Quant rebrà Catalunya de la 'caixa comuna' amb la nova 'quota catalana'?

La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha fet aquest dimecres un primer càlcul del que pot suposar el concert econòmic català pactat entre el PSC i ERC, estimant un transvasament anual entre 6.600 i 13.200 milions d'euros des de la caixa comuna de l'Estat cap a la Hisenda catalana.

Així ho ha donat a conèixer Fedea en un informe en què, en espera de concretar els detalls del preacord, la Generalitat elevaria el finançament homogènia entre un 25% i un 50%.

"Com que Catalunya parteix d'un índex de finançament homogènia per habitant ajustat de 101 el 2022 (davant una mitjana de 100 per al conjunt de les comunitats de règim comú), la mesura la situaria, altres coses iguals, clarament per sobre de qualsevol una altra comunitat no foral" afegeix l'informe.

Així, des de la Fundació avisen que els diners que es vulguin destinar a millorar el finançament de Catalunya (i el d'altres comunitats, si escau) "hauran de sortir d'algun lloc" i, si cap comunitat no pot perdre finançament, Fedea alerta que l'Estat haurà d'ajustar a la baixa la despesa, reduint les prestacions de la seva competència, com les pensions o la defensa, o augmentar (ara o en el futur) la pressió fiscal sobre la minvant part de la població que segueixi estant subjecta als seus tributs.

En aquest sentit, si l'Estat recorregués a una pujada de l'IRPF per compensar la pèrdua de recursos sense afectar el finançament autonòmic o reduir-ne la despesa, hauria d'incrementar en un 29,5% la recaptació del tram estatal de l'impost en allò que quedaria del territori comú després de la sortida de Catalunya. Si, al seu lloc, optés per acceptar la caiguda d'ingressos i la traslladés íntegrament al finançament de les altres comunitats autònomes, aquesta s'hauria de reduir un 10,7% de mitjana.

El director executiu de Fedea i autor de l'informe, Ángel de la Fuente, recorda que una reivindicació nacionalista recurrent és eliminar el dèficit fiscal de la comunitat amb l'Estat, o més aviat l'estimació d'aquesta magnitud que la Generalitat calcula cada any pel qüestionable procediment del flux monetari.

D'acord amb l'última estimació del Govern, la bretxa entre allò que la comunitat aporta i rep del Govern central rondaria els 22.000 milions d'euros, gairebé el 10% del PIB, una estimació que "està molt esbiaixada a l'alça".

Segons Fedea, per a l'últim any en què la comparació és possible (2014), el dèficit de màxims que estima la Generalitat va ser un 65% superior al calculat pel Ministeri d'Hisenda amb un enfocament de càrrega-benefici que és el més semblant a un estàndard metodològic acceptat internacionalment que existeix en aquesta literatura.

"Concedeix una subvenció gens menyspreable a una comunitat rica"

Si s'hagués mantingut aquest biaix, l'eliminació del dèficit de màxims suposaria, de fet, deixar la regió amb un superàvit d'uns 8.700 milions d'euros amb el criteri de càrrega-benefici. "Això és, concedir-li una subvenció gens menyspreable a una comunitat rica", han apuntat des de Fedea.

Tot i tractar-se d'un càlcul "molt qüestionable", segons Fedea, l'estimació de màxims del dèficit fiscal que elabora la Generalitat s'ha convertit en la referència dominant per al debat públic a Catalunya i, com a tal, condicionarà directament l'actuació dels partits regionals en la negociació dels paràmetres del nou sistema.

Tot i així, cal esperar que l'acord es tanqui amb un objectiu de reduir l'aportació catalana a la caixa comuna entre un 30% i un 60% de l'objectiu màxim nacionalista de 22.000 milions anuals, és a dir, amb un transvasament net de recursos cap a Catalunya entre 6.600 i 13.200 milions d'euros anuals.

"A llarg termini, les coses pinten encara pitjor perquè el canvi en les regles reforçarà la Generalitat davant del Govern central", ha advertit la Fundació, explicant que, quan el Govern regional tingui realment els diners a la mà, l'aportació a la solidaritat s'anirà reduint en successives rondes negociadores i podria tendir a zero, amb una rapidesa especial quan la Generalitat estigui presidida pels independentistes.

Fins a 62.000 milions si s'estén a totes les comunitats autònomes

Resulta obvi, segons Fedea, que els problemes s'agreujarien molt considerablement si el nou sistema s'estengués a Madrid i les Balears, les altres dues regions que són contribuents netes al Sistema de Finançament Autonòmic (SFA).

L'Estat perdria 37.500 milions d'euros addicionals en ingressos tributaris i si les corresponents quotes es negociessin amb criteris similars als que volen imposar els nacionalistes catalans, els ingressos nets de l'Estat es desplomarien.