Centenars de multimilionaris demanen als polítics que els pugin els impostos per combatre la desigualtat
Els signants han raonat que augmentar la seva contribució a les arques públiques "no alterarà en gran mesura" la seva qualitat de vida, ni perjudicarà els seus fills, ni reduirà el creixement econòmic de les nacions

Més de 250 multimilionaris i milionaris han rubricat una carta oberta titulada ' Proud to Pay More ' en què insten els líders polítics que s'estan reunint aquesta setmana al Fòrum Econòmic Mundial de Davos que graven més els popularment coneguts com a 'ultrarrics' ' per combatre la desigualtat.
"La nostra petició és simple: us demanem que ens feu tributar més a nosaltres, als més rics de la societat. [...] Si els representants electes de les principals economies del món no prenen mesures per fer front al dramàtic augment de la desigualtat econòmica, les conseqüències seguiran sent catastròfiques per a la societat", han defensat a la missiva figures com Abigail Disney, hereva de la companyia d'animació, o Valerie Rockefeller.
A l'exposició de motius, els signants han raonat que augmentar la seva contribució a les arques públiques "no alterarà en gran mesura" la seva qualitat de vida, ni perjudicarà els seus fills, ni reduirà el creixement econòmic de les seves nacions.
Segons aquests, l'efecte produït serà el contrari, ja que es posarà al servei d'un futur democràtic en comú una riquesa excessiva i improductiva en forma d'inversions.
En aquest sentit, la carta ha assegurat que els més rics són els que més es beneficien actualment de l''status quo', i han emplaçat els polítics a actuar atès que la desigualtat ha aconseguit un "punt d'inflexió" que amenaça, fins i tot, la estabilitat econòmica, social i ecològica.
"Tots sabem que les [es promeses de les] 'trickle-down economics' no s'han plasmat en la realitat. Per contra, ens ha brindat salaris estancats, infraestructures en ruïnes, serveis públics deficients i ha desestabilitzat la pròpia institució de la democràcia", han resumit.
Escriu el teu comentari