El canvi climàtic reduirà en gairebé un 18% la renda per càpita d'Espanya en menys de 25 anys

El canvi climàtic està causant esdeveniments extrems, com el desglaç dels pols i alteracions als ecosistemes. Aquests canvis afecten a, entre d'altres, la biodiversitat, la seguretat alimentària, els recursos hídrics, l'economia i la salut humana. En aquest context, Fundació Naturgy i Fundació PwC, en col·laboració amb Creu Roja, han publicat l'informe ‘Les amenaces físiques del canvi climàtic i el seu impacte social a Espanya’, elaborat per PwC, en el qual s'aborda la urgent necessitat de visibilitzar l'impacte directe del canvi climàtic en el benestar de la societat espanyola, analitzant quins seran els possibles impactes de les amenaces físiques del canvi climàtic sobre la demografia, la desigualtat, la salut i l'economia.

En l'obertura de la jornada, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, ha incidit en què “la lluita contra el canvi climàtic, la seva mitigació i l'adaptació als seus efectes són reptes d'enorme magnitud, de caràcter global, però amb impactes a vegades locals. Identificar quines són les variables climàtiques afectades en cada lloc, així com les amenaces físiques que poden implicar aquests canvis, és un punt de
partida necessari per a abordar aquests reptes en les millors condicions”.

Per part seva, el president de la Fundació PwC, Santiago Barrenechea, assegura que “és un plaer i un privilegi haver impulsat aquest informe al costat de la Fundació Naturgy i Creu Roja Espanyola”. “Davant fenòmens meteorològics cada vegada més extrems que generen situacions d'emergència i que tenen un indubtable impacte social, crec que era important fer, tenint en compte tot l'avanç del coneixement científic, aquesta anàlisi minuciosa que ens pot servir per a treballar a reduir, en la mesura que sigui possible, les amenaces físiques del canvi climàtic i les seves conseqüències socials”.

El canvi climàtic tindrà un impacte significatiu en el nostre entorn

Anna Merino, sòcia de Economics en Strategy&, la consultoria estratègica de PwC, explica que “el canvi climàtic és una realitat que s'està manifestant a través de múltiples efectes, com ara l'increment de fenòmens meteorològics extrems com a onades de calor, sequeres, inundacions, el desglaç dels pols o els canvis en els ecosistemes”. “Aquest informe aborda la urgent necessitat de visibilitzar l'impacte directe del canvi climàtic en el benestar i en la qualitat de vida de la societat espanyol. No sols parlem d'un problema mediambiental, el canvi climàtic està afectant ja, de manera rellevant, a la vida de les persones. Un impacte que s'agreujarà en els pròxims anys si no aconseguim donar una resposta estratègica tant a nivell global com nacional”, apunta Merino.

Aquest document afirma que el canvi climàtic afectarà la qualitat de vida de la societat espanyola, agreujant els problemes existents i afectant especialment grups socials vulnerables amb menor capacitat d'adaptació.

Pel que fa a la demografia, el canvi climàtic incrementa la freqüència i intensitat de desastres naturals, la qual cosa provoca desplaçaments forçats de les poblacions afectades. Aquests esdeveniments extrems representen amenaces directes a la vida i la seguretat, impulsant a les persones a migrar per a assegurar la seva supervivència i mitjans de vida. A més, el canvi climàtic té incidència de manera indirecta en les decisions de migració a través del seu impacte en factors econòmics i socials, com a ingressos, oportunitats d'ocupació i seguretat alimentària. Les condicions climàtiques adverses poden deteriorar les bases econòmiques locals, obligant les persones a buscar millors condicions en altres regions.

Així, les regions del sud d'Europa, que ja enfronten alts riscos d'incendi, es veuran especialment afectades, amb un impacte particularment sever a Espanya. En un escenari de 3 °C, s'estima que Espanya experimentaria 40 dies addicionals per any amb perill d'incendi alt a extrem. En aquest sentit, s'estima que el nombre de persones exposades a, almenys, 10 dies de perill extrem d'incendi per any a Europa augmentarà de 63 milions a 78 milions amb un escalfament global de 3 °C, la qual cosa representa un increment del 24% anual.

