L'error en els testaments que dispara fins a un 15% el cost fiscal d'una herència

Un testament mal redactat, desactualitzada o sense les formalitats exigides per la llei pot convertir una herència en un procés lent, costós i, a vegades, conflictiu. A Catalunya, on regeix un sistema successori propi, els errors formals no sols bloquegen el repartiment de béns: també poden activar recàrrecs fiscals que eleven fins a un 15% el cost de l'impost de successions, a més d'interessos de demora.

Les fallades més comunes: des de la falta d'hereu fins al testament hològraf defectuós
El Codi Civil de Catalunya estableix que el testament ha de designar un o diversos hereus. Aquesta institució és el nucli del document. Quan falta o està mal configurada, la planificació successòria es trontolla. 

El risc augmenta amb el testament hològraf, l'escrit de puny i lletra del testador. Encara que sembla una opció senzilla i econòmica, és on es concentren la majoria d'errors: falta de data, signatures incorrectes, ratllades sense validar o incompliment dels requisits específics del dret català. 

A Catalunya, a més, el testament hològraf ha de presentar davant notari en un termini màxim de quatre anys des de la defunció per a la seva adveració i protocol·lització. Si la família desconeix aquest requisit o troba el document tard, el testament pot caducar i l'herència derivar cap a la successió intestada.

Desheretaments, pretericions i clàusules ambigües: l'origen de molts litigis

Un altre focus habitual de conflicte és el desheretament mal plantejat. La normativa catalana exigeix que s'expressi una causa legal i que el legitimari afectat sigui identificat de manera nominal. No admet fórmules genèriques ni condicions. Entre les causes més utilitzades figura la falta de relació familiar imputable exclusivament al legitimari, encara que la seva prova sol ser complexa.

Si la causa no s'acredita, el desheretament es considera injusta i el legitimari pot reclamar la seva legítima, la qual cosa obre la porta a renegociacions familiars i, en molts casos, a procediments judicials.

També són freqüents els problemes derivats de la preterició, quan un legitimari queda fora del testament sense haver estat desheretat ni haver rebut cap atribució. En aquests casos, la llei li reconeix el dret a exigir la seva legítima, la qual cosa pot paralitzar la partició fins que es quantifiqui i satisfaci aquest dret.

A això se sumen les clàusules ambigües o la descripció insuficient de béns. El dret català ordena interpretar el testament segons la voluntat del testador, però si dues disposicions són contradictòries de manera irreductible, ambdues poden quedar sense efecte. És el tipus d'escenari que acaba en un jutjat.

El cost ocult: herències bloquejades i recàrrecs fiscals

Més enllà dels conflictes familiars, els errors formals tenen un impacte directe en la butxaca. A Catalunya, el termini per a presentar l'Impost sobre Successions és de sis mesos des de la defunció, amb possibilitat de sol·licitar una pròrroga dins dels cinc primers mesos. Si l'herència està bloquejada per un testament defectuós i es presenta fora de termini, la Llei General Tributària aplica un recàrrec de l'1% per cada mes de retard, que aconsegueix el 15% quan han passat més de dotze mesos, a més d'interessos de demora.

Aquest recàrrec no depèn del valor de l'herència, sinó de la puntualitat en la presentació. Per això, els experts insisteixen que la planificació successòria ha de ser precisa, actualitzada i ajustada a la normativa vigent.

Planificar per a evitar costos: la importància de l'assessorament

El dret successori català és clar en les seves exigències: formes concretes, causes taxades per a desheretar, protecció de la legítima i terminis estrictes. Quan aquests elements es descuren, els problemes no apareixen immediatament, però acaben aflorant en forma de litigis, retards o sobrecostos fiscals.

Els notaris recomanen revisar el testament després de canvis vitals rellevants —divorcis, nous fills, segones parelles— i, en famílies complexes, concretar la partició per a evitar disputes posteriors. En herències, corregir a posteriori gairebé sempre és més car que planificar bé des del principi.