Aquests són els aliments que més s'han encarit aquest desembre

Raïms blancs, patates i pastanagues són els tres aliments que han estat afectats per la rebaixa de l'IVA que més han pujat de preu als grans supermercats a començaments de desembre, segons es desprèn de l'estudi realitzat per Facua Consumidores en Acción en què analitza la evolució dels preus entre principis de novembre i desembre del 2024 en vuit cadenes en una sèrie de productes bàsics.

En aquest sentit, l'associació recorda que des de l'1 d'octubre de 2024, els aliments bàsics que van tenir l'IVA al 0% van passar al 2%, i aquests són els olis d'oliva, les llets, el pa, els ous, el formatge, les fruites, les verdures, els llegums, els tubercles, els cereals i les farines.

Per part seva, l'IVA de les pastes alimentàries i els olis de llavors va passar del 5% al 7,5%.

Des del setembre el raïm ha registrat un increment del 75%

Així, durant l'últim mes i segons les dades recollides per Facua, la safata de 500 grams de raïm blanc sense llavors ha experimentat de mitjana un increment de preu del 28%. De fet, des del mes de setembre, el raïm ha registrat de mitjana un increment de preu del 75%.

Per part seva, la malla de cinc quilos de patates s'ha encarit de mitjana un 9% les últimes setmanes, mentre que el quilo de pastanagues costa al desembre una mitjana de 2% més que fa un mes. Les pomes golden també han registrat un augment de preu del 0,1% de mitjana aquestes últimes setmanes.

Durant aquest mateix període també ha augmentat el preu de la dotzena d'ous (un 0,1%) i el quilo d'arròs rodó (0,1%).

Tot i això, al desembre mantenen el mateix preu que el mes anterior la farina de blat, les cebes i els xampinyons laminats. Entre els aliments que costen de mitjana aquest mes menys que al novembre hi ha les llenties pardines (-0,7%), el bric de llet sencera (-0,9%), els enciams iceberg (-1,2%), el paquet de macarrons (-1,6%), les peres conferència (-1,9%), les llimones (-2,2%), l'oli d'oliva (-6,6%) i els alls (-7,4%).

Finalment, l'associació de consumidors ha volgut recordar que tant el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 com les autoritats de protecció al consumidor autonòmiques tenen competències sancionadores davant de pràctiques que vulnerin la normativa vigent.