El Govern anuncia la pujada de l'impost especial del dièsel: a qui afectarà més?

El Govern ha anunciat una pujada de l?impost especial al dièsel amb l?objectiu d?equiparar la seva fiscalitat a la de la gasolina. La mesura suposa un increment de 9,37 cèntims per litre, passant dels 0,38 euros actuals a 0,47 euros per litre. La iniciativa, que no va ser aprovada al Congrés el mes de novembre passat, serà impulsada mitjançant un Reial decret llei aquest mes, pendent de convalidació al gener.

El principal objectiu del Govern és doble. D'una banda, es vol complir el compromís adquirit amb la Comissió Europea en matèria de polítiques mediambientals i control d'emissions de CO2. De l'altra, es pretén recaptar prop de 1.400 milions d'euros addicionals, contribuint així a reduir el dèficit públic al 2,5% el 2025, davant el 3% previst per a aquest any.

Aquesta mesura no és nova al debat polític. Ja el 2021 es va intentar incloure als Pressupostos Generals de l'Estat, però va ser rebutjada pel PNB. A més, cal recordar que la fiscalitat favorable al dièsel data del 1973, quan l'European Fuel Tax Directive va establir un marc que, avui dia, situa Espanya com un dels països amb menys càrrega impositiva sobre el dièsel a la zona de l'euro, només darrere de Portugal, Eslovàquia, Estònia i Lituània.

Un dels aspectes més controvertits d'aquesta mesura n'és el caràcter regressiu. Els experts adverteixen que tindrà un impacte més gran sobre les rendes baixes i les zones rurals. Segons l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE, el 45% de les llars espanyoles consumeixen dièsel, cosa que equival a sis milions de famílies. A més, en els perceptils d'ingressos més baixos, fins a un 90% de les llars depenen del dièsel, mentre que als nivells més alts el percentatge es redueix al 50%.

La situació és especialment preocupant a les zones rurals, on les famílies recorren més quilòmetres que a les àrees urbanes, cosa que incrementa la seva càrrega impositiva relativa. En aquest sentit, tant les Funques com l'Observatori de la Transició Energètica i l'Acció Climàtica (OTEA) coincideixen a assenyalar que la mesura serà regressiva si no s'apliquen compensacions adequades.

María José Moral Rincón, experta de la UNED, subratlla la necessitat d'acompanyar aquesta harmonització fiscal amb plans de renovació de vehicles adreçats a les famílies de rendes baixes, així com una millor comunicació dels objectius de la mesura. Sense aquestes accions complementàries, la pujada de l'impost podria exacerbar les desigualtats entre els diferents sectors de la població.