Yolanda Díaz advoca per "intervenir" el preu de l'habitatge i "ficar mà" als fons d'inversió

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha advertit aquest dilluns que l'habitatge és "la principal fàbrica de desigualtat a Espanya" i un problema "gravíssim", que requereix "intervenir" els preus, com s'ha fet amb l'energia, i "ficar mà" als fons d'inversió.

En el col·loqui 'Pioneres', organitzat pel diari digital 'Article 14', Díaz ha defensat la necessitat de fer "una gran reforma" a Espanya per a garantir l'accés a l'habitatge i ha lamentat que a Espanya, al llarg de la democràcia, no hi hagi hagut una política ni d'habitatge ni de famílies. "Són dos greus forats que tenim a Espanya i ara hem de corregir el que no s'ha fet", ha denunciat.

Així, ha assenyalat que "no queda una altra" que intervenir en el preu de l'habitatge, perquè no es tracta ja només d'un problema de salaris, sinó que "no pot viure en pràcticament cap ciutat espanyola" amb els preus actuals dels pisos.

Al costat de la intervenció en el preu, aquesta "gran reforma" que propugna Díaz requereix "ficar mà als fons d'inversió". "El problema d'Espanya no és el salari mínim, són els fons d'inversió. I cal regular-los. Crec, a més, que es pot aconseguir un acord amb els fons d'inversió quan hi ha incentius, perquè quan un actuarà, sempre es respon", ha assegurat.

La tercera pota d'aquesta reforma en habitatge seria revisar la fiscalitat, sobretot dels pisos turístics, que estan fent "impossible viure" en determinades ciutats.

"La pressió turística és brutal. Aquí sí que hem de fer pedagogia fiscal", ha assenyalat Díaz, en clara al·lusió a les paraules de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, quan li va demanar a Díaz que fes "pedagogia fiscal" per la tributació del salari mínim en el IRPF.

Al costat de tot això, la ministra de Treball ha insistit que les comunitats autònomes han de complir amb la Llei d'Habitatge "pel bé d'Espanya". En aquest sentit, ha recordat que hi ha onze comunitats governades pel PP, entre elles la de Galícia, que es neguen a aplicar aquesta norma per a baixar els preus de l'habitatge en zones tensionadas.

"Tenim aquestes comunitats autònomes que són rebels", ha denunciat la ministra, que ha advocat per penalitzar-les amb la no recepció de fons públics per no complir amb la Llei d'Habitatge.

Díaz ha negat que la regulació del preu de l'habitatge provoqui una disminució de l'oferta. "No és veritat. Ciutats que no són sospitoses de ser progressistes han hagut de prendre aquestes mesures. Perquè és que l'un altre ens porta a la barbàrie. És que és igual que les empreses s'esforcin, és igual que les administracions públiques s'esforcin", ha indicat.

Al mateix temps, ha apostat per impedir les compres "especulatives" d'habitatge en zones tensionadas, respectant les normes forals i la Constitució, i per escometre una política d'habitatge "que vagi de la mà de la construcció".

"I després cal fer canvis normatius i cal canviar la cultura del país. Però per a canviar la cultura del país en matèria d'habitatge, és que persones que pensem diferents, de diferents formacions polítiques, hem de dir alguna cosa que és sentit comuna. I és que això és un greu problema per a Espanya i que estem disposades a canviar-ho", ha subratllat.

Díaz ha apuntat que "hi ha centenars i centenars i centenars d'habitatges buits" i que es poden prendre mesures per a treure-les al mercat, com s'ha fet a Astúries.

"El que no val és no fer res o deixar als espanyols a l'atzar dels fons d'inversió. Els fons d'inversió atenen els interessos que atenen, però el dret a l'habitatge és un dret fonamental, que no sols és de joves. Jo aquí sí que m'asseuria en una taula, i no m'aixecaria, amb les comunitats autònomes, amb els actors sindicals, amb els actors polítics, amb els actors empresarials, perquè hi ha sortida, perquè ens va la vida en això", ha recalcat.

Díaz ha argumentat que hi ha funcionaris del Servei Públic d'Ocupació (SEPE) que no poden anar a treballar a alguns llocs pel cost que té un habitatge.

Pel que fa a la rebaixa de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals, Díaz s'ha reafirmat en què es tracta d'una mesura "universal", de la qual podran gaudir tots els treballadors, incloses les empleades de llar.

"La norma, en una de les seves disposicions, comporta la modificació d'alguna cosa que és molt apassionant per als laboralistes (...), que són les jornades especials i aquí farem un reglament específic expost en les jornades especials per a fer el control horari", ha explicat.

Sobre la fiscalitat del salari mínim interprofessional (#SMI), Díaz ha expressat la seva confiança que pugui produir un acord dins del Govern però, si no s'aconsegueix, ha assenyalat que haurà de resoldre en el Congrés, on s'han presentat diverses iniciatives, una de Sumar, el partit impulsat per Díaz, perquè el SMI quedi exempt de tributació en el IRPF.