Per què s'estanca o retrocedeix l'obra nova a les províncies més necessitades de nous habitatges?

Barcelona va aconseguir el seu màxim en 2022, segons un estudi de VE Valoracions elaborat a partir de dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

|
Catalunyapress obranova
Blocs de pisos en construcció. Foto: Europa Press / Canva Pro

 

La producció d'habitatge d'obra nova es va estancar o fins i tot va arribar a caure les províncies amb major necessitat d'habitatge, excepte en el cas de Sevilla i, en menor mesura, Alacant, segons es conclou en un estudi de VE Valoracions. 

En l'informe, elaborat a partir de dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, es mostra que a Madrid, el nombre d'habitatges iniciats va descendir un 1,47% entre maig i novembre de 2024, mentre que a Barcelona a penes es va registrar un augment del 1,95% en el mateix període. 

Mentrestant, a Balears, la província amb el major dèficit habitacional en relació amb el seu parc d'habitatges, la caiguda ha estat del 11,44%, i a Canàries la situació és encara més preocupant, amb un descens superior al 20%.

En general, des de principis de 2022 fins a març de 2024, el nombre d'habitatges iniciats s'ha mantingut gairebé constant a Espanya, amb un increment del 14% des del tercer mes de l'any anterior. 

Per contra, la província de Sevilla ha mostrat un creixement sostingut en la construcció d'habitatge nou, multiplicant per tres el nombre d'habitatges iniciats en comparació amb 2019, per la qual cosa ha estat l'única província de les vuit amb major necessitat d'habitatge on l'increment s'ha mantingut gairebé constant, amb més d'un 30% entre maig i novembre de 2024. 

En contrast, Barcelona, Madrid i les Balears han vist estancar o fins i tot caure l'oferta d'obra nova: Madrid va iniciar més de 20.000 habitatges anuals en 2022, però la xifra va disminuir en 2023 i 2024, amb una producció estancada; Barcelona va aconseguir el seu màxim en 2022, per sobre dels nivells de 2019, però sense una reactivació suficient. Totes dues províncies presenten amb un dèficit estimat de 107.000 i 85.000 llars, respectivament. 

Per part seva, Balears i Canàries van presentar les caigudes més pronunciades en la construcció d'habitatge nou: la disminució a Balears va aconseguir el 11,44%, malgrat ser la província amb major dèficit habitacional en relació amb el seu parc immobiliari, i a Canàries, el descens va superar el 20%, amb un impacte significatiu en la disponibilitat d'immobles nous.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA