Informe de la Fundació ONCE i NTT DATA: La intel·ligència artificial generativa pot combatre la "solitud silenciosa"

Aquest informe, titulat "Intel·ligència Artificial i Soledad", destaca el potencial de la IA generativa per a mitigar l'aïllament social i millorar la qualitat de vida d'aquest col·lectiu.

L'informe es va donar a conèixer  en un esdeveniment que va comptar amb la presència de María González Veracruz, secretària d'estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, i Jesús Herrero, director general de Red.es.

Els encarregats de presentar-ho van ser Jesús Hernández, director d'Accessibilitat i Innovació de Fundació ONCE, i Jorge Márquez, director executiu, responsable de Disseny d'Experiències i Recerca de NTTDATA.

La solitud invisible: Una condemna sense delicte per a 100.000 persones al nostre país

Jesús Hernández Galán, director d'Accessibilitat i Innovació de Fundació #ONCE, va subratllar aquest dimarts la gravetat del problema durant la presentació de l'informe. "Ningú s'escapa que actualment la solitud està sent una veritable pandèmia, que està afectant a tota la societat", va afirmar, "però està afectant d'una forma molt més intensa als col·lectius amb por d'expulsió, als col·lectius vulnerables".

 Hernández Galán va recordar la situació de les 100.000 persones que viuen aïllades a Espanya a causa de problemes d'accessibilitat, "empresonades sense haver comès cap mena de delicte". Per a la Fundació ONCE, la tecnologia, i especialment la IA, és una eina fonamental per a "superar aquestes barreres, superar aquestes dificultats, en definitiva, a eliminar la nostra discapacitat".

María González Veracruz, secretària d'Estat de Digitalització i IA, va compartir la visió de la tecnologia com a eina per al bé social. "L'informe que presentareu, és un gran exemple d'això", va afirmar, "intel·ligència artificial al servei del bé". González Veracruz va destacar el potencial de la IA per a "canviar el món" i la responsabilitat de "definir com serà aquest temps".

El Potencial de la IA Generativa

L'estudi, elaborat a través d'una anàlisi exhaustiva i entrevistes amb persones amb discapacitat i experts en tecnologia, identifica tres aspectes fonamentals en els quals la IA generativa pot marcar la diferència, com:

• Complement: Facilita el dia a dia amb solucions pràctiques, com la planificació de rutes accessibles i la localització d'espais inclusius.
• Motivació: Fomenta la interacció social a través de recordatoris personalitzats i suggeriments adaptats als interessos de cada persona.
• Suport emocional: Permet el reconeixement i registre d'estats d'ànim, creant un espai segur per a la reflexió personal i el benestar.

Un enfocament humà i responsable

González Veracruz va emfatitzar la importància d'un enfocament ètic i responsable en el desenvolupament de la IA. "La tecnologia ha de sumar, no aïllar, ser accessible a tota la ciutadania i no generar camps de batalla", va afirmar. Així mateix, va alertar sobre els riscos d'un mal ús de la IA: "Amb la intel·ligència artificial ens pot passar el mateix que amb la física nuclear", i va advocar per un "consens mundial sobre el seu ús" que sigui compatible amb la innovació.

Lourdes González, responsable del departament d'Accessibilitat Tecnològica de Fundació ONCE, va explicar que, amb tot aquest material, l'informe analitza el potencial que té la IA generativa per a reduir la sensació de solitud no desitjada en persones amb discapacitat i conclou que aquest potencial es materialitza en tres aspectes fonamentals: complement, motivació i suport emocional.

Advertiments i consideracions

L'estudi s'ha fet en tres fases: en la primera es va realitzar una recerca per a analitzar la relació entre la IAG i la solitud no desitjada en persones amb discapacitat; en la segona, entrevistes amb persones amb discapacitat i experts; i en la tercera, es van avaluar els escenaris en els quals la IAG podria mitigar aquesta solitud.

Durant la segona i tercera fase, es van realitzar diverses entrevistes "principalment" a dos grups participants: usuaris de IAG entre els 29 i els 52 anys, i persones expertes en IAG que van proporcionar coneixements teòrics i pràctics sobre el disseny i implementació de solucions basades en IA.

Aquest estudi determina que el sentiment de solitud no desitjada en persones amb discapacitat està influenciat per factors emocionals, socials i estructurals.

Entre els principals "disparadores" destaquen accidents, mudances, rebuig social i barreres d'accessibilitat, els quals restringeixen significativament les oportunitats d'inclusió social i participació en la comunitat.

Una troballa destacada de l'estudi és l'associació de la solitud no desitjada amb certs moments i amb l'entorn de la llar: aquesta solitud tendeix a intensificar en moments específics de la rutina diària, especialment durant la nit i els caps de setmana.

L'informe també adverteix sobre els riscos d'un ús inadequat de la IA. És crucial evitar que es converteixi en un substitut de la interacció social, ja que això podria augmentar l'aïllament i tenir un impacte negatiu en la salut mental. "Totes les persones expertes adverteixen que usar la IA com a substitut de la interacció social és problemàtic per a la salut mental, ja que la IA no discuteix ni crea desafiaments reals", assenyala l'estudi.

En aquest estudi, a més d'explorar l'experiència de la solitud no desitjada en persones amb discapacitat, s'ha investigat el paper de la intel·ligència artificial generativa com a tecnologia de suport emocional i com a complement en la rutina de les persones.

Aquest enfocament va permetre identificar tant les oportunitats com els riscos associats a l'adopció d'aquestes eines en el context de la discapacitat i la solitud no desitjada, i es van identificar aspectes "clau" a través d'entrevistes amb persones amb discapacitat i experts.

Un de les troballes més "rellevants" és l'antropomorfisme que les persones usuàries associen amb la IA generativa: en interactuar amb aquestes tecnologies mitjançant comunicació escrita, visual o de veu, tendeixen a percebre-la com a real o a atribuir-li característiques i personalitat, creant en alguns casos un vincle emocional.

Un recurs per a tots

Encara que l'estudi se centra en persones amb discapacitat, les seves conclusions i recursos són aplicables a tota la població que experimenta solitud. L'informe s'incorpora a repositoris clau com l'Observatori Soledad No Desitjada i Accessibilitas, posant-lo a la disposició d'investigadors, professionals i persones interessades a abordar aquest problema social.

Les conclusions clau de l'informe són les següents:

• La IA generativa té un potencial significatiu per a mitigar la solitud no desitjada en persones amb discapacitat, sempre que s'utilitzi de manera ètica i responsable.
• És fonamental evitar que la IA substitueixi la interacció social humana, ja que això pot tenir efectes negatius en la salut mental.
• L'estudi representa un pas important cap a la creació d'una societat més inclusiva i connectada, on la tecnologia es posa al servei del benestar humà.

Llegeix l'informe complet