El creixement econòmic d'Espanya el 2024 serà del 2,4%, segons l'FMI

L'economia espanyola creixerà un 2,4% aquest any i un 2,1% el següent, segons les noves previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), que manté així sense canvis les últimes projeccions per a Espanya, publicades al juny com a part de l'informe anual 'Article IV'.

D'aquesta manera, Espanya es manté com la gran economia europea que millor exercici tindrà aquest any i el següent, superant amb escreix la mitjana de creixement estimada per a la zona de l'euro del 0,9% el 2024 i de l'1,5% el 2025. Així mateix , les noves previsions de l'FMI coincideixen amb la projecció de creixement del PIB el 2024 anunciada aquest dimarts pel Govern i se situa una dècima per sota que el 2,2% pronosticat per l'Executiu per al 2025.

Sobre la fortalesa de l'economia espanyola, Petya Koeva, subdirectora del Departament de Recerca de l'FMI, ha assenyalat que la millora al 2,4% de la previsió de creixement per al 2024, respecte de l'1,9% previst la primavera passada, es va deure en gran mesura al resultat vist el primer trimestre, on hi va haver un repunt de la inversió i una gran fortalesa de les exportacions de serveis.

"Espanya és un punt brillant a la zona euro en termes de revisions", ha apuntat. En termes més generals, l'economista ha assenyalat que "la història a Espanya segueix sent la que teníem abans" i continua confiant que els ingressos reals impulsin la demanda interna a mesura que baixa la inflació i, el que és més important, els fons de la UE, també ajuden a millorar les perspectives.

La revisió de les perspectives de creixement per a Espanya forma part de l'actualització de previsions publicada aquest dimarts per l'FMI, que ha mantingut sense canvis el pronòstic de creixement del 3,2% aquest any per a l'economia global, però ha millorat una dècima, fins al 3,3%, l'estimació per al 2025.

Entre les economies avançades, la institució manté sense canvis la seva expectativa que aquest any el creixement augmenti un 1,7% i un 1,8% el següent, tot i revisar una dècima a la baixa l'expansió prevista per als Estats Units el 2024 , fins al 2,6%, mentre que reitera el pronòstic de creixement de l'1,9% per al 2025.

En el cas de la zona euro, les noves projeccions de l'FMI contemplen una expansió del PIB del 0,9% el 2024, una dècima més del que s'esperava a l'abril, i mantenen a l'1,5% la previsió per al 2025. En concret , Alemanya creixerà un 0,2% aquest any i un 1,3% el 2025, en línia amb allò anticipat, mentre que França veu millorada dues dècimes, al 0,9%, la seva expansió prevista per al 2024, però retalla una dècima, fins a l'1,3%, la del 2025.

En el cas d'Itàlia, l'FMI preveu una expansió del 0,7% aquest any i del 0,9% el següent, fet que suposa una millora de dues dècimes el 2024 i mantenir estable la previsió anterior per al 2025. Entre les economies emergents , la institució anticipa un creixement del PIB del 4,3% aquest any i el proper, millorant així en una dècima els seus respectius pronòstics del passat mes d'abril, després de millorar en quatre dècimes per a cadascun dels exercicis els seus pronòstics per a la Xina, amb un creixement del 5% el 2024 i del 4,5% el 2025.

Les projeccions de l'FMI han tingut en compte les revisions a l'alça dels preus de les matèries primeres, incloent-hi una caiguda menys pronunciada del que s'estima anteriorment dels preus de les matèries primeres energètiques, cosa que reflecteix els elevats preus del petroli davant les profundes retallades de l'OPEP+ i la pressió sobre els preus del conflicte del Pròxim Orient.

D'altra banda, la institució continua esperant que els tipus d'interès dels principals bancs centrals disminueixin a la segona meitat del 2024, tot i que subratlla que la divergència en el ritme de normalització reflectirà les diverses circumstàncies inflacionàries.

En general, l'FMI considera que els riscos per a les perspectives segueixen equilibrats, tot i que avisa que alguns riscos a curt termini han guanyat importància, incloent-hi riscos a l'alça per a la inflació que es deriven de la manca de progrés en la desinflació dels serveis i les pressions sobre els preus que emanen de renovades tensions comercials o geopolítiques.

"L'escalada de les tensions comercials podria augmentar encara més els riscos a curt termini per a la inflació en augmentar el cost dels béns importats al llarg de la cadena de subministrament", assenyala al seu informe. Alhora, adverteix que "el mal ús de polítiques orientades cap a l'interior i domèsticament compromet la capacitat d'abordar desafiaments globals", com ara el canvi climàtic, respecte dels quals la cooperació i el comerç multilaterals són vitals.

Aquestes polítiques també solen ser inadequades per abordar qüestions internes, ja que augmenten les pressions fiscals i corren el risc de patir distorsions més grans, com una mala assignació de recursos. "Per tant, tots els països haurien de reduir l´ús de mesures que distorsionen el comerç i, en canvi, esforçar-se per enfortir el sistema de comerç multilateral", conclou.