L'augment del cost de vida a Europa: en quines àrees ha augmentat més?

L'augment del cost de vida s'ha convertit en una de les principals preocupacions per a més del 90% dels europeus. Aquesta inquietud no és infundada, ja que les dades recents mostren que els fogueres de la Unió Europea han experimentat un increment significatiu en les seves despeses, especialment en àrees essencials com l'habitatge, l'alimentació i el transport, segons ha informat Euronews.

El 2022, els fogueres de la UE destinaren una gran part de la seva despesa a l'habitatge, incloent-hi aigua, electricitat, gas i altres combustibles, representant el 24,1% de la despesa total. Els aliments i begudes no alcohòliques ocupaven el segon lloc amb un 13,6%, seguits pel transport, que absorbeix el 12,5% de la despesa familiar. Aquests tres sectors combinats representen més de la meitat de la despesa dels fogueres europeus, cosa que destaca la seva importància en l'economia familiar.

La despesa en habitatge ha experimentat un augment notable en els darrers 20 anys. El 2002, representava el 21,1% de la despesa total dels fogueres, però per al 2022 havia augmentat fins al 24,1%, cosa que suposa un increment de 3 punts percentuals. Durant la pandèmia de COVID-19, aquesta despesa va assolir un màxim històric del 25,6% el 2020, reflectint l'impacte de les restriccions i la necessitat de mantenir els domicilis durant períodes prolongats.

A més de l'augment en la despesa d'habitatge, les despeses sanitàries també han registrat un increment significatiu, amb un augment del 22%, superant fins i tot l'augment en la despesa en habitatge, que va ser del 14% en el mateix període. Això ressalta el creixent cost de l'atenció sanitària, un aspecte fonamental per al benestar de la població.

El canvi en la despesa d'habitatge no ha estat uniforme a tota Europa. Països com Irlanda, Espanya i Itàlia han vist increments significatius en aquest tipus de despesa, amb augments del 7,1%, 6,3% i 5,4% respectivament entre 2002 i 2022. D'altra banda, algunes nacions com Romania, Bòsnia-Hercegovina i Sèrbia han experimentat descensos en la despesa d'habitatge, amb Romania registrant una caiguda del 4,1%. El 2022, Eslovàquia es va destacar per tenir el percentatge més alt de despesa en habitatge, superant el 30%, seguida de Finlàndia amb un 29,6% i Dinamarca amb un 29,1%. En contrast, Montenegro, Turquia i Albània van mostrar els percentatges més baixos, amb xifres del 11,6%, 12,4% i 12,5% respectivament, cosa que evidencia les grans disparitats en el cost de l'habitatge en diferents parts d'Europa.

L'augment del cost de l'habitatge ha afectat de manera desproporcionada els fogueres amb rendes baixes. Al Regne Unit, un alarmant 49% dels inquilins privats amb rendes baixes gasten més del 40% dels seus ingressos en lloguer. A França i Itàlia, aquests percentatges són del 32% i 28% respectivament. Aquest alt percentatge d'ingressos destinat a l'habitatge deixa menys marge per a altres despeses essencials, cosa que pot afectar la qualitat de vida i el benestar general d'aquestes famílies.

L'augment del cost de vida, impulsat en gran part pels creixents costos d'habitatge, planteja seriosos reptes per als fogueres a Europa. Mentre que alguns països aconsegueixen contenir aquests costos, altres s'enfronten a increments que podrien tenir profundes implicacions socials i econòmiques. És essencial que els responsables polítics considerin aquestes dades en dissenyar estratègies i polítiques per donar suport a les famílies i garantir que el cost de vida no es converteixi en una barrera insuperable per al benestar dels ciutadans europeus.