Antoni Cañete: " Les petites i mitjanes empreses dediquen 42 hores al mes a tràmits administratius"

En entrevista a Vilaweb el líder de PIMEC està convençut que alguna cosa fem malament. Segons afirma les petites i mitjanes empreses dediquen 42 hores el mes a omplir papers per fer tràmits administratius i com a país estem per sota en productivitat d'un pais com Turquía. Creu que no pot ser que Catalunya sigui el segon territori en aportació i el penúltim a rebre finançament.

En paraules de Cañete " la gent no està preocupada per la jornada laboral, la gent està preocupada pel salari. La gent està preocupada pel salari i el cost de la vida i no les hores de feina" i afegeix "siguis treballador, empresari o autònom, ningú està en contra de treballar menys i guanyar més. Tothom vol treballar menys i guanyar més, per tant, som davant una proposta populista, i prendre una mesura com aquesta de baixar de quaranta hores a trenta-set hores i mitja setmanals hem d’entrar-hi en profunditat, perquè tindrà unes conseqüències i n’hem de parlar".

I en aquest sentit afirma "hem de saber que, aquests darrers anys s’ha doblat l’absentisme i que això repercuteix sobretot a la petita i mitjana empresa. Per tant, si tenim el doble de gent en absentisme i, a més, moltes menys hores per a poder cobrir les obligacions que tens, això repercuteix en la capacitat que té l’empresa de poder donar resposta i n’afecta la competitivitat. Hem posat més gent a treballar i això ha fet que hàgim crescut en PIB, però no en productivitat, que és la veritable causa que tenim pendent".

Per això creu " que si guanyéssim en productivitat, i no només laboral, sinó també de recursos i tinguéssim un absentisme que fos l’adequat o el natural, seria diferent. És un problema de tots, també dels empresaris o de les empreses i del sistema: si triguen molt a fer una prova, si no hi ha un control concret de la baixa, si hi ha un abús o si no posem les condicions perquè d’alguna manera no n’hi hagi". 

Afegim a la analisi "Quan va venir la vice-presidenta, ens vam reunir amb diferents sectors i va veure, per exemple, que les farmàcies tenen l’obligació funcional de dispensar medicaments i, si no ho fan, cometen un delicte. Si a sobre hi afegim que el maldecap principal de les farmàcies, com de moltes empreses més, és trobar gent que estigui capacitada, tot es complica. Vam fer un estudi que deia que per baixar de 40 a 37,5 hores, només en la província de Barcelona, es necessitarien més de 600 treballadors. Un altre cas són les empreses de neteja, que el 90% és mà d’obra, o de seguretat. Hi ha una qüestió funcional. I això vol dir que una mesura com aquesta necessitaria una transitorietat i una sectorització. Si anem a comerços que tenen 2 treballadors o 3, el problema és que tu no pots tancar el comerç i, per tant, normalment el que passa és que l’autònom –que ja el tenim a 55 hores de mitjana, i nosaltres reclamem que en siguin 40– encara hauria de fer més hores".

Per tot això Cañete "proposem que es tracti en la negociació col·lectiva, perquè allà on es donin les circumstàncies perquè es pugui aplicar s’apliqui i es puguin posar mesures o indicadors que permetin dir que quan en un sector baixi l’absentisme, per exemple, d’un 12% a un 5%, s’apliqui directament la reducció. Jo preferiria tenir una plantilla per a poder fer la feina que no la gent que està de baixa. Prefereixo 37,5 hores amb una presència més gran d’activitat. Però s’ha de vigilar que a les petites i mitjanes empreses això no els impliqui una pèrdua de competitivitat. És clar, si només fem que tinguin 37,5 hores les grans i 40 les petites, el problema és que ningú voldrà anar a treballar en una petita".

Profundizant creu que "hem de fer que les nostres empreses tinguin la capacitat de poder pagar més bons salaris i ser més resilients, però per això hem d’entrar en el factor productivitat. No pot ser que siguem el segon país amb menys productivitat d’Europa, després de Turquia. Alguna cosa no fem bé, perquè si tinguéssim bona productivitat segurament podríem tenir més bons salaris i la gent tindria una capacitat de compra més gran. El que estira la nostra economia és el consum".

En relació al mercat de treball Cañete admet que "falta moltíssima gent. En el sector sanitari tenim unes necessitats molt importants, entre més qüestions perquè molta gent se l’emporten de fora, països com ara el Regne Unit. Però, de gent formada, en falta a tot arreu. Quan preguntem a les empreses que ens diguin quin és el seu primer problema, sempre diuen: trobar gent. I quan et diuen això tenint una quota d’atur del 9% a Catalunya i de l’11% a Espanya. I si parlem de més grans de quaranta-cinc anys, encara més, perquè la xifra es duplica i triplica. Això vol dir que falla el sistema. Explicaré una cosa que és la primera vegada que explico i que té una transcendència important. Quan vaig entrar de president a la PIMEC, Catalunya es gastava 4.000 milions d’euros en polítiques laborals actives i passives. O sigui, del pressupost, el 83% era per a polítiques passives i el 14% per a polítiques actives. Després de quatre anys, això ha empitjorat. Ara en polítiques passives es gasta el 90% i només el 10% en actives. Entenem que si algú no treballa, ha de poder menjar. Però caldria fer més polítiques actives, que és donar una formació perquè la gent vagi a treballar. D’això parlem nosaltres. Pots donar peix perquè la gent mengi, però el que és realment important és donar una canya de pescar. Conduïm contra direcció, per tant, hem de generar mecanismes sense tenir cap mena de rubor per a anar en la direcció correcta. Insisteixo que, a qui ho necessita, se li ha de donar, però hem de donar la formació perquè la gent pugui tenir una oportunitat i una ocupabilitat. Hem d’exigir que això canviï".