El nom que el Govern central ha proposat com a governador del Banc d'Espanya i que el PP rebutja

El Govern ha proposat al PP el nom de l'actual ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, com a governador del Banc d'Espanya en substitució de Pablo Hernández de Cos, el mandat del qual va expirar al començament del mes de juny, segons han confirmat a Europa Press en fonts coneixedores de la negociació.

La possibilitat, avançada per El País, ha estat rebutjada pel PP pel seu marcat perfil polític, fet que ha motivat que es cancel·lés la compareixença prevista del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, per a aquest mateix dijous al Congrés, amb la finalitat de donar compte de l'acord entre el Govern i el PP per renovar la cúpula del Banc d'Espanya.

Encara que es tracta d'un pacte no escrit, és habitual que la renovació dels càrrecs del governador i subgovernador del Banc d'Espanya s'acordin entre el PSOE i el PP, de manera que el partit al Govern nomena el governador i el partit de l'oposició proposa el subgovernador.

Escrivá, que en la legislatura passada va ser ministre de Seguretat Social, ha protagonitzat alguns desacords amb el Banc d'Espanya i amb el seu governador sobre estudis que ha publicat l'organisme sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions i la necessitat de reformes, en alguns casos en sentit contrari a les propostes per l'Executiu.

Al Banc d'Espanya, va ocupar la Subdirecció del Departament d'Estudis Monetaris i Financers i va ser cap de la Unitat de Recerca Monetària a l'organisme del carrer madrileny d'Alcalá.

A més, ha estat president de la Xarxa d'Institucions Fiscals Independents de la Unió Europea (2015-2019) i president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) (2014-2020), a més d'economista en cap i director del Servei d'Estudis del BBVA (2004-2010).

Durant la legislatura passada, Escrivà va tenir diverses topades amb el Banc d'Espanya a compte dels estudis de l'autoritat monetària sobre la viabilitat i sostenibilitat del sistema públic de pensions. En concret, el maig del 2022 el ministre va arribar a assegurar que les anàlisis del Banc d'Espanya patien "falta de sofisticació" i no aportaven "cap element nou" sobre el futur de les pensions.