'S'està cronificant la pobresa energètica?': així ha estat el seminari de Naturgy

Fundació Naturgy ha celebrat avui un seminari sobre 'S'està cronificant la pobresa energètica?', on s'ha presentat l'estudi 'Comprenent la pobresa energètica. Una anàlisi de la persistència”, elaborada per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l'IEB-Universitat de Barcelona i publicada per Fundació Naturgy.

L'estudi constata que les mesures que s'han posat en marxa per pal·liar la pobresa energètica transitòria no serveixen per aturar la pobresa energètica crònica i cal cercar altres solucions. Així, els determinants socioeconòmics de les llars en la pobresa energètica crònica són més evidents que a la transitòria. Això es tradueix que, segons les estadístiques, comptar amb un major nivell de riquesa o tenir un habitatge en propietat disminueixen significativament la probabilitat de patir pobresa energètica crònica. Per tant, els autors plantegen que és preferible adoptar mesures de llarg termini orientades a aconseguir reduir la desigualtat econòmica i fomentar la igualtat d'oportunitats per alleujar la pobresa energètica persistent.

Pel que fa a la situació laboral i al nivell educatiu, l'equip d'investigadors liderat per María Teresa Costa assenyala que també hi influeixen, ja que estar treballant o haver finalitzat l'educació superior, en particular, redueix significativament el risc de pobresa energètica crònica.

Segons l'estudi, dades recents evidencien que al voltant de 42 milions d'europeus podrien ser reconeguts com a pobres energètics, en no poder accedir a uns serveis energètics essencials ia preus raonables a casa. Així mateix, s'ha detectat un augment notable de la incidència el 2023, en gran mesura atribuïble a la crisi energètica ia la forta pujada dels preus del gas i de l'electricitat, que continuen afectant principalment les llars més vulnerables. Així, el 6,9% de la població de la Unió Europea s'enfrontava a dificultats per mantenir els habitatges a una temperatura adequada de confort. A Espanya, igual que a Portugal, la situació és encara més preocupant, ja que afecta un 20,8% de la població. Aquesta situació subratlla la gravetat del desafiament que enfronta el nostre país al costat d'altres països mediterranis i de l'Est d'Europa, accentuant la necessitat de reduir la proporció de llars definides com a pobres en termes energètics, un objectiu polític cada cop més rellevant. De fet, la transició cap a economies descarbonitzades s'ha de dissenyar i implementar de manera que no generi ni aprofundeixi en les desigualtats existents.

D'altra banda, les llars en què el sustentador principal és una dona mostren un risc més gran de patir pobresa energètica transitòria. El resultat de les anàlisis del grup d'autors reconeix la dimensió de gènere en la probabilitat de ser pobre energètic, alhora que posen de manifest la necessitat que les polítiques energètiques que aborden la pobresa energètica introdueixin aquesta qüestió d'una manera més conscient i efectiva .

Els baixos ingressos són un dels principals determinants de la pobresa energètica, de manera que la bretxa salarial i de pensió entre homes i dones dificulta que les dones millorin el seu benestar i segueixin sent afectades amb més intensitat per la pobresa energètica, en ser menys capaces d'afrontar els costos de l'energia o d'inversió en equips amb més eficiència energètica.

En la seva anàlisi també han trobat que, pel que fa al retard en el pagament de factures, les llars unipersonals tenen una probabilitat menor d'experimentar pobresa energètica, ja sigui transitòria o crònica. Una possible explicació pot ser que aquest col·lectiu hagi restringit el consum d'energia, raó per la qual mostren un risc menor de pobresa energètica davant d'indicadors que capturen aspectes més financers. En altres paraules, el motiu d'aquestes discrepàncies pot venir explicat per les diferències existents entre la percepció personal de les llars respecte a la seva situació de confort tèrmic a l'habitatge i la lluita real per gestionar el pagament de les factures de la llar, entre les quals les corresponents a l'energia.

Amb aquestes dades, l'objectiu final de l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica (ENPE) consistent en la reducció de la pobresa energètica a Espanya, respecte a la situació del 2017, com a mínim un 25% per a l'any 2025, és molt lluny de veure's complert.

S'està cronificant la pobresa energètica?

Després de la presentació de les conclusions de l'estudi 'Comprenent la pobresa energètica. Una anàlisi de la persistència' per part de María Teresa Costa, catedràtica emèrita d'Economia i directora emèrita de la càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona, una taula d'experts moderada per Pablo del Río González, investigador científic de l'Institut de Política Públiques del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha debatut per intentar entendre quina és la dinàmica de la pobresa energètica al llarg del temps i els factors que poden convertir-la en un problema crònic.

Maria-Eugenia Sanin, coordinadora de l'Applied Economics & Policy Group del Centre for Economics a París-Saclay (CEPS), va abordar els “mecanismes de protecció social integrals, com s'aplica a alguns països, on una targeta social identifica la situació de vulnerabilitat i lajuda és integral: aliments, energia, habitatge, educació. Tots els membres de la família tenen un seguiment en termes de subsidi i s'eviten errors d'exclusió. Com que l'habitatge forma part d'aquesta protecció, es pot integrar la qüestió de la pobresa energètica”. Sanin també ha proposat aplicar innovació regulatòria i financera per reduir tant la pobresa energètica com la seva persistència.

Monica Giulietti, professora de l'Industrial Economics de la Nottingham University Business School, va assenyalar que “a través de desenvolupar l'eficiència energètica, podrem resoldre l'accés inclusiu a l'energia i l'accés d'aquelles comunitats més vulnerables, tenint en compte que hi haurà un cost. Però continua existint risc que parts de la societat no puguin participar en la transició energètica. Els agents del canvi són clau per acostar les polítiques i ajudes als més vulnerables”.

Per part seva, Luis Ayala, catedràtic d'Economia de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i membre del Comitè Tècnic de la Fundació FOESSA, ha apuntat que “la pobresa és fonamentalment monetària, i es reflecteix en diferents dimensions parcials. Les dificultats i els costos d'accés a serveis energètics es multipliquen quan una renda és baixa. Sense polítiques més ambicioses, els problemes puntuals es poden convertir en crònics”.

A la cloenda de la jornada, Víctor Marcos Morell, director general de planificació i coordinació energètica del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va agrair l'organització a aquest seminari “en un moment en què estem en plena reflexió sobre la nova estratègia de pobresa energètica i volem escoltar-vos a tots”. Per la seva banda, Marcos va fer una crida a la implicació de tots els sectors, atesa la quantitat i la importància del treball necessari com a part de l'estratègia nacional. A més, va assenyalar la importància d'unir el terme d'eficiència energètica al de pobresa, incidint en la rellevància d'establir un objectiu específic enfocat a millorar l'eficiència energètica en col·lectius vulnerables.

Per la seva banda, Rafael Villaseca, president de la Fundació Naturgy, va posar de manifest que “amb aquest estudi volem informar els responsables de les polítiques públiques sobre els instruments i les estratègies més efectives i directes per contribuir a l'eradicació de la pobresa energètica. dubtes que cal parlar de la cronificació, i si atenem els índexs, no són optimistes. pobresa energètica no han millorat: les temperatures inadequades a algunes llars a l'hivern han empitjorat malgrat els esforços, i encara forma part de preocupacions d'institucions públiques i privades”.