L'economia alemanya fa tremolar la UE: acomiadaments massius i una recessió sense frens

La indústria alemanya està travessant la seva pitjor recessió des de la formació de la república el 1945, ha alertat Robin Winkler, economista en cap del departament econòmic de Deutsche Bank Research, en un estudi, fet que fa créixer els temors d'una crisi que acabi impactant tota la unió europea.

L'expert ha assenyalat que, per una banda, la recessió actual és menys greu que la posterior a la crisi financera del 2008 i la pandèmia del coronavirus, i per altra banda, és "més profunda i perllongada que les principals crisis estructurals del segle XX" .

Winkler va comparar la crisi actual amb la de principis dels anys 80, quan un fort xoc energètic i la creixent competència mundial també van posar la indústria pesant alemanya en una situació de supervivència. Alhora, segons l'economista, aquesta vegada la crisi amenaça de ser més greu a causa de la política econòmica de la coalició governant.

També s'ha informat que Alemanya espera retallades laborals a gran escala a la indústria manufacturera a causa de l'augment dels preus de l'energia i la reducció de les exportacions. Com escriu Bloomberg, el país, que està experimentant un descens de l'activitat empresarial al sector privat (va caure al nivell més baix en set mesos), continua sent el principal punt feble de la zona de l'euro: el banc central alemany va advertir sobre els riscos de una recessió moderada després d?una sèrie de males notícies: una tempesta d?acomiadaments en fabricants d?automòbils com Mercedes-Benz, BMW i Volkswagen.

L'última enquesta de Personio, ha mostrat que el 60% dels empresaris del país estan planejant retallades de personal de cara als propers 12 mesos, segons recull El Ecomista. Ho fan per la forta crisi econòmica que travessa el país, que ha reduït els ingressos, mentre han hagut de fer front als increments salarials dels empleats.

Quin és l'error d'Alemanya?

Alemanya ha passat de ser la locomotora de la UE a suposar un dels principals riscos econòmics, i alguns economistes han començat a debatre quin pot ser el gran error de Berlín: una austeritat extrema que ha frenat la despesa pública. "Alemanya va cometre el lamentable error d'establir com a llei suprema l'exigència d'un pressupost gairebé equilibrat, amb un dèficit estructural màxim del 0,35% del PIB (tret del cas de recessió). El govern va intentar eludir la norma creant fons separats, a particular per a la transició a l'energia verda. El Tribunal Constitucional va bloquejar aquesta mesura el novembre del 2023. La situació està en un punt mort i caldria una majoria de dos terços al Parlament per eliminar la regla del fre del deute, cosa que és impossible atesa la situació actual de les forces polítiques", explica el corresponsal econòmic de Le Monde, Eric Albert

"És un error històric", explica Isabella Weber, economista de la Universitat de Massachusetts. "La postura fiscal d'Alemanya ha tingut un paper clau en la pobra recuperació del país [després de la pandèmia]". Des del quart trimestre del 2019, el creixement alemany ha estat inexistent: només un 0,3%, molt per darrere de França (3,8%) i encara més per darrere dels Estats Units (9,4%).