La migració interna per motius climàtics està destinada a augmentar en totes les regions i països del món. Per a l'any 2050, sense accions concretes en matèria de canvi climàtic i desenvolupament, aquest fenomen podria portar al fet que més de 216 milions de persones en 6 regions migrin dins dels seus propis països.

Factor clau en l'augment de la pobresa

Els autors assenyalen que el canvi climàtic afecta a la desigualtat, augmentant la pobresa, disminuint l'accés a serveis energètics i reduint els recursos tant alimentaris com hídrics. Per a 2050, s'espera que el sobreescalfament a l'estiu empitjori considerablement a la regió mediterrània, amb increments d'entre 1 i 3 °C en les temperatures màximes i mínimes, la qual cosa augmentarà la necessitat de refrigeració, especialment en el sud d'Espanya, incrementant així el risc de pobresa energètica.

En els últims anys, les condicions extremes de sequera i calor han reduït la producció agrícola en regions clau de cultius a Europa i a tot el món. Aquesta tendència és especialment preocupant
per al blat de moro de gra, que es projecta serà el cultiu més afectat pel canvi climàtic a Europa. Es
preveu que la producció de blat de moro a Espanya podria col·lapsar al voltant del 2050 en absència d'irrigació
adequada, amb disminucions de rendiment superiors al 80% en països com Espanya.

L'escassetat d'aigua és un altre factor crític que afecta milions de persones. Aproximadament 51,9 milions de persones a la UE i el Regne Unit viuen en àrees amb escassetat d'aigua, sent Espanya el país més afectat, amb 22,4 milions d'habitants en aquesta situació. Les projeccions per a 2050 indiquen que l'escassetat d'aigua augmentarà gradualment amb el canvi climàtic, especialment a les regions mediterrànies i en la Península Ibèrica. Sota un escenari d'escalfament de 3 °C, es preveu que l'escassetat d'aigua podria incrementar en més d'un mes a l'any en comparació amb la situació actual.

Pel que fa a la salut humana, aquesta es veurà afectada, augmentant la mortalitat, la incidència de malalties sensibles al clima, la propagació de malalties transmeses per vectors, aigua i aliments, i l'exacerbació de les al·lèrgies.

Impacte del canvi climàtic en la salut humana

Per a l'any 2050, s'estima que el canvi climàtic exercirà una enorme pressió sobre els sistemes de salut globals, provocant aproximadament 14,5 milions de morts a tot el món. Si la trajectòria actual del canvi climàtic continua, podria resultar en més de 2 milions de morts a Europa per a l'any 2100. Segons dades d'Eurostat, en 2023 el 10,8% de les defuncions a Europa tenien lloc a Espanya, per la qual cosa, assumint aquest percentatge, Espanya sofriria més de 200.000 defuncions a causa del canvi climàtic per a l'any 2100.

Una de les manifestacions més evidents del canvi climàtic és la creixent exposició a la calor en determinades regions, la qual cosa representa una amenaça significativa per a les poblacions d'alt risc i contribueix a l'increment de la morbiditat i mortalitat. Això reflecteix la vulnerabilitat particular de les regions mediterrànies a les onades de calor intenses i prolongades, exacerbades pel canvi climàtic.
Així mateix, es projecta que les morts a causa de la calor a Europa podrien incrementar significativament, aconseguint entre 85.000 i 300.000 morts, depenent de l'escenari d'emissió considerat.

Finalment, el canvi climàtic està alterant el panorama econòmic, afectant diversos sectors productius i manifestar a través de diverses variables macroeconòmiques i sectorials. Si no s'aconsegueixen els objectius de l'Acord de París ni les metes d'emissions netes zero per a 2050, el món podria perdre gairebé el 10% del seu valor econòmic total per a mediats de segle. Així, estimen que un increment de 2,2 °C per a 2050 podria disminuir el PIB global en un 20%, i un augment de fins a 5 °C per a 2100 portaria a una devastació econòmica.

