El Banc Central Europeu abaixa els tipus d'interès en 25 punts bàsics

El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous complir amb el guió i baixar en 25 punts bàsics els tipus d'interès, de manera que la taxa de dipòsit (DFR, per les sigles en anglès) quedarà al 3 ,50%.

Els tipus d'interès aplicables a les principals operacions de finançament (MRO) ia la facilitat marginal de crèdit (MLF) disminuiran fins al 3,65% i el 3,90% , respectivament. Aquests canvis tindran efecte a partir del 18 de setembre del 2024. En conseqüència, el diferencial entre la taxa de dipòsit i la de MRO serà de 15 punts bàsics i el mantingut amb la de MLF serà d'un quart de punt.

D'aquesta manera, tal com donaven per descomptat els analistes consultats per Europa Press, el BCE ha reprès el seu cicle de flexibilització monetària després d'haver-lo pausat a la reunió de juliol, quan es va decantar per mantenir el preu dels diners. "Sobre la base de l'avaluació actualitzada del Consell de Govern de les perspectives d'inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària, resulta apropiat ara fer un pas més en la moderació del grau de restricció de la política monetària”, ha motivat el BCE.

Aquests canvis inclouen la modificació tècnica anunciada al març pel BCE i que tenen efecte el proper 18 de setembre. D'aquesta manera, la taxa de dipòsit s'ha convertit 'de facto' en el tipus de referència en determinar l'interès que les entitats financeres reben, o paguen de ser negatiu, per mantenir els dipòsits al BCE.

Anteriorment, la taxa de refinançament era una variable de més pes a l'hora d'informar sobre les decisions de política monetària del BCE. Tot i això, aquesta ha perdut rellevància amb el temps per l'excés de liquiditat en el sistema financer, fruit del major accés dels bancs als fons del BCE, cosa que s'ha traduït que les entitats fessin més ús dels dipòsits.

L'objectiu últim de l'ajust seria alinear els tipus d'interès a curt termini del mercat monetari amb les decisions del Consell de Govern, així com retirar la liquiditat sobrant del sistema per tal que no interfereixi la transmissió correcta de la política monetària.

Dades d'inflació

La taxa d'inflació de la zona euro va situar a l'agost el 2,2% interanual, quatre dècimes per sota de la pujada del 2,6% observada el mes anterior i la lectura menor de la dada des del juliol del 2021, segons l'estimació provisional publicada el 30 d'agost per l'oficina d'estadística comunitària, Eurostat.

La desacceleració dels preus a l'àrea de la moneda comuna va ser reflex de la caiguda del 3% del cost de l'energia després de pujar un 1,2% interanual al juliol, mentre que els aliments frescos van repuntar a l'1,1%, una dècima més. En descomptar l'impacte de l'energia, la taxa d'inflació es va mantenir a l'agost al 2,7%, tot i que, si se n'exclou també el cost dels aliments, alcohol i tabac, la subjacent es va moderar al 2,8% des del 2 ,9%.

Entre els països de l'euro, el major increment del cost de la vida a l'agost va correspondre a Bèlgica (4,5%), Estònia (3,4%) i els Països Baixos (3,3%). Per contra, les pujades més baixes es van observar a Lituània (0,7%), Letònia (0,9%) ia Eslovènia, Finlàndia i Irlanda (1,1%).

En el cas d'Espanya, la taxa interanual es va moderar mig punt, al 2,4%, fet que va reduir a dues dècimes el diferencial de preus desfavorable per al nostre país respecte de la zona euro.