CaixaBank Research estima un impacte de les inversions del NGEU al PIB de 0,5 punts en 2025 i 2026

CaixaBank Research estima que l'impacte acumulat de les inversions lligades als fons Next Generation EU (NGEU) serà del 2,3% del PIB en 2025 i del 2,9% en 2026, la qual cosa contribuirà al creixement econòmic en més de cinc dècimes en tots dos anys, superior a l'aportació mitjana de quatre dècimes en 2021-2024.

En l'últim informe publicat aquest dimecres pel servei d'estudis de CaixaBank, l'economista Javier García Arenas ha calculat que, per al període 2024-2026, s'espera un impacte econòmic superior al 2%, similar al 1,7% estimat pel BCE, sempre que els fons es canalitzin adequadament cap a projectes productius.

El pla NGEU consta per a Espanya de 80.000 milions de transferències no reemborsables i fins a 83.000 milions addicionals en préstecs per a rellançar l'economia després de l'impacte de la pandèmia Covid-19 en clau verda (destinació del 40% de les inversions) i digital (26%). Aquestes inversions i reformes es vehiculen a través del Pla de Recuperació i de la seva addenda, que incorpora els préstecs.

Fins avui, CaixaBank Research apunta que Espanya ja ha complert amb el 70% de les reformes del Pla, però només amb el 15% de les inversions, en part per la pròpia naturalesa del Pla, que en els primers anys posava més èmfasi en les reformes, i en part per alguns retards inicials en la implementació.

"Una dimensió interessant i poc explorada és l'execució dels fons per comunitats autònomes, la qual cosa afecta la convergència regional", s'explica en l'estudi.

Entre les comunitats amb major despesa executada per càpita en 2021-2024 destaquen Aragó, amb importants inversions en renovables i la futura gigafactoría de Stellantis i CATL en Figueruelas; Castella i Lleó, amb inversions en agroalimentari, digitalització i pimes; Extremadura, amb inversions en infraestructures ferroviàries i la construcció d'una gigafactoría de liti en Navalmoral per part de Envision-AESC, i País Basc i Navarra, amb inversions en mobilitat sostenible i renovables.

Falta per complir el 85% dels objectius lligats a inversions

En tot cas, l'expert ha advertit que Espanya ha complert 131 fites i objectius dels 328 recollits en el pla inicial i falten per complir el 85% dels objectius lligats a inversions.

Les fites més importants pendents inclouen: implantar zones de baixes emissions municipals, incrementar l'ús de tecnologies digitals en 171.000 pimes, modernitzar la irrigació de 160.000 hectàrees, renovar 285.000 habitatges amb un estalvi energètic mínim del 30%, construir 20.000 habitatges socials, desplegar 238.000 vehicles elèctrics i punts de recàrrega, cobrir al 75% de la població amb 5G, restaurar 145 quilòmetres de zones costaneres degradades i captar talent estranger.

Altres inversions importants que, segons CaixaBank Research, s'haurien de tenir en compte de cara a futur, si hi hagués marge per a redirigir fons, inclouen la renovació d'infraestructures hídriques per a mitigar riscos climàtics després de la dana, augmentar l'oferta d'habitatge i invertir en intel·ligència artificial en coordinació amb Europa (en l'actual pla espanyol sol es dediquen 538 milions a la IA).

"S'acosta el moment de la veritat per a acabar d'executar-los plenament. Per a això caldrà posar el mico de treball i agilitar la càrrega burocràtica. No podem oblidar que mancada tros per recórrer i el temps constreny", conclou l'informe.

Canvi de prioritats de despesa davant el context "complex"

En un altre informe de CaixaBank Research, l'economista David Martínez Turéganol ha advertit que l'entorn internacional s'ha tornat més complex. A la guerra a Ucraïna, territori fronterer amb la UE i amb el qual s'han iniciat converses d'adhesió, s'uneix ara, més enllà de l'amenaça proteccionista, la incertesa en les relacions amb la nova Administració Trump.

Per això, l'expert ha assenyalat que la UE enfronta una major fragmentació geopolítica mundial amb dependències estratègiques molt acusades en matèria de defensa, tecnologia i energia neta. Aquests elements poden marcar un canvi en les prioritats de despesa en la recta final dels fons NGEU, més si cap amb l'espai fiscal reduït amb el qual compten un bon nombre d'Estats membres.

"Per a això caldrà fer ús dels graus de flexibilitat existents, també per a buscar consensos necessaris que no dilueixin els bons propòsits definits en 2020", ha apuntat.