UGT Catalunya alça la veu davant la pujada de preus: "S'han de prendre mesures per a..."

Després d'aconseguir al setembre una situació que semblava esperançadora, quan l'Índex de Preus de Consum (IPC) va descendir fins a l'1,7%, situar per sota de l'objectiu europeu del 2%, l'escenari actual presenta un gir preocupant. En els últims cinc mesos, la tendència de descens s'ha fet fallida, iniciant un repunt que ha retornat a l'economia familiar a una posició delicada. Al febrer, el IPC ha escalat fins al 3,1%, la qual cosa suposa un increment significatiu que intensifica la pressió sobre les llars. L'augment dels preus de béns i serveis de consum ha estat constant, amb una alça intermensual del 0,5% respecte a gener i un increment acumulat del 0,6% en el que va d'any.

Entre els factors que expliquen aquesta pujada destaquen l'encariment de l'electricitat, el gas i altres combustibles, que s'han incrementat un 19% en comparació amb febrer de l'any anterior. També el subministrament d'aigua i altres serveis bàsics ha registrat un augment del 6,5%. Aquests increments impacten directament en les despeses quotidianes i són els principals responsables de l'alça generalitzada de preus.

Les famílies catalanes afronten amb creixent dificultat l'encariment del cost de la vida. Les despeses vinculades a l'habitatge han experimentat un augment global del 8,9% al febrer, mentre que el preu dels aliments i begudes no alcohòliques —elements fonamentals de la cistella de la compra— ha pujat un 2,9%. Aquests increments, que poden semblar moderats en termes percentuals, tenen un impacte directe en la capacitat d'estalvi i en el poder adquisitiu de les llars, dificultant la cobertura de les necessitats bàsiques.

A aquest escenari se sumen altres sectors que han contribuït a l'increment interanual de l'IPC. Els béns i serveis diversos han augmentat un 4%, el sector d'hotels, cafès i restaurants ha registrat una alça del 3,8%, i les begudes alcohòliques i el tabac s'han encarit un 3,2%. L'ensenyament ha pujat un 2,8%, mentre que l'oci i la cultura l'han fet en un 2,1%. Per part seva, les comunicacions i els serveis mèdics han registrat increments més moderats, de l'1,9% i l'1,4% respectivament. En termes intermensuals, les pujades en tots els sectors s'han mantingut per sota de l'1%, excepte en el cas de l'oci i la cultura, que ha augmentat un 0,9%. Cal destacar que l'únic descens significatiu ha estat el de la roba i el calçat, amb una baixada de l'1,6%.

La inflació subjacent —que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics— ha baixat dues dècimes respecte al mes anterior, situar en el 2,4%. Aquesta dada indica una lleugera estabilització en els sectors menys volàtils, encara que la pressió sobre el conjunt de l'economia persisteix a causa de l'encariment de bens i serveis essencials.

Davant aquesta situació, UGT de Catalunya alerta sobre l'impacte que l'escalada de preus té en les persones i famílies treballadores. La pujada dels costos dels béns i serveis bàsics, al costat de l'increment de les despeses associades a l'habitatge i l'alimentació, està col·locant a nombroses economies familiars en una situació insostenible. Aquest escenari no sols complica el dia a dia de milers de llars, sinó que aprofundeix les desigualtats i exposa a moltes famílies a la vulnerabilitat.

Per això, l'organització sindical exigeix mesures immediates i contundents per a frenar l'espiral inflacionària que, en tot just cinc mesos, ha incrementat l'IPC en 1,4 punts. Des de la UGT de Catalunya consideren inacceptable que la inflació continuï erosionant el poder adquisitiu de la ciutadania mentre els beneficis empresarials de determinats sectors augmenten de manera descontrolada.

La UGT de Catalunya reitera el seu compromís en la defensa de polítiques públiques orientades a la justícia social i la redistribució de la riquesa. Reclama la implementació de mecanismes efectius per a controlar el preu dels béns essencials i garantir que els serveis bàsics siguin accessibles per a tota la població. A més, exigeix mesures que frenin l'especulació immobiliària i assegurin l'accés a un habitatge digne, així com una revisió salarial que permeti als treballadors mantenir la seva capacitat adquisitiva en l'actual context econòmic.

Entre les principals reivindicacions de l'organització destaca l'eliminació de la pobresa laboral mitjançant la implantació d'un Salari Mínim de Referència Català (SMRC), fixat en 1.372 euros mensuals, equivalent al 60% del salari mitjà, per a garantir una remuneració digna ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya. Així mateix, reclama la revisió urgent de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que estableix el llindar d'ingressos per sota del qual no es pot viure amb dignitat, per a adequar-lo a l'increment del cost de vida i garantir que cap família quedi enrere.

La UGT de Catalunya també subratlla la necessitat de garantir prou recursos per a una vida digna, mitjançant un model de protecció social eficaç, que inclogui un pacte dels serveis públics. Proposa millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l'Ingrés Mínim Vital, així com avançar cap a un sistema públic de pensions just, suficient i sostenible.

L'organització considera que només a través d'un ferm compromís per part de les administracions serà possible construir una societat més justa i igualitària, en la qual les persones i les famílies treballadores deixin de ser les principals perjudicades per les crisis econòmiques i la falta de polítiques públiques eficaces. La UGT de Catalunya reitera que no desistirà de la seva obstinació fins a aconseguir-lo.