Un nou conseller del Banc d'Espanya creu que Espanya “esprem” Catalunya

Jordi Pons, professor titular de la Universitat de Barcelona, serà el nou conseller del Banc d´Espanya. Ell va ser precisament un dels que més ha defensat la idea que l'Estat espanyol “esprem” econòmicament Catalunya.

UN CONSELLER PACTAT A L'ACORD PSOE-ERC

El català arriba per ocupar la vacant deixada per Nuria Mas al Consell de Govern de la institució. El seu nomenament forma part de l'acord entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Segons va avançar El Periódico , Pons estarà sis anys al lloc, coincidint amb la implementació del controvertit "quota catalana" i una possible revisió del sistema de finançament autonòmic.

Pons ha sostingut en diverses publicacions que Catalunya pateix un "maltractament" fiscal que en limita el creixement econòmic. Aquestes idees estan recollides al seu llibre "L'espoli fiscal" , coescrit amb Ramón Tremosa, un altre destacat economista i polític català.

Publicat el 2004 per l'editorial Tres i Quatre, l'assaig sosté que Catalunya, juntament amb la Comunitat Valenciana i les Illes Balears —regions que els autors anomenen "Euram"—, pateix un dèficit fiscal amb el govern central que n'ha frenat el desenvolupament econòmic .

A "L'espoli fiscal" , Pons i Tremosa analitzen com el dèficit fiscal ha impactat negativament al PIB de Catalunya, calculant que, si no hagués existit, el PIB català de l'any 2000 podria haver estat un 31,3% superior al registrat.

L'obra es basa en un article anterior, publicat a la revista Nota d'Economia de la Generalitat de Catalunya, en què els economistes argumentaven que l'Estat espanyol ha extret més recursos de Catalunya dels que ha reinvertit, cosa que consideren un " espoli" que ha fet malbé la competitivitat de l'economia catalana.

El nomenament de Pons ha generat controvèrsia, ja que molts ho veuen com un "cavall de Troia" dins del Banc d'Espanya, on podria influir en decisions clau relacionades amb la política econòmica. El debat sobre el maltractament fiscal continua sent un punt central del discurs independentista i la principal justificació per a la demanda de la quota catalana, un sistema de finançament similar al del País Basc i Navarra.