Evitarà França el famós deute post Jocs Olímpics?

Després de la crisi econòmica grega que va succeir Atenes 2004, aquest és un debat que ha acompanyat les edicions del certamen esportiu més important del planeta

|
6867635
La Torre Eiffel durant els Jocs Olímpics | Europa Press

 

Els Jocs Olímpics de París estan sent un èxit. Per fer-se realitat, han comptat i estan comptant amb un pressupost total de 4380 milions d'euros, assignat al Comitè Organitzador de París 2024, i una contribució addicional de 400 milions d'euros proporcionada pel Comitè Olímpic Internacional (COI). El finançament del pressupost prové majoritàriament del sector privat, incloent-hi aportacions del COI, empreses associades, taquilla i llicències, cobrint el 96% del total necessari.

Pel que fa a les infraestructures, diversos centres emblemàtics de París seran utilitzats durant els Jocs. La Torre Eiffel acollirà els partits de voleibol, el Palau de Versalles serà l'escenari de l'hípica i el pentatló, Roland Garros serà seu dels encontres de tennis, i l'Stade de France albergarà els partits de futbol. A més, s'han dut a terme noves construccions, com el Centre Aquàtic, que es convertirà en un centre esportiu comunitari després dels Jocs, i l'Adidas Arena, que tot i que no va ser construïda específicament per a l'esdeveniment, serà utilitzada durant aquest.

L'impacte econòmic i social dels Jocs Olímpics de París 2024 s'estima significatiu. Per cada euro d'inversió pública s'espera un impacte de tres euros, resultant en 9000 milions d'euros en beneficis econòmics nets i 5300 milions d'euros en ingressos fiscals. No obstant això, Tony Estanguet, president del Comitè Organitzador, ha reportat un cost addicional de 4500 milions d'euros, el que representa 220 milions més del previst inicialment.

Comparant amb edicions anteriors, els Jocs de Mont-real 1976 van deixar un deute de milers de milions de dòlars que va trigar tres dècades en ser saldat. Els Jocs d'Atenes 2004 van ser seguits per la crisi de deute grega el 2009 i moltes de les infraestructures construïdes van quedar abandonades. Per la seva banda, Sotxi 2014 va ser l'esdeveniment més costós de la història, amb un cost final de 47.000 milions d'euros.

Sota l'Agenda Olímpica 2020 del COI, es promou el màxim aprofitament d'instal·lacions existents i l'ús de seus temporals i desmuntables. Aquestes reformes estan orientades a garantir la sostenibilitat i a deixar un llegat positiu post-Jocs. A París, les instal·lacions esportives i la Vila Olímpica seran transformades en barris i oficines després de l'esdeveniment.

Encara que encara és difícil predir el resultat econòmic definitiu fins a la conclusió dels Jocs, el COI ha destacat l'impacte positiu de les reformes implementades i la capacitat d'adaptació a les necessitats actuals i dels amfitrions.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA