Hisenda obligarà a tributar l'IRPF cobrant l'SMI: quina serà la pujada real per als treballadors?

El Ministeri d'Hisenda ha pres una decisió polèmica que afectarà mig milió de treballadors que perceben el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Tot i que el Govern ha aprovat un increment de 50 euros a l'SMI, situant-lo en 1.184 euros mensuals per catorze pagues, Hisenda ha decidit no modificar el mínim exempt de l'IRPF, cosa que provocarà que alguns d'aquests treballadors hagin de tributar per l'impost. Aquesta mesura ha generat una onada de crítiques des de diversos sectors polítics.

Com impactarà l'IRPF els beneficiaris de l'SMI?

El Ministeri d'Hisenda ha explicat que la majoria dels beneficiaris de l'SMI continuaran sense haver de pagar IRPF, ja que el Govern ha aprovat una rebaixa important de l'IRPF per a rendes baixes i mitjanes. Això no obstant, aproximadament un 20% dels beneficiaris de l'SMI, és a dir, mig milió de treballadors, hauran de tributar per aquest impost. Segons els exemples aportats, un treballador solter i sense fills que percebi l'SMI haurà de pagar aproximadament 300 euros a l'any d'IRPF.

Aquest 20% dels beneficiaris són principalment treballadors sense parella ni fills, cosa que n'eleva la càrrega tributària. En canvi, un contribuent amb parella i fills menors de tres anys no patirà retencions, però aquells amb fills més grans de tres anys pagaran 99 euros a l'any d'IRPF.

Reaccions polítiques: crítiques a la mesura

La decisió d'Hisenda ha provocat un rebuig generalitzat, especialment per part dels socis del Govern. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha qualificat la mesura com "una burrada", perquè considera que és injust que els treballadors amb el salari mínim hagin de tributar per l'IRPF. Rufián, encara que celebra la pujada de l'SMI, rebutja el criteri d'Hisenda, en entendre que "castiga" els treballadors més vulnerables.

Per la seva banda, el BNG també ha celebrat la pujada de l'SMI, però la considera insuficient, ja que considera que el salari mínim hauria d'arribar als 1.320,04 euros mensuals, cosa que representaria el 60% del salari mitjà i compliria la Carta Social Europea. A més, el BNG recorda que la Confederació Intersindical Gallega (CIG) ha presentat una reclamació davant del Comitè Europeu de Drets Socials perquè el salari mínim sigui suficient i adequat.

Desacords dins del Govern de coalició

El debat sobre la tributació de l'SMI ha provocat tensions dins del govern de coalició. La vicepresidenta Yolanda Díaz, ministra de Treball, ha mostrat el seu desacord amb la mesura, assegurant que no hi va haver deliberació sobre aquest assumpte al Consell de Ministres. Díaz també ha criticat la falta de comunicació entre els diferents departaments i ha destacat que la "justícia fiscal comença per dalt, no per baix", referint-se que els impostos haurien de recaure sobre les grans fortunes i no sobre els treballadors amb menors ingressos.

La portaveu del Govern i ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha respost a les crítiques de Díaz, defensant que els diners recaptats per Hisenda es destinen a millorar els serveis públics dels quals tots els ciutadans se'n beneficien.

La pedagogia fiscal en debat

El debat sobre la tributació de l'SMI ha fet lluir diferències dins del Govern pel que fa a l'estratègia fiscal. Mentre que alguns sectors defensen que cal augmentar els impostos a les rendes més altes, altres creuen que la prioritat és assegurar que els recursos es destinin a millorar els serveis públics i les polítiques socials.

Tot i la polèmica, la pujada de l'SMI es considera un pas important en la millora de les condicions laborals dels treballadors amb menys ingressos, encara que la decisió de no modificar el mínim exempt de l'IRPF deixa en evidència les tensions dins del Govern i la controvèrsia sobre la justícia fiscal a Espanya.