BNEW: La legislació de la intel·ligència artificial impactarà sobre la competitivitat europea

La Intel·ligència Artifical és un dels elements que cada vegada ha anat guanyant més terreny, tant a nivell industrial i empresarial com al personal. Tant és així que el 13 de març passat es va aprovar la històrica llei de la intel·ligència artificial per regular-ne l'ús. Del seu impacte i beneficis és del que s'ha parlat en aquesta xerrada del Barcelona New Economy Week (BNEW) , que se celebrarà des del 7 fins al 10 d'octubre al DFactory Barcelona.

En aquesta xerrada hi han estat presents Joana Barbany, presidenta i directora del Clúster Digital de Catalunya i moderadora del debat; David Garriga , CEO fundador de SIRT; Alexandra Lillo , membre de l'Observatori d'ètica a Intel·ligència Artificial de Catalunya; Montserrat Guardia , presidenta del Consell Social de la UPC; i Lali Soler , directora de l'àrea digital de la Fundació Eurecat.

Tots els ponents han pogut definir què és la intel·ligència artificial en base al seu coneixement i al seu àmbit d'execució. "És un conjunt de tècniques que es proposen reproduir a diferents nivells el raonament humà de maneres diferents. Abans permetia classificar i predir, i ara ha fet un salt que permet també generar", explicava Lali Soler, que afegia que en el futur també podria arribar al punt de sentir.

Per part seva, Alexandra Lillo ha argumentat que es tracta d'"una eina que pot ajudar a la vida humana, però que pot implicar molts perills", afegint que cal trobar la manera que ens serveixi a favor i no en contra.

Montserrat Guardia ha afegit que “és un pont de coneixement, arriba per fer accessible el coneixement de moltes persones a la resta”, mentre que David Garriga puntualitzava que és “una eina a disposició dels usuaris i en molts sectors”.

L'impacte de la legislació de la IA

Fins aquest moment, la Intel·ligència Artificial no tenia un marc regulador que vigilés el seu ús, però a la Unió Europea van decidir atacar aquest problema i crear una legislació, que afecta també qualsevol empresa que vulgui operar al territori europeu, encara que estigui creat en una altra part del planeta.

David Garriga feia èmfasi que aquesta regulació permetria que els ciutadans estiguem més tranquils pel que fa a les dades privades, mentre que Lali Soler aportava que aquesta legislació arribava "molt aviat i de forma sobre regulada". "És una llei pensada per quan aquestes eines fallaven molt, però quan s'implementi ja estaran molt més perfeccionades", exposava. Per contra, Alexandra Lillo obria el debat en contraposar que “la regulació no és prou garant. Hauríem d'haver partit des d'un punt de vista més antropocèntric perquè ha deixat molts espais per al mal ús”.

Montserrat Guardia ha remarcat la rapidesa a construir aquesta legislació, ja que s'ha fet en tan sols 3 anys, "tenint en compte que estem creuant ponts que no sabem si ja estan prou protegits".

Finalment, David Garriga tornava a posar el focus en les dades del ciutadà, i apuntava que en cas de fer la Intel·ligència Artificial pública, calia que "les nostres dades com a ciutadans estiguin anonimitzades".

És possible garantir el compliment de la llei?

Una llei està feta per ser complerta, i davant d'això, només ens queda preguntar-nos si és possible garantir que totes les empreses la compleixin, i per això hi ha organismes com l' Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial.

Però perquè funcioni bé, no hem d'oblidar que ha d'anar unida dels humans, ja que el raonament de les persones i el seu criteri s'han d'imposar a una màquina. "El binomi IA-Humano ha de ser sempre present", recordava Lali Soler.

"Podem estar treballant amb tecnologia, però darrere hi ha d'haver persones que hi posin coherència. La supervisió humana permetrà tenir un diàleg per veure si el que estem fent té sentit o s'ha d'acotar la part privativa".

Competitivitat i regulació

Una de les idees que es posaven sobre la taula era si el fet de legislar la IA faria que Europa fos menys competent, cosa que Lali estava d'acord que passaria al principi, però seria una cosa que s'acabaria recuperant. "Seguirem sent el component a favor dels drets humans, però cal ser conscients que hi ha una sèrie de desenvolupaments de projectes que s'aturaran", apuntava.