A nivell europeu, l'escalfament global podria resultar en una pèrdua anual d'entre 42.000 i 83.000 milions d'euros anuals sota un escenari de 1,5 °C i 2 °C i fins a 175.000 milions d'euros anuals sota un escenari de 3 °C. No obstant això, no tots els països europeus sofreixen el canvi climàtic en la mateixa mesura. Per exemple, els països del sud d'Europa es troben més exposats als perjudicis derivats de l'excés de calor. Concretament a Espanya, es projecta que les futures onades de calor podrien reduir el PIB entre un 2% i un 3% (2040 i 2050, respectivament). Altres investigadors projecten una disminució del 19% en la renda per càpita a nivell mundial i del 17,8% a Espanya per a l'any 2049, Independentment de les decisions futures sobre emissions. A nivell regional, Extremadura serà la comunitat més afectada, amb una reducció del 21,5% en la renda per càpita, seguida d'Andalusia amb un 20,3% i la Comunitat de Madrid amb un 19,9%.

Canviant el benestar de la societat espanyola

Durant el debat després de la presentació de l'informe, Lara Lázaro, investigadora principal del Real Institut Elcano, va assenyalar dades de les enquestes realitzades als ciutadans sobre aquest tema. “Les dades ens mostren que el 69% dels espanyols estan preocupats pel canvi climàtic, al qual perceben com a greu o molt greu”.  Quant als desitjos d'acció dels ciutadans, Lázaro es va referir al marge per a actuar amb el que compta el nostre país, malgrat els esforços dedicats a aquest tema, “ja que els ciutadans espanyols perceben que Espanya no està fent prou per a reduir ni adaptar al canvi climàtic”.

Per part seva, Pablo Navajo, director de Medi Ambient de Creu Roja Espanyola i director executiu de Fundació Creu Roja Espanyola, va afirmar que “darrere dels impactes del canvi climàtic estan els col·lectius en situació de major vulnerabilitat. Si no som capaços d'abordar amb equitat i justícia el canvi climàtic, el que estarem fent és augmentar les desigualtats socials”. Així, des del seu punt de vista, “cal tenir-lo en compte a l'hora d'abordar les solucions. Si des del seu disseny no som capaços de tenir en compte als col·lectius en situació de vulnerabilitat, acabaran sent exclosos de tot aquest procés”.

Tots dos es van referir al paper de la ciència per a abordar el canvi climàtic. La investigadora principal del Real Institut Elcano va afirmar que “les enquestes ens diuen que els ciutadans confien en la informació científica. És important la interacció entre ciutadans i científics per a trencar l'espiral del silenci i parlar de canvi climàtic amb una base rigorosa”.

Per part seva, Navajo va apuntar que “és curiós que sent el canvi climàtic el tema en el qual més acord hi ha entre la ciència, existeixi tot aquest corrent que tracta de negar-ho i, sobretot, negar les solucions. Per això, cal reforçar l'aspecte científic, però des de l'àmbit de les ciències socials, que han de servir per a ajudar-nos al fet que la informació que manegen els científics arribi a la ciutadania”.  

En la clausura de la jornada, Elena Pita, directora general de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC) es va referir “que ens trobem en una situació d'enorme vulnerabilitat però la diferència respecte a altres èpoques és que sabem cap a on hem d'anar”.

Pita va posar el focus en el valor d'aquest informe pel seu important focus en el social. “Necessitem valorar l'impacte físic del canvi climàtic per a conèixer les seves conseqüències sobre l'economia, la saludo o la qualitat de vida perquè això ens porti a l'acció. La inacció és un luxe que no ens podem permetre”.

“Aquestes dues dècades de polítiques públiques ambientals ens han demostrat que l'agenda verda és una agenda d'oportunitats però també que no és possible triar entre dues opcions viables. Hi ha una opció que no és viable”, va indicar en la seva intervenció la directora general de la OECC.