Crisi laboral sènior: l'ocupació exclou la gent gran i les arques públiques paguen la factura

La desocupació entre els més grans de 55 anys a Espanya ha arribat a xifres rècord, amb 687.929 persones rebent algun tipus de prestació per desocupació, segons dades del SEPE. Aquest grup, que representa el 39,1% dels perceptors d'aquestes ajudes, està en gran mesura compost per prejubilats forçosos que, en perdre la feina, es limiten a cobrar prestacions fins a assolir la jubilació. Aquest fenomen, que ha anat en augment des de la crisi financera, ha duplicat el pes respecte del 2009, passant del 17,4 % al 39,1 % actual.

Tot i que la millora general de l'ocupació ha reduït les taxes d'atur, aquest col·lectiu continua creixent. El 62% dels més grans de 55 anys cobren subsidis, mentre que només el 23,7% accedeix a prestacions contributives. La majoria d'aquests aturats passen a rebre el subsidi per a més grans de 52 anys, que es pot prolongar fins que compleixen els requisits per a una pensió.

El problema, abans associat a acomiadaments col·lectius amb acords avantatjosos, ara és degut a la impossibilitat de trobar feina. Aquest canvi reflecteix un mercat laboral que exclou progressivament els treballadors sèniors, condemnant-los a viure amb ingressos mínims de 480 euros al mes.

En resposta, el Govern ha impulsat reformes com ara la recent modificació dels subsidis per desocupació. Va entrar en vigor l'1 de novembre, amb mesures com quanties decreixents per incentivar la recerca de feina i el manteniment de la cotització del 125% en el cas del subsidi per a majors de 52 anys. Tot i això, aquesta reforma ha estat criticada per no abordar l'origen del problema: la manca d'oportunitats laborals per a aquest col·lectiu.

L'Executiu ha promès un pla especial per a aturats més grans de 45 anys, però experts dubten de la seva eficàcia, assenyalant la fragmentació i la burocràcia que dificulten les polítiques actives d'ocupació. Sense un enfocament que impliqui les empreses i promogui la contractació de sèniors, el problema es podria perpetuar, afectant no només el mercat laboral, sinó també les arques públiques i el sistema de pensions.

El desafiament rau a revertir una "cultura de prejubilació" que ha passat de ser una sortida pactada amb beneficis a un parany d'exclusió per a milers de treballadors grans.