José Luis Bonet dóna les claus d'un bon lideratge amb "les tres T": "Talent, feina i tenacitat"
En aquesta entrevista, realitzada per Fundació CEDE dins del projecte Liderant en Positiu, Bonet destaca que un bon líder ha de tenir talent, feina, tenacitat, afany de servei i empatia
José Luis Bonet, nascut a Barcelona el 1941, ha dedicat la seva vida al món acadèmic i empresarial. Des del seu nomenament el 1966 com a director comercial de Freixenet, ha participat directament en el creixement i l'expansió de l'empresa familiar fins a arribar a la presidència del grup el 1999.
Actualment ocupa la presidència d'honor del Grup, càrrec que compagina amb la presidència de la Cambra de Comerç d'Espanya i la participació com a membre del Senat de CEDE. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona i premi extraordinari en Doctorat, José Luis Bonet ha estat, durant 49 anys professor d'Economia Política i Hisenda Pública alhora que ha estat al capdavant de diverses organitzacions, la finalitat de les quals és ajudar i conscienciar sobre la importància incrementar la presència de les marques espanyoles en mercats exteriors.
En aquesta entrevista, realitzada per Fundació CEDE dins del projecte Liderant en Positiu, Bonet destaca que un bon líder ha de tenir talent, feina, tenacitat, afany de servei i empatia. Així mateix, valora el paper clau dels directius en la transformació econòmica d'Espanya i destaca el suport de les cambres de comerç a la competitivitat i la internacionalització de les empreses i pimes. També posa èmfasi en la importància de la formació contínua i la internacionalització per garantir la competitivitat en un entorn global.
Des de la seva experiència al terreny empresarial i econòmic, quines qualitats ha de tenir un bon líder?
Un bon líder ha de tenir el que jo anomeno les tres T: talent, feina i tenacitat. Amb això qualsevol persona, entitat o institució pot tenir èxit. A més daixò, el líder ha de tenir un afany de servei. I, d'alguna manera, prou empatia per convèncer la gent.
Com valora el paper dels directius?
A Espanya els directius juguen un paper clau en allò que ha estat la transformació, des del punt de vista econòmic i social. Si Espanya en el moment de la transició tenia un PIB per càpita de 1.000€, ara n'estem prop de 30.000. Això ho han fet les empreses; i les empreses són els empresaris, són els directius, són els treballadors i són tots els stakeholders. Per tant, crec que el paper dels directius és fonamental, i el fet que s'hagi tingut la visió d'aglutinar-los en una institució com CEDE és un gran encert, perquè els directius són essencials per al progrés d'Espanya.
Com valora l'estat actual de l'economia espanyola i quin paper tenen les cambres de comerç en el desenvolupament i la recuperació?
Les cambres de comerç tenen diverses funcions. Una funció és ajudar a les empreses, tant
grans com a petites, a millorar la seva competitivitat. Això conté tots els àmbits que tenen relació amb això anterior, des de la sostenibilitat a la digitalització o la formació. És a dir, tots els elements que permeten millorar les empreses.
La segona funció que compleixen és la de la internacionalització. En un moment en què la globalització és un fet, les empreses s'han d'adaptar. Això ho fan els empresaris, evidentment, però també els directius que són a la primera trinxera pel món. Nosaltres impulsarem amb el Fòrum de Marques Renomenades i amb CEDE, amb suport de l'ICEX, una Fundació, Connexió Espanya, que aglutini, de servei i visibilitzi davant la societat el que fan aquestes persones, que són claus per al progrés d'Espanya .
Una altra de les funcions de les Cambres és la defensa institucional. A més de la funció consultiva amb les administracions, que permet la cooperació publicoprivada, les Cambres han d'anar més enllà i defensar les institucions que han permès el progrés d'Espanya en els darrers gairebé 50 anys. És la Constitució del 78 la que consagra aquestes institucions, que d'alguna manera constitueixen el sistema: la democràcia, la monarquia parlamentària, la separació de poders, l'Estat del benestar, l'Estat de les autonomies, l'Estat social de mercat, on l'empresa és la peça clau i dins de l'empresa, són els directius la peça clau.
Next Generation EU representa una oportunitat històrica per a l'economia europea, oferint un paquet de recuperació sense precedents per mitigar els impactes econòmics de la pandèmia de COVID-19. Quines són les principals iniciatives o projectes que s'estan implementant a Espanya sota aquest programa?
Aquí es tracta de la transformació del teixit productiu espanyol, perquè les empreses espanyoles s'han d'adaptar als reptes que tenim al davant (sostenibilitat, digitalització, formació del talent, internacionalització com a obertura al món…). Les grans empreses tenen recursos propis per fer-ho; però, les pimes no ho faran sense ajuda. I les Cambres estem per ajudar-les.
