L'impacte de les limitacions de la Llei d'Habitatge sobre el mercat de lloguer a Catalunya comença a ser evident. Un any després de la seva implementació, el 42% dels propietaris catalans considera retirar els seus immobles del mercat de lloguer, als quals cal sumar un 6% que ja està prenent aquesta decisió, segons estudis recents.
A més, un 33% està optant per canviar a lloguers de curta durada, que no estan subjectes a les mateixes restriccions. Aquesta situació reflecteix una creixent desconfiança dels propietaris cap a la normativa, que limita els augments dels lloguers a llarg termini.
En resposta, molts propietaris estan adaptant els seus models de negoci. El lloguer d'habitacions ha augmentat, amb un 6% de propietaris ja optant per aquesta modalitat i un 22% considerant fer-ho. També s'observa una reducció en les inversions en propietats llogades, amb un 35% dels arrendadors mostrant una menor disposició a invertir a causa de les noves restriccions.
El mercat de lloguer a Catalunya ha aconseguit mínims històrics quant a oferta disponible, la qual cosa ha generat un augment en els preus i una major competència entre inquilins. Això afecta especialment als qui tenen menys capacitat econòmica. A Barcelona, per exemple, hi ha més habitacions disponibles per a llogar que habitatges complets, la qual cosa reflecteix una desestructuració del sector.
En general, la Llei d'Habitatge ha generat un sentiment que tant propietaris com inquilins tindran majors dificultats per a accedir al mercat de lloguer. Un 39% dels arrendadors creu que la llei dificultarà el lloguer d'immobles, i una proporció similar d'inquilins considera que serà més difícil trobar habitatge.
La llei complica l'accés a l'habitatge, segons APCE
Consultats per CatalunyaPress, des de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) recorden que ja van acollir "de forma molt negativa els efectes d'aquesta mesura i la seva aplicació del topall de rendes en el mercat de lloguer d'habitatges".
L'entitat recorda que ja havia alertat prèviament que aquesta mesura tindria "conseqüències perjudicials per a l'oferta de lloguer, causant una reducció del nombre d'habitatges disponibles sense aconseguir una disminució significativa dels preus".
Per a APCE, durant l'any en què va estar en vigor la declaració de zones tensionadas "no sols es va registrar una important retirada de pisos del mercat de lloguer, sinó que pràcticament tots els projectes de build to rent previstos a Catalunya van acabar sent orientats a la venda". L'associació recorda també que ja havia advertit en 2021 sobre el risc que mesures intervencionistes d'aquest tipus empitjoressin encara més el mercat.
Una pujada insostenible: el lloguer s'ha disparat un 104% en 10 anys
Aquest 27 de març també s'ha conegut que el preu acumulatiu de l'habitatge de lloguer a Catalunya ha pujat un 104% en els últims 10 anys, un 24% en els últims 5 anys i un 12% en l'últim any, segons un estudi sobre el mercat de lloguer a Espanya.
Aquest augment reflecteix el major encariment històric del lloguer, impulsat per la recuperació econòmica i la creixent demanda enfront de l'escassa oferta. Els preus actuals superen els de la bombolla immobiliària de 2007 en un 34%.
En els últims 5 anys, la reducció d'habitatges disponibles i l'augment de la demanda han accelerat l'encariment, dificultant l'accés a l'habitatge per a un 40% dels inquilins. A Catalunya, el preu mitjà d'un lloguer de 80 m² ha passat de 725 euros/mes en 2015 a 1.480 euros/mes en 2025.
Escriu el teu comentari