El FMI pronostica pujades al preu de l'habitatge fins a l'estiu del 2026

El Fons Monetari Internacional (FMI) transmet pocs dubtes sobre l'evolució que espera al nostre país per a l'habitatge.

La flamant projecció respecte al Fons dóna compte d'una tendència moderada però alcista en els preus residencials, amb un escenari base que apunta a un augment proper al 5% al cap de l'estiu del 2026 -el límit temporal de la pròpia estimació de l'FMI - respecte al començament del 2024.

I això, dins d'un esquema que preveu que l'atur es redueixi paral·lelament de forma suau però encara es mantingui per sobre de l'11% al cap del període considerat.

Entre les conclusions dels analistes del Fons sobresurt que, segons ell, les valoracions residencials a Espanya "no mostren signes de sobrevaloració significatius". Més encara, des de l'staff de l'FMI asseguren que la seva anàlisi basada purament en la demanda suggereix que la sobrevaloració relativa a fonamentals va baixar des del 6% a principis del 2022 al 2,1% el tercer trimestre del 2023.

Una tesi que sembla encaixar amb la revisió a la baixa recent en la projecció de taxa d'esforç de cara a habitatge dels espanyols calculada per part del Banc d'Espanya davant el nou cicle baixista en les taxes d'interès a Europa.

En aquest sentit, des de l'staff de l'FMI matisen que el model de les seves projeccions -que perfila pujades nominals però per sota de la inflació general- no arriba a explicar, en aquest moment, un terç de l'alça dels preus que experimenta el mercat de l´obra nova. Això, en opinió dels mateixos investigadors , podria obeir a l'influx dels compradors estrangers, que podrien eventualment portar els preus més enllà dels nivells projectats a l'escenari base.

A L'ESCENARI MÉS PESIMISTA ABAIXARIEN ELS PREUS DE L'HABITATGE EL 2026

Paral·lelament, l'escenari més pessimista, que inclou un augment de la desocupació fins a nivells propers al 20% a l'estiu del 2026, es veuria acompanyat d'una baixada forta dels preus de l'habitatge que s'estabilitzaria al voltant d'un descens del 10%. Un extrem que, en tot cas, els investigadors de l'FMI veuen poc probable.

En aquesta línia, des de l'staff del Fons afegeixen que “l'increment acumulat dels preus dels béns arrels immobiliaris a Espanya des del tercer trimestre del 2019 està en línia amb la mitjana de la zona de l'euro i els preus dels béns arrels immobiliaris en termes reals es mantenen significativament per sota dels nivells previs a la crisi financera del 2008” en el cas d'Espanya.

Caixabank i BBVA projecten pujades de preu

Els arguments del Fons semblen entroncar amb els esgrimits recentment per algunes de les principals entitats financeres espanyoles. És el cas de CaixaBank, que situa el preu de l'habitatge un 30% per sota en termes reals en comparació amb el 2008.

Els investigadors del banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri projecten així que el 2024 se saldi amb una alça en les valoracions d?entre el 4,4% i el 5% interanual, segons es tracti de la referència del ministeri d?Habitatge o de l?INE. Per al 2025, la projecció també és de pujades, encara que més moderada, del 2,8%.

Per la seva banda, els últims càlculs de BBVA perfilen un escenari de més increment en els preus de l'habitatge, del 5% el 2024, i del 4,7% el 2025 en termes nominals. El departament de recerca del banc que encapçala Carlos Torres estima a més que el residencial s'encareixerà també en termes reals, un 0,7% aquest any i un 1,6% el 2025, en paral·lel a un abaratiment en l'accés al finançament dins d'un clima d'estabilitat ascendent a la macroeconomia.