Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Madrid, les CCAA que tancaran 2024 amb més dèficit

La Comunitat Valenciana, Múrcia, Catalunya i Madrid seran les quatre regions que diran adéu el 2024 al capdavant en dèficit del seu PIB, en què incorreran la majoria de les comunitats autònomes, segons les últimes previsions de la Fundació d'Estudis de Economia Aplicada (Fedea).

Seguint aquestes estimacions, nou de les 17 comunitats acabaran el 2024 amb saldo negatiu del PIB: Comunitat Valenciana (-1,8%), Múrcia (-1,6%), Catalunya (-0,7%), Comunitat de Madrid (- 0,5%), Castella-la Manxa (-0,3%), País Basc (-0,3%), Andalusia (-0,3%), Extremadura (-0,1%) i Castella i Lleó ( -0,1%).

Per contra, vuit comunitats tancaran l'any amb un saldo en positiu: Astúries (1,2%), Canàries (0,9%), Navarra (0,7%), Cantàbria (0,7%), Balears (0, 6%), Galícia (0,4%), La Rioja (0,3%) i Aragó (0,1%).

Ho assenyala Fedea en un nou número del seu Observatori Fiscal i Financer de les CCAA, a càrrec de José Ignacio Conde-Ruiz, Manuel Díaz i Carmen Marín, que analitzen els ingressos i les despeses autonòmics fins al juliol d'aquest any i fan una estimació del saldo pressupostari autonòmic a tancament de lexercici.

En línies generals, Fedea estima que el dèficit de les comunitats autònomes acabarà l'any al 0,4% del PIB, per sobre del saldo negatiu del 0,3% previst per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef) i molt superior a les previsions del Govern dequilibri pressupostari, del 0%.

"Si es confirma la nostra previsió, no només seria una mala dada atès el creixement dels recursos que han tingut les regions el 2024, més de 20.000 milions procedents del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA) respecte al 2023, sinó que es posaria en risc el camí de reducció de dèficit del conjunt de les Administracions Públiques anunciada pel Govern per a aquest any", avisa.

I sosté que amb les noves regles fiscals de la Unió Europea per al proper any, "la consolidació fiscal a Espanya no es pot demorar més". "Hauria de ser una de les principals tasques que ha d'afrontar el Govern d'Espanya", i per això "la participació de les CCAA hauria de ser fonamental, atès que aquesta administració suposa la major part del consum públic", indica.

Tot i això, Fedea precisa que la seva estimació de cara a finals d'aquest any suposa una "millora" respecte al tancament del 2023, quan el dèficit autonòmic va ser del 0,9% del PIB.

Què vol dir això?

El dèficit es refereix a la diferència entre els ingressos i les despeses d'una administració pública quan aquesta supera els primers. És a dir, quan una comunitat autònoma (o qualsevol administració) gasta més del que ingressa, genera un dèficit que pot resultar en un augment del deute públic si no es compensa amb un ajustament d'ingressos o retallades de despesa. En el cas de les comunitats autònomes de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Catalunya i Madrid, és una situació financera delicada en aquestes regions.

Aquest dèficit pot afectar l'economia espanyola en conjunt, ja que un desequilibri als comptes públics de les comunitats autònomes sol contribuir a l'augment del dèficit nacional. Aquest increment, alhora, pot afectar l'estabilitat econòmica en forçar l'Estat a buscar fonts de finançament addicionals o establir polítiques d'ajust per reduir-lo. En el context d'una economia que ha de complir certes metes d'estabilitat fiscal a la Unió Europea, els alts dèficits de certes comunitats també poden implicar ajustaments en els pressupostos o una limitació en la inversió pública en altres àrees.

És relativament freqüent que la Comunitat Valenciana i Múrcia tinguin alts nivells de dèficit en comparació amb altres comunitats, a causa de factors com la menor recaptació tributària per càpita i un sistema de finançament autonòmic que històricament ha resultat insuficient per cobrir les necessitats de despesa.

Catalunya, en canvi, sol mantenir un dèficit elevat a causa de l'alta despesa social i de la seva densa xarxa de serveis públics. La diferència en el dèficit entre Madrid i altres comunitats pot estar associada a factors com el creixement poblacional i la demanda creixent de serveis públics a la regió, que requereixen una despesa alta en educació, sanitat i infraestructures. A més, la política fiscal de Madrid, amb tipus impositius més baixos en certs impostos autonòmics (com l'IRPF), podria estar afectant els ingressos sense aconseguir compensar l'augment de la demanda de despesa social i d'inversió en serveis.