El Govern aprova aquest dilluns la pròrroga dels descomptes al transport i del gravamen a energètiques

El Govern aprovarà aquest dilluns, a l'últim Consell de Ministres de l'any, una bateria de mesures que inclou la pròrroga de la bonificació al transport durant sis mesos, l'extensió del gravamen a energètiques o l'ampliació de l'anomenat 'escut antiopes'.

Per al darrer Consell de Ministres de l'any, que se celebrarà de manera extraordinària dilluns per la festivitat de la nit de Nadal dimarts, el Govern té preparat un paquet de mesures amb la pròrroga d'algunes mesures de l'escut social que decaien a finals d'any.

Entre elles, destaca l'extensió durant un any de la prohibició de desnonaments a famílies vulnerables, així com l'ampliació durant sis mesos més de les ajudes actuals al transport, després d'haver arribat a un acord amb Podem.

El que encara no s'ha especificat és si es manté la prohibició de tallar els subministraments bàsics de llum, aigua i gas als consumidors vulnerables en cas d'impagament, que en principi està en vigor fins a finals d'aquest any.

El Govern també té previst aprovar la pròrroga del gravamen a energètiques perquè entri en vigor abans de la derogació del tribut que va aprovar el Congrés dels Diputats amb suport del PP, PNB i Junts.

Com tot decret llei, la pròrroga del gravamen de les energètiques haurà de sotmetre's al Ple del Congrés en el termini de 30 dies per a la seva convalidació i derogació, i aquí és on el Govern no té garantits els seus suports atesa la negativa de PNB i Junts .

Per això, Hisenda pensa oferir que el decret es tramiti després com a projecte de llei per transformar el gravamen en un impost permanent i així convèncer Podem, que rebutja la temporalitat, i el PNB, que a l'impost no s'oposa perquè la seva gestió correspondria a les hisendes forals basques i navarresa.

També és probable que l'Executiu aprovi finalment la pujada de la fiscalitat del dièsel per equiparar-la al de la gasolina, complint amb el compromís adquirits amb la Comissió Europea.

Previsiblement, el Consell de Ministres aprovarà també dilluns la pròrroga del blindatge a empreses estratègiques, el popularment conegut com a escut 'antiopes'.

La mesura deixa en mans del Govern l'autorització de les inversions estrangeres en empreses estratègiques cotitzades on es pretengui superar el 10% del capital, així com en aquelles no cotitzades en què la inversió superi els 500 milions d'euros.

D'acord amb les últimes xifres, l'escut antiopes només va tombar una operació des de la seva posada en marxa el 2020 fins al 2023. En concret, el Govern només va aplicar el denominat escut 'antiopes' entre març del 2020 i finals del 2023 per desautoritzar una operació de les 264 que han estat sotmeses a l'escrutini d'aquesta normativa.

La mesura que decaurà, si es compleix el pla previst, és la rebaixa de l'IVA als aliments bàsics, l'oli d'oliva i la pasta i els olis de llavor. s'espera que l'1 de gener ja enregistri els percentatges habituals.

Des de l'octubre i fins al 31 de desembre, el tipus dels aliments bàsics --pa, ous, verdures o fruites-- i de l'oli d'oliva se situa al 2%, mentre que l'IVA per a la pasta i els olis de llavor arriba al 7,5%.

Amb el nou any, i davant la moderació significativa de preus després de la crisi inflacionària, l'IVA dels aliments bàsics tornarà al 4% --el tipus superreduït--, mentre que el de la pasta i els olis de llavor tornarà a situar-se a el 10% --el reduït que s?aplica al?alimentació--.

Això sí, quan els tipus tornin a la normalitat, l'IVA de l'oli d'oliva serà del 4% –el superreduït– en lloc del 10% que suportava en el passat.

El que sí que es manté el 2025, segons el que ja s'ha aprovat en l'últim paquet de mesures anticrisi, són els descomptes del bo social elèctric, fins al 30 de juny de l'any que ve.

Des de l'1 d'octubre del 2024 al 31 de desembre del 2024, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 57% i per als consumidors vulnerables severs del 72,5%.

Mentrestant, de l'1 de gener del 2025 al 31 de març del 2025, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 50% i per als consumidors vulnerables severs del 65%; i de l'1 d'abril del 2025 al 30 de juny del 2025, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 42,5% i dels consumidors vulnerables severs del 57,5%.

A partir de l'1 de juliol del 2025, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 35% i el dels consumidors vulnerables severs del 50%, amb caràcter indefinit, fet que suposa un reforç del nivell de protecció habitual previ a l'esclat de la crisi energètica, situat al 25% per als primers i al 40% per als segons.

Els criteris d'aplicació de la pròrroga el 2025 de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2023 és una altra de les qüestions que l'Executiu haurà d'abordar dilluns.

Davant la impossibilitat de tirar endavant, per segon any consecutiu, uns comptes públics nous, el Govern ha de donar 'llum verda' a un acord pel qual s'estableixen els criteris d'aplicació de la pròrroga per al 2025 dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE ) vigents l'any 2023.

Es compliria així amb allò que recull l'article 134 de la Constitució Espanyola, on es determina que, si no s'ha aprovat una nova Llei de Pressupostos l'1 de gener, es consideraran automàticament prorrogats els Pressupostos Generals de l'exercici anterior --en aquest cas del 2023 perquè el 2024 no hi va haver PGE-- fins a l'aprovació d'altres comptes públics.

Tot i que ja s'ha iniciat el procés d'elaboració dels propers comptes públics amb l'aprovació del sostre de despesa i els objectius d'estabilitat per part del Consell de Ministres --queda pendent encara la tramitació parlamentària--, cal adoptar els criteris de pròrroga dels Pressupostos del 2023 fins a l'aprovació dels nous comptes públics del 2025.

També, previsiblement, el Consell de Ministres aprovarà un Reial decret llei que inclou la revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social, de Classes Passives i d'altres prestacions públiques per al 2024, amb una alça del 2,8% de les pensions contributives.

La pensió mitjana de jubilació a Espanya es va situar en 1.441 euros mensuals al novembre segons les dades de la Seguretat Social, així, amb la pujada del 2,8%, un pensionista que cobri la mitjana percebrà el 2025 una pensió de 1.481,35 euros mensuals, suposant un increment anual de 564,87 euros o de 40,3 euros per mes en catorze pagues. pensions mitjanes del sistema augmentaran al voltant de 500 euros anuals el 2025.

La revaloració del 2,8% per al 2025 beneficiarà prop de 9,3 milions de persones que reben 10,3 milions de pensions contributives, a més de les 720.148 pensions corresponents al Règim de Classes Passives de l'Estat.

Per la seva banda, està previst que les pensions mínimes i no contributives, les que reben les persones "més vulnerables", pujaran per sobre de l'IPC mitjana del 2,8%, tot i que encara no se sap la dada exacta.