L'Ibex 35 tanca 2024 amb una alça de gairebé un 15% i enllaça dos anys de pujades

L'Ibex 35 ha tancat el 2024 amb una alça d'un 14,78%, fins a situar-se en els 11.595,0 punts, en un exercici marcat per la resiliència econòmica global, el començament del cicle de flexibilització monetària per part dels bancs centrals davant d'una inflació controlada i la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units.

Segons les dades del mercat, el principal indicador del mercat espanyol ha aconseguit enllaçar el segon any consecutiu d'avenços -el 2023 va pujar un 22,76%, el millor registre des del 2009-, un fet inèdit des de la concatenació positiva dels anys 2013 i 2014.

D'aquesta manera, els dos darrers anys l'Ibex ha atresorat una revaloració acumulada d'un 40,9%; amb tot, cal ressenyar que l'índex de referència no ha aconseguit apuntalar els màxims que va tocar el 5 de desembre passat a 12.118 punts, un nivell no vist per part de la plaça espanyola des del 2010.

Entrant al detall de l'evolució borsària al llarg de l'any, l'Ibex va començar l'exercici sense grans fluctuacions, mentre que el gener i el febrer amb prou feines es va allunyar del tancament del 2023.

És al març quan la Borsa espanyola va agafar tracció, igual que la resta de places globals, i es va elevar un notable 10,73%, conquistant la cota dels 11.000 punts, de la mà de referències macroeconòmiques que avançaven la resistència de les principals economies globals, especialment per la fortalesa dels serveis i els comptes de les companyies.

Lligat a això, el Banc d'Espanya ha elevat aquest desembre al 3,1% la previsió de creixement del PIB el 2024 per al país i ha millorat al 2,5% la del 2025, cosa que contrasta amb l'escenari recessiu d'Alemanya i el creixement debilitat previst per a la zona de l'euro, que gairebé no vorejarà l'1%.

De tornada amb l'Ibex, l'indicador va mantenir la cotització al voltant de la cota dels 11.000 punts durant tota la primavera i part de l'estiu, fins que a principis d'agost el pànic es va apoderar dels inversors pel temor a una recessió als Estats Units que va contagiar a la Borsa del Japó i, posteriorment, a les places de tot el món.

La recuperació va ser tan ràpida com abrupta la caiguda en aquest mes estival, ja que van coincidir en el temps la pitjor sessió des del març del 2023 -en caure un 2,34% a principis d'agost- amb un resultat positiu en el còmput mensual d'un 3%.

En paral·lel, els principals bancs centrals van donar inici al cicle de flexbilització monetària després de donar per solucionada la batalla contra l'alta inflació, que en el cas d'Europa tanca l'any que ve al 2% i, en el cas dels Estats Units, més enganxosa, acostant-se al 3%.

Així, al tancament d'aquest 2024, el Banc Central Europeu (BCE) ha fet quatre baixades dels tipus d'interès de quart de punt, fins a situar la taxa de referència al 3%, mentre que la Reserva Federal (Fed) d'Estats Units ha portat a terme tres descensos dels tipus, fins a deixar-los al rang del 4,25-,4,5%.

Amb l'inici del curs escolar i deixats enrere els ensurts de l'estiu, l'Ibex va iniciar una tendència a l'alça que li va permetre coquetejar amb 12.000 punts; no obstant això, la victòria de Donald Trump als comicis dels Estats Units a principis de novembre va separar els carrils de les Borses dels Estats Units i del Vell Continent.

La victòria aclaparadora de Trump, havent imposat alhora la seva majoria en dues cambres legislatives, i el previsible impacte de les seves polítiques (desregulació, baixades d'impostos i aranzels comercials) va derivar en una sort dispar: Europa es va veure penalitzada pel temor a aranzels , mentre que els índexs de Wall Street es van disparar i les grans revaloracions, que fins aleshores havien estat territori exclusiu de les tecnològiques, es van estendre per tot el seu mercat davant del retorn del republicà.

Tot i aquesta sort baixista al novembre, la Borsa espanyola va tornar a agafar empenta al desembre i va conquistar la cota dels 12.000 punts que, no obstant, no ha aconseguit collir al tancament del còmput anual; de fet, l'Ibex s'ha acabat el desembre amb una lleu caiguda d'un 0,4%.

