Catalunya estén el tram fiscal a grans fortunes el 2024 per garantir la recaptació local
Aquest impost afecta les persones amb un patrimoni superior als 20 milions d'euros, per assegurar que una part de la recaptació es quedi a Catalunya
El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei de mesures urgents a l'àmbit de l' impost sobre el patrimoni , que prorroga la vigència del tram impositiu adreçat a les grans fortunes per a l'exercici 2024. El text ha rebut el suport del PSC-Units, Comuns i la CUP, l'abstenció de Junts i ERC, i l'oposició de VOX, PP i Aliança Catalana (AC). patrimoni superior als 20 milions d'euros, per assegurar que una part de la recaptació es quedi a Catalunya.
La consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha defensat que l'objectiu del decret és garantir que el darrer tram de l'impost, que afecta les grans fortunes, es quedi a la comunitat. Aquest tram es va introduir el 2022 amb un tipus marginal del 3,48% per als patrimonis superiors als 20 milions d?euros, amb el propòsit que la recaptació que correspon als residents a Catalunya no sigui desviada a altres regions.
Aquest nou tram es prorroga mentre es mantingui en vigor l' Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (ITSGF) , aprovat pel Govern central, l'aplicació del qual està limitada als exercicis 2022 i 2023. El decret aprovat pel Parlament estén la seva validesa per a 2024.
Tot i això, no tots els grups coincideixen en el seu suport al decret. Des de Junts, Antoni Castellà ha criticat el format d'aprovació, un decret llei, i ha assenyalat que, tot i que considera l'impost injust, el seu grup no va votar-hi en contra degut a la manca d'un model just de finançament per a Catalunya. ERC, per part seva, ha optat per l'abstenció, al·legant que es tractava d'un "toc d'atenció" al Govern sobre el seu rumb polític, especialment pel que fa a la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al servei d'emergències de Catalunya.
A l'altre extrem del debat, des del PP i VOX, les crítiques a l'impost han estat dures. Miriam Casanova (PP) ha assegurat que l'impost sobre el patrimoni "està en vies d'extinció" a nivell mundial i n'ha qüestionat l'aplicació a patrimonis ja gravats per altres tributs. Joan Garriga, portaveu de VOX, ha titllat la situació de Catalunya d'"infern fiscal" i ha reclamat l'eliminació de l'impost. A més, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha advertit que aquest tipus de gravàmens afecten la classe mitjana i poden generar una "fuita de patrimonis".
Per part seva, defensors de l'impost com David Cid (Comuns) i Laure Vega (CUP) han subratllat que l'impacte d'aquest tribut és mínim, afectant només l' 1% de la població catalana, principalment les grans fortunes. Vega ha qualificat de "ridícul" que alguns grups considerin aquest gravamen injust, mentre que Susana Martínez (PSC) ha ressaltat que la redistribució de la riquesa mitjançant aquest impost no és un acte de caritat, sinó una mesura de justícia social, especialment per als més vulnerables.
Escriu el teu comentari