Els enginyers adverteixen sobre el risc de les preses i reclamen inversió urgent per a la seguretat hídrica

L'envelliment de les infraestructures hidràuliques i la insuficiència de tècnics especialitzats situen al país davant un escenari crític que exigeix atenció immediata tant des del punt de vista tècnic com polític.

L'Associació d'Enginyers de Camins, Canales i Ports ha presentat un informe detallat davant el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán Fernández, i la directora general de l'Aigua, M.ª Dolores Pascual, en el qual subratlla la necessitat de reforçar la seguretat de preses i altres infraestructures estratègiques. El col·lectiu descriu la situació com a “crítica” i exigeix la incorporació de 80 nous enginyers especialitzats, així com una millora de la formació del personal que supervisa les instal·lacions més vulnerables. “És imprescindible actuar abans que es produeixin incidents que puguin tenir conseqüències greus”, adverteixen els tècnics en el document.

Riscos en preses i personal insuficient

L'informe posa el focus en preses que presenten problemes estructurals o que manquen d'equips de control actualitzats. Les regions del Llevant i les conques del Xúquer i del Segura són especialment vulnerables, segons els enginyers. L'organització proposa la implantació de plans d'emergència en aquestes zones i la creació d'un Consell de Seguretat de Preses independent, inspirat en el model del Consell de Seguretat Nuclear, que actuï amb autonomia tècnica i capacitat de supervisió.

El dèficit de personal tècnic també es tradueix en un risc operatiu diari. La incorporació de nous professionals especialitzats permetria garantir inspeccions periòdiques, manteniment adequat i resposta ràpida davant possibles incidències. “La seguretat de l'aigua i l'estabilitat de les infraestructures depenen directament de comptar amb personal qualificat i recursos suficients”, expliquen des de l'associació.

Crítiques a la demolició d'infraestructures existents

Un dels punts més delicats de l'informe és la denúncia sobre l'extinció de concessions hidroelèctriques i els processos de demolició de preses que continuen sent funcionals. Segons el col·lectiu, exemples com les preses de la Retorna i Els Toranes evidencien la necessitat d'avaluar integralment l'impacte d'aquestes decisions abans d'executar-les. “Eliminar estructures que encara compleixen funcions essencials pot comprometre tant la gestió hídrica com la seguretat energètica”, assenyalen els tècnics.

La hidràulica com a pilar energètic estratègic

L'informe destaca la rellevància de l'energia hidràulica dins del mix elèctric espanyol. En 2025, aquesta font va representar el 12,4% de la generació elèctrica, aportant estabilitat enfront de la variabilitat de l'eòlica i la solar, que juntes van aconseguir un 40%. Les centrals hidroelèctriques reversibles, a més, funcionen com a “bateries naturals” capaços d'emmagatzemar energia i equilibrar la xarxa en moments d'alta demanda.

Els enginyers adverteixen que mantenir i modernitzar aquestes infraestructures és clau per a complir els objectius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), que projecta aconseguir un 81% de generació renovable en 2030. “No podem sacrificar l'estabilitat hidràulica en favor d'una transició energètica accelerada sense planificació”, alerten.

Reivindicació en el Dia Mundial de l'Aigua

Aprofitant la proximitat del Dia Mundial de l'Aigua, l'associació subratlla la necessitat d'integrar la gestió hídrica amb la planificació energètica i territorial. S'advoca per un enfocament integral que combini sostenibilitat, eficiència i seguretat, enfront de la falta de compromisos concrets per part de la Secretaria d'Estat després de la reunió.

La coincidència de diverses organitzacions professionals i sindicals en aquest diagnòstic evidencia la creixent preocupació en el sector sobre la situació del patrimoni hidràulic espanyol i la necessitat de decisions urgents per a garantir la seva resiliència davant desafiaments futurs.