En definitiva, que es pot fer, ho demostra un dels programes clau de la Next Generació, que és el kit digital, la digitalització de les pimes, que de fet la Cambra de Comerç Hispana és entitat col·laboradora, i, per tant, les 84 cambres que territorials de comerç contribueixen al desenvolupament d'aquest projecte. Actualment, és un programa que té una suma de més de 3 mil milions d'euros. Es porta pràcticament la meitat adjudicat, gairebé 400.000 pimes han entrat pel camí digital i queden tres anys per endavant.
En un món cada cop més conscient de l'impacte ambiental i social de les activitats comercials, com promou la Cambra de Comerç pràctiques de negoci sostenibles entre els seus membres?
La Cambra de Comerç treballa per millorar la competitivitat de les empreses en conjunt, és clar, també les pimes. A més d'això, ajudem a obrir-les al món, per adaptar-se a la globalització, que és la seva pròpia internacionalització.
També estem contribuint a formar la gent, tant empresaris com directius i treballadors. En els anys que fa la Cambra de Comerç ja són més d'1 milió d'operacions de formació. Mig milió ha de ser de creació d'empreses perquè les empreses al final són la peça clau del progrés del país i el principal escut social per a la gent. I en aquest sentit, les empreses s'han de rearmar des del punt de vista de la competitivitat.
Em sembla que la nostra feina no només s'hi queda. Estem incorporant al món de l'emprenedoria les dones -que hi ha un programa especial per això-, les persones grans i, particularment, estem molt satisfets de com es desenvolupa un programa per recuperar ninis, és a dir, nois i noies que no han fet res a la seva vida, que no tenen la formació mínima per desenvolupar-se. Tenim un programa que els forma, i la bona notícia és que el 50% se salva.
La innovació i el talent són claus per mantenir-se competitiu al mercat global. Quins són els principals desafiaments que enfronten les empreses espanyoles en aquest àmbit i com les recolza la Cambra?
La Cambra té 46 càmeres a l'exterior, hi ha 46 càmeres d'Espanya al món, és una plataforma
fonamental per donar suport a les empreses que s'internacionalitzen. Quan un surt per primera vegada, ha de buscar agafadors, perquè les coses no són fàcils. Les càmeres presten un servei valuosíssim. En aquest sentit, cal dir que ni tan sols estem a mig recorregut d'internacionalització de les empreses espanyoles. Les grans sí, fins i tot algunes són líders al món en els seus sectors. Però moltes de les pimes van començar l'any 2008. Aleshores, aquestes han de consolidar-se, continuar i progressar. Tot i això, n'hi ha moltes altres que encara no han sortit, i cal ajudar-les a internacionalitzar-se. Al final, això no és fàcil, s'ha de fer amb prudència, com és lògic, però s'ha de fer. I en aquest moment especialment, perquè entrem en una etapa en què serà absolutament necessari posar al màxim totes les nostres potències.
Amb el canvi constant a les demandes del mercat laboral, com està la Cambra de Comerç abordant la bretxa d'habilitats i fomentant la formació contínua?
Nosaltres desenvolupem molts programes de formació professional. Afortunadament, algun de Formació Professional dual, que és la millor manera de fer-ho. Aquí hi ha molt de camí a recórrer encara. Per tant, hem de procurar que hi hagi més formació professional dual contínua, és a dir, que durant tota la vida hi hagi etapes de reciclatge o d'obrir horitzons nous. En conseqüència, no cal parar-hi, perquè el talent és el més important.
En el context actual de canvis als acords internacionals, quina és la postura de la Cambra de Comerç d'Espanya respecte al comerç exterior i com assessora les empreses espanyoles per navegar aquest panorama?
Certament estem en un temps en què, sobretot des de la geopolítica, es crea una gran incertesa
de futur, i això fa que hi hagi empreses que es retreguin. Crec que el més encertat és continuar el procés d'obertura a l'exterior, d'internacionalització, sempre amb prudència, però fer-ho, no posar-se a la defensiva en moments que això seria equivocat.
Per acabar, quin consell donaria a les noves generacions?
Primer de tot, que tinguin clar el propòsit de la seva vida. Això és fonamental. A partir d?aquí, valors que els
permetran assolir el propòsit, començant per l'esforç, l'afany de superació, l'afany d'assoliment, el treball en equip, en definitiva, la resiliència. Valors que són fonamentals per a qualsevol persona, però especialment per als que es volen dedicar al món de l'empresa i, a més d'això, una certa gosadia en el sentit que no han de jugar a partir de la pusil·lanimitat, sinó des d'un cert optimisme. És a dir, han de pensar que sense optimisme és difícil fer les coses i que hi afegeixin una mica d'entusiasme.
Escriu el teu comentari