Més enllà del mercat nacional, les pujades de consideració han estat majoritàriament la tònica comuna entre les places europees: Londres ha sumat un 5,7%; Milà un 12,6% i Frankfurt gairebé un 19%, mentre que París, afectada per la seva inestabilitat política i nivells de dèficit, ha descomptat un 2%.

Per la seva banda, els índexs dels Estats Units han signat els millors resultats de l'any: el Dow Jones ha pujat un 13%; l'S&P 500 un 24% i el tecnològic Nasdaq gairebé un 30%.

Guanyadors, perdedors i cares noves de l'Ibex

Pel que fa a l'apartat intern de l'Ibex 35, es pot observar que els bancs, al so dels alts nivells dels tipus d'interès, han tornat a signar resultats de rècord al llarg dels trimestres, raó per la qual han copat les primeres posicions entre els millors valors espanyols el 2024.

Amb tot, el grup d'aerolínies IAG ha estat el campió del 2024 en elevar-se un 103,76% en aquest període gràcies a l'embranzida del turisme i la fortalesa del sector serveis, entre altres factors -prova d'aquesta salut és que la companyia ha abonat el 2024 el seu primer dividend des del 2019-.

A menor altitud, s'han situat Banc Sabadell, que ha sumat un 68,64% a la calor de l'OPA hostil del BBVA (entitat que ha tancat l'any amb un avanç d'un 14,9%), Unicaja (+43,15 %), CaixaBank (+40,53%) i Bankinter (+31,82%), mentre que el Banco Santander ha limitat la seva pujada al 15,86%.

Un altre suport important per al selectiu l'any ha estat l'avanç d'Inditex (+25,9%), l'empresa de més capitalització del mercat espanyol, si bé va arribar a marcar una pujada acumulada de fins a un 43% fins que els darrers resultats , encara sent de rècord, van decebre al mercat.

A l'extrem oposat, amb prou feines una dotzena de valors de l'Ibex 35 han tancat el 2024 amb un resultat negatiu, majoritàriament valors del sector energètic (llastats per l'evolució de la política monetària i la caiguda de preus de les matèries primeres) o industrials ( afectats per la debilitat del sector manufacturer a nivell global i, particularment, de la Xina).

Així, la cara més pessimista de l'Ibex 35 el 2024 l'han representat Solaria (-58%); Grifols (-40,8%), l'exercici del qual ha estat condicionats per les acusacions del fons baixista Gotham; Acciona Energia (-36,6%); Enagàs (-22,8%); Colonial (-21%); Acciona (-18,45%); Cellnex (-14,44%); Naturgy (-13,4%), Repsol (-13%), ArcelorMittal (-12,8%) i Acerinox (-11,3%).

Cas a part és el de Puig (-27,2%), que encara no ha convençut els inversors del seu potencial malgrat que ha estat la gran estrena borsària de l'any, que va tenir lloc el maig passat, i que va entrar a formar part de l'Ibex al juliol en detriment de Mélia.

Altres actius

Pel que fa als mercats de matèries primeres, el barril de cru Brent, de referència al Vell Continent, ha tancat el 2024 a nivells similars als de fa un any, al voltant dels 74 dòlars el barril, mentre que el barril WTI dels Estats Units ha fet el mateix en situar-se als 70 dòlars.

L'euro s'ha depreciat un 6% respecte al dòlar, fins a intercanviar-se en els 1,04 'bitllets verds', per la divergència d'expectatives pel que fa al paper del BCE i la Fed el 2025 -s'esperen més retallades en el cas del primer -.

L'interès del bo espanyol a llarg termini ha tancat al 3,05%, amb la prima de risc respecte al bo alemany als 69 punts.

L'or, alimentat per la inestabilitat geopolítica i la demanda dels bancs centrals, s'ha impulsat un 26% durant l'any, fins a 2.600 dòlars.

Per la seva banda, el bitcoin ha signat un any excepcional en duplicar amb escreix el seu valor durant l'any i tocar un màxim històric als 108.000 dòlars a la calor de l'aprovació a principis d'any dels ETF de bitcoin als Estats Units i la victòria electoral de Trump.