Una economia trencada: la pobresa continua guanyant terreny a Catalunya malgrat la caiguda de l'atur

La pobresa continua sent un greu problema a Catalunya. Segons l'informe INSOCAT, elaborat per les Entitats Catalanes d'Acció Social, prop de 1.381.000 persones, gairebé una quarta part de la població catalana, viuen en risc de pobresa o exclusió social. Una dada preocupant és que aquest percentatge s'ha mantingut gairebé idèntic durant més d'una dècada, cosa que demostra que les polítiques socials no han estat capaces d'erradicar aquesta situació.

La crisi no cessa, malgrat la disminució de l'atur

Tot i que l'atur ha disminuït notablement en els últims 10 anys, el benestar dels treballadors no ha millorat com s'esperava. El 2014, el 20% de la població en edat de treball estava aturada, mentre que el 2024 la taxa d'atur se situava per sota del 9%. Això hauria de ser una bona notícia, però la realitat és que l'ocupació no s'ha traduït en un major benestar. La pobresa entre els treballadors es manté gairebé igual des de fa una dècada, cosa que indica que l'ocupació no es tradueix en un augment dels ingressos suficients per cobrir les necessitats bàsiques.

L'impacte dels preus: habitatge i sous en constant desacord

El principal factor que explica aquesta pobresa persistent és la disparitat entre els sous i l'increment dels preus, especialment en el sector de l'habitatge. El lloguer mitjà a Catalunya ha pujat un 56% en els últims deu anys. El 2014, el lloguer mitjà mensual era de 539,54 euros, mentre que el 2024 s'eleva a 844,13 euros, segons les dades de l'Incasòl. Aquesta escalada de preus ha estat molt més pronunciada que l'augment dels sous, que només han crescut un 20% en el mateix període. Si el 2014 el salari brut mitjà anual era de 23.927,17 euros, el 2022, l'últim dada disponible, arribava als 28.774,55 euros. Aquesta bretxa entre salaris i preus ha deixat moltes famílies en una situació econòmica insostenible.

El lloguer: un factor decisiu en el risc de pobresa

L'informe també destaca que el lloguer s'ha consolidat com un factor clau en l'augment de la pobresa a Catalunya. Aquelles persones que viuen de lloguer tenen un risc de pobresa del 29,8%, mentre que els que posseeixen una vivenda en propietat tenen una taxa de pobresa molt més baixa, del 11,4%. Aquesta diferència ressalta com l'accés a l'habitatge i les condicions del mercat immobiliari afecten directament l'estabilitat econòmica de les famílies.

La pobresa infantil: una realitat alarmant

Un dels dades més preocupants de l'informe és la taxa de pobresa infantil. A Catalunya, un de cada tres menors de 18 anys (un 33,8%) viu en risc d'exclusió social, cosa que indica que una part important de la futura generació està creixent en condicions de vulnerabilitat econòmica. Aquesta dada és encara més greu quan es comparen les taxes de pobresa entre els diferents grups d'edat. A més, la pobresa també afecta els majors de 65 anys, amb una taxa del 16,8%.

L'impacte de la nacionalitat i l'educació a la pobresa

Les diferències de nacionalitat també influeixen en el risc de pobresa. Les persones d'origen estranger tenen més del doble de possibilitats de trobar-se en una situació d'exclusió social en comparació amb aquelles de nacionalitat espanyola. A més, l'educació sembla ser un factor protector davant de la pobresa, ja que, tot i que el 12,8% de les persones en risc de pobresa tenen estudis superiors, l'accés a una formació més avançada no garanteix la superació de la pobresa.

Necessitats bàsiques no cobertes: una part de la població no pot sobreviure dignament

La situació d'emergència social és encara més greu quan s'observen les dificultats que afronten moltes famílies per cobrir les seves necessitats més bàsiques. Segons l'informe, un 17,5% de la població no pot mantenir la seva casa a una temperatura adequada, un 35,2% no pot afrontar despeses imprevistes, i un 8,6% de les famílies no es poden permetre consumir aliments bàsics com carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. Aquests dades posen de manifest la manca d'accés a béns i serveis essencials per a una vida digna.

Les ajudes socials són efectives?

Tot i que les ajudes socials han servit per reduir el risc de pobresa en una quarta part de la població, no arriben a tots els afectats. Segons l'informe, el 40,1% de la població està en risc de pobresa abans de rebre qualsevol tipus d'ajuda, però fins i tot després de les transferències socials, un 17,4% segueix estant per sota del llindar de pobresa. Això demostra que les polítiques d'ajudes no són suficients per garantir el benestar de tots els ciutadans. A més, són els nens i adolescents qui menys es beneficien d'aquestes ajudes, ja que només una mica més del 10% d'ells surten de la situació de risc després de rebre-les.

Les pensions, una excepció en les ajudes socials

D'altra banda, l'informe assenyala que les pensions per a persones majors de 65 anys són una de les poques ajudes socials que realment funcionen, ja que han aconseguit treure de la pobresa una part significativa d'aquest col·lectiu. Això posa de manifest que el sistema de pensions és més efectiu que altres ajudes per garantir l'estabilitat econòmica de les persones grans. Tanmateix, això no és suficient per pal·liar les profundes desigualtats socials que persisteixen a Catalunya.

Una urgent reforma social

La pobresa a Catalunya continua sent un problema estructural que afecta una part significativa de la població, malgrat els avenços en la reducció de l'atur. La disparitat entre els preus, especialment el lloguer, i els sous és un dels principals factors que contribueixen a aquesta situació. A més, les ajudes socials no arriben a tots i, en molts casos, no són suficients per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en risc d'exclusió social. És urgent una reforma en les polítiques socials per garantir una vida digna per a tots els ciutadans, especialment per als més vulnerables, com els nens, els treballadors i els pensionistes.