Demolidor informe de Draghi conta la UE: falta de planificació i l'"amenaça" de la Xina

L'exprimer ministre italià Mario Draghi ha presentat un informe aquest dilluns on posa de manifest la "falta de planificació de la UE" al sector de l'automoció, una indústria que considera paradigmàtica d'aquest tipus de carències derivades de l'establiment d'un ambiciós objectiu descarbonització sense un impuls a la transformació de la cadena de subministrament.

"El sector de l'automòbil és un exemple clau de la manca de planificació de la UE, que aplica una política climàtica sense una política industrial", assenyala l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) a l'informe sobre la competitivitat de la UE que li va encarregar fa un any la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i que han presentat junts aquest dilluns en roda de premsa.

Draghi ha evidenciat que el principi de neutralitat tecnològica "no sempre s'ha aplicat al sector de l'automòbil" i que la UE no ha acompanyat les seves ambicions climàtiques d'un impuls "sincronitzat" a l'evolució de la cadena de subministrament.

En aquest sentit, recomana desenvolupar un pla d'acció industrial per al sector de l'automòbil amb el principal objectiu a curt termini d'evitar una deslocalització radical de la producció fora de la Unió o la ràpida absorció de plantes i empreses de la UE per productors estrangers subvencionats per l'Estat, sense deixar d'avançar a la descarbonització de la indústria.

L'informe aplaudeix ambiciosos objectius com el de zero emissions de gasos de tubs d'escapament per al 2035, que conduirà a una eliminació de facto de les noves matriculacions de vehicles amb motor de combustió interna i la ràpida penetració al mercat dels vehicles elèctrics, però lamenta, d'altra banda, que Brussel·les no llancés l'Aliança Europea de Bateries fins al 2017, una demora a què se sumen també els retards en la instal·lació d'infraestructura de càrrega.

Augmentar la dependència de la Xina pot ser una "amenaça"

Per contra, incideix que rivals com la Xina s'han centrat en la cadena de subministrament completa del vehicle elèctric des del 2012 i, com a resultat, han avançat "més ràpid ia més escala" en aquest tipus de tecnologies, a més de produir a menor cost, cosa que ha fet que les empreses europees perdin quota de mercat, una aquesta tendència que "es pot accelerar a mesura que se superin els colls d'ampolla en el transport".

Segons dades de l'informe Draghi, la quota de mercat dels fabricants xinesos de vehicles elèctrics a Europa va passar del 5% el 2015 a gairebé el 15% el 2023, mentre que la quota dels fabricants europeus de vehicles elèctrics va caure del 80% al 60%.

Així, avisa que encara que augmentar la dependència de la Xina pot ser la via "més barata i eficient" per assolir els objectius de descarbonització, també representa una "amenaça" per a les "productives indústries domèstiques de l'automòbil".

Sobre això, l'exprimer ministre italià ha reconegut que els aranzels compensatoris adoptats recentment per la Comissió contra les empreses automobilístiques xineses que fabriquen vehicles elèctrics de bateria contribuiran a "anivellar" aquestes condicions i, de cara al futur, recomana desenvolupar un full de ruta industrial que tingui en compte la convergència horitzontal i vertical de les cadenes de valor a l'ecosistema de l'automoció.

Demana un augment "massiu" de la inversió

Draghi també ha advertit aquest dilluns que la Unió Europea necessitarà un augment "massiu" de les inversions per digitalitzar i descarbonitzar l'economia i augmentar la seva capacitat de defensa, fet que suposarà un esforç de 800.000 milions a l'any --uns 5 punts percentuals del PIB--, fins a assolir nivells dels anys 60 i 70, si vol mantenir la seva competitivitat davant rivals com la Xina o els Estats Units.

"L'única manera de ser més productius és que Europa canviï radicalment", assenyala l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) a l'informe sobre competitivitat de la UE que li va encarregar fa un any la mateixa presidenta de la Comissió, Ursula von der Llegeixen, i que han presentat junts aquest dilluns en roda de premsa.

Per exemplificar el titànic del buit que ha d'emplenar la UE, Draghi ha recordat que les inversions suplementàries del Pla Marshall entre 1948 i 1951 van representar anualment al voltant de l'1-2% del PIB i inclou al seu informe simulacions de la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) que avaluen si un augment "tan massiu" de la inversió és macroeconòmicament sostenible i com Europa pot desbloquejar una partida d'aquesta envergadura.

Els resultats d'aquests simulacres suggereixen que l'impuls inversor es pot dur a terme sense que l'economia pateixi restriccions d'oferta, i que la mobilització del finançament privat serà fonamental pel que fa a això, encara que també s'haurà de recolzar en un increment de la inversió pública.

"Vaig demanar aquest informe per afrontar els reptes econòmics a què ens enfrontem a casa i assolir una posició més forta en un món de dura competència econòmica. Des d'aleshores, el tema fins i tot ha cobrat impuls i ara hi ha un ampli consens en què ha d'ocupar un lloc prioritari a la nostra agenda i al centre de la nostra acció", ha apuntat Von der Leyen.

El document, que analitza els principals reptes que afrontarà la UE els propers anys, també és urgent culminar la Unió dels Mercats de Capitals; a alinear les polítiques industrial, de competència i comercial, a atendre unes necessitats d'inversió "inèdites" al mig segle ia aprofundir en la coordinació de la regulació i l'eliminació de les barreres administratives.

"Es tracta d'una qüestió existencial", ha assenyalat Draghi, que ha destacat la importància del creixement econòmic i de fer d'Europa un lloc on les tecnologies netes puguin "florir", per aconseguir la seva "supervivència" davant de la "lenta "agonia" que viu el continent, amb un poder adquisitiu cada vegada més baix i amb una "gran disminució de població".

Finançament de projectes comuns

Pel que fa al finançament de projectes d'interès comú europeu, l''informe Draghi' adverteix que per maximitzar la productivitat serà necessari un cert finançament conjunt per invertir en béns públics europeus clau, com ara la innovació, la despesa en defensa o les xarxes transfrontereres, que "quedaran desproveïts sense una acció comuna".

D'altra banda, Draghi ha apuntat que perquè els Estats membres convergeixin més estretament en les seves polítiques caldran tant regulació com incentius, que també requeriran finançament comú. Tot i això, l'informe afegeix que si l'estratègia no s'aplica plenament i el creixement de la productivitat no repunta, "pot ser necessària una emissió de deute públic més gran perquè el finançament de les transicions sigui una proposta més realista".

Sobre això, Von der Leyen ha advocat per "estudiar la voluntat política" per definir els projectes d'interès comú europeu i definir com finançaran: a través de contribucions nacionals o de nous recursos propis, alhora que ha recordat que "la proposta de la Comissió està ara en mans dels Vint-i-set”.