tipus fix idèntic superior al de mercat, afegeix la Sala en una de les sentències, això tampoc demostra que es fes a esquena del client ja que no s'ha acreditat que en aquests contractes els clients mostren cap queixa o sorpresa per haver descobert marges o comissions l'import de les quals es desconeix no descrites quan van formalitzar el contracte de cobertura.
GRUP VAPAT
La sala recorda que l'actuació concertada de les entitats financeres per acordar il·lícitament un preu suposadament més beneficiós per a elles “només és il·lícita com raona la pròpia resolució recorreguda si es realitza amb total desconeixement del client i aquest aspecte, clau per apreciar l'antijuridicitat de la concertació, només concorre a les operacions de les empreses del Grup VAPAT però no a les restants".
Per tot això, el tribunal assenyala que per apreciar l'existència d'una infracció única i continuada hagués calgut que la CNMC en aquestes altres operacions diferents de les empreses del Grup VAPAT analitzés les circumstàncies de la contractació del derivat en cada operació per demostrar que aquest es va fixar per sobre del preu del nivell de mercat, determinant quin era aquest i el marge imposat il·lícitament.
En no haver-ho fet així, el tribunal descarta que totes les operacions de contractació de derivats que figuren a la resolució sancionadora formin part del mateix pla preconcebut que pogués sostenir-se respecte de les empreses del Grup VAPAT, ni que puguin aixoplugar-se sota la figura de la infracció única i continuada.
Per a la Sala, no ofereix dubte el caràcter il·lícit de la conducta de les entitats bancàries en les operacions realitzades amb el Grup VAPAT però la qualificació jurídica d'infracció única i continuada que la cobertura és contrària a dret per la seva extensió a la resta d'operacions examinades .
Escriu el teu comentari