Fa 94 anys de la Llei Hawley-Smoot dels Estats Units, coneguda per aprofundir la crisi

Avui, fa 94 anys, el 7 de juliol de 1930, els Estats Units van promulgar la Llei Hawley-Smoot, una legislació aranzelària que va augmentar significativament els impostos sobre més de 20.000 productes importats. Aquest acte és recordat com un dels factors que va aprofundir la Gran Depressió, afectant no només l'economia estatunidenca sinó també l'economia global.

La llei porta el nom dels seus principals promotors: el representant Willis C. Hawley d'Oregon i el senador Reed Smoot de Utah. Tots dos eren membres del Partit Republicà i buscaven protegir els productors nord-americans de la competència estrangera mitjançant la imposició d'aranzels més alts. La proposta de llei va ser debatuda intensament al Congrés, enfrontant oposició tant de legisladors com d'economistes.

Malgrat la controvèrsia, el Congrés va aprovar la Llei Hawley-Smoot. La Cambra de Representants la va passar el maig de 1929, seguida pel Senat el març de 1930. El president Herbert Hoover, malgrat les advertències de molts economistes i líders empresarials, va signar la llei el 17 de juny de 1930, i va entrar en vigor el 7 de juliol d'aquell mateix any. Hoover va justificar el seu suport sota la premissa de protegir la indústria i els llocs de treball nord-americans.

La Llei Hawley-Smoot va tenir un suport mixt entre l'opinió pública. Alguns sectors industrials, especialment aquells competint amb productes importats, van donar suport a la mesura amb l'esperança que els aranzels elevats protegirien els seus negocis. No obstant això, altres sectors, com els agricultors que depenien de l'exportació dels seus productes, van témer represàlies comercials d'altres països. A més, molts economistes de l'època van advertir que la llei podria desencadenar una guerra comercial.

La Llei Hawley-Smoot va augmentar els aranzels d'aproximadament 900 productes a nivells sense precedents. La mitjana dels aranzels es va incrementar del 38% al 60%. Aquest augment va ser un dels més alts en la història dels Estats Units i va afectar una àmplia gamma de béns, des de productes agrícoles fins a manufactures industrials.

Les repercussions de la Llei Hawley-Smoot van ser profundes i ràpides. Immediatament després de la seva promulgació, molts països van respondre amb represàlies, imposant els seus propis aranzels sobre els productes estatunidencs. Això va resultar en una disminució significativa del comerç internacional, exacerbant els efectes de la Gran Depressió. El comerç mundial es va contraure, els preus van caure i l'atur va augmentar. Molts historiadors econòmics consideren que la llei no només no va aconseguir els seus objectius de protegir l'economia estatunidenca, sinó que també va contribuir a l'aprofundiment i prolongació de la Gran Depressió.

Les nacions van aprendre valuoses lliçons de la Llei Hawley-Smoot. La principal va ser el reconeixement dels perills del proteccionisme extrem i la importància de mantenir el comerç internacional fluid i obert. L'experiència va subratllar la necessitat de cooperació econòmica global i va portar, en anys posteriors, a la creació d'institucions com l'Acord General sobre Aranzels Aduaners i Comerç (GATT) i, eventualment, l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que busquen prevenir la repetició de tals polítiques nocives i fomentar el lliure comerç mundial.