Quins han estat els resultats de les eleccions generals a Catalunya des del 1977?

El diumenge 23 de juliol Catalunya jugarà un paper important per determinar qui podrà ocupar la Moncloa perquè la llei electoral estipula que per la seva població, Catalunya tria 48 escons al Congrés.

Tradicionalment, Catalunya ha estat un feu socialista des de Felipe González fins a José Luis Rodríguez Zapatero que van fonamentar les seves victòries electorals amb uns grans a la comunitat catalana. Tot i això, la fragmentació i l'aparició de nous partits, juntament amb l'auge de l'independentisme, va fer que el PSC perdés força i pes a Catalunya i no poguessin disputar-li el govern a Mariano Rajoy.

D'aquesta manera, dels 15 comicis electorals que s'han celebrat al nostre país des de l'arribada de la democràcia el 1977, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) s'ha imposat a 10 d'aquestes 15 trobades electorals. Tot i aquesta increïble dada, els socialistes han estat incapaços de ser la llista més votada des de les eleccions del 2008. Ara, segons les enquestes i projeccions electorals semblen indicar que podrien tornar a imposar-se a la comunitat catalana aquest 2023.

1979

A les primeres eleccions generals democràtiques, els socialistes catalans ja es van imposar a Catalunya, amb un 28,53% dels vots. Aquestes xifres rebel·len que van treure un resultat molt més elevat que la resta de partits, fins i tot per sobre de l'UCD, que va rebre el 16,90% dels vots. Aliança Popular, més tard reconvertida al PP, va obtenir a Catalunya únicament el 3.55% dels vots.

1982

Tot i que a les eleccions del 1979 els percentatges socialistes es van mantenir al mateix nivell (29.67%), l'explosió del socialisme català va sorgir el 1982. En aquestes eleccions, el PSC va rebre el 45.84% dels vots, respecte als 14.66% d'Aliança Popular i el 4,18% d'ERC. Per la seva banda, Convergència i Unió (CiU) va obtenir el 16.38% dels vots a les primeres eleccions a què es presentaven. Aquests resultats, que van permetre al PSOE sumar 25 escons per Catalunya, van permetre a Felipe González arribar a la presidència del govern central.

1996-2004

González va governar fins al 1996, quan va cedir la presidència a Aznar que s'havia imposat a les eleccions. El popular va governar fins al 2004. En aquestes dues eleccions els populars van incrementar els seus vots a Catalunya, amb un 17.96% dels vots el 1996, davant els 39.36% dels socialistes, i un 22.79% el 2000 davant els 34,13 % del PSC.

Aquestes dades li van permetre sumar més escons, arribant fins als 12 dels comicis de l'any 2000. No obstant, a les eleccions del 2004 la seva intenció de vot a Catalunya va caure fins al 15.58%, mentre que les del PSC va tornar a pujar fins al 39.47 %, cosa que va permetre a Zapatero obtenir la majoria per governar.

2008

Tot i que el 2008 el PSC va tornar a superar el 45% dels vots en territori català, el 2011 el PP va pujar fins al 20.7% dels vots a Catalunya, mentre que els socialistes van caure fins al 26.66%. Aquests resultats van permetre a Mariano Rajoy accedir a la Moncloa. Per primera vegada, aquestes eleccions les va guanyar una força política nacionalista, ja que CiU es va emportar el 29,35% dels vots.

Si s'observen els resultats a cada convocatòria electoral, es pot observar com per al PP Catalunya no ha estat un dels seus territoris més importants per aconseguir vots. De fet, ni el 2015 ni el 2016, els pitjors resultats aconseguits pels socialistes catalans en unes eleccions generals, els populars van aconseguir superar-los en percentatge de vot.

2015

Com es pot veure al gràfic, el 2015 els socialistes van registrar un 15.69% dels vots davant l'11.12% dels populars. Aquestes eleccions les van guanyar En Comú Podem que es presentava per primer cop a les eleccions generals, amb un sorprenent 24.72% dels vots. Ciutadans, que també apareixia a la política nacional, va obtenir el 13.05%. A més, ERC va rebre el 16% i CiU el 15,08%.

2016

A la repetició electoral del 2016, En Comú Podem va tornar a repetir victòria electoral a Catalunya amb el 24.53% dels vots, seguit d'ERC (18.18%), PSC (16.10%), CiU (13.90%), PP (13.36%) i Ciutadans (10.94%).

A les últimes eleccions del 2019, va ser ERC el que va vèncer. Els republicans van obtenir el 22.57% dels vots, per davant de PSC (20.5%), En Comú Podem (14.17%), Junts (13.68%), PP (7.42%), CUP (6.37%), VOX (6.29%) i Ciutadans (5.62%).

LES XIFRES DE PARTICIPACIÓ I ABSTENCIÓ HAN ESTAT CLAUS EN CADA TROBADA ELECTORAL

Molts són els politòlegs i polítics que han opinat sobre si una participació més gran afavoreix la dreta o els partits d'esquerra, amb diferents opinions. No obstant això, ningú no pot afirmar a qui pot afavorir que hi hagi un percentatge més elevat d'abstenció.

Les altes temperatures que s'esperen per a aquest cap de setmana en plena onada de calor tampoc fan pensar que puguin afavorir aquesta participació, arribant alguns partits fins a plantejar la possibilitat d'ampliar l'horari de votació perquè es pugui fer a les hores amb menys calor, proposta ja rebutjada per la Junta Electoral.

A Catalunya hi ha hagut un corrent promogut per una part de l'independentisme que defensava que es portés a terme una abstenció massiva en aquestes eleccions generals. Fins i tot l'ANC va plantejar una consulta a les bases sobre si havien d'advocar per promoure aquesta abstenció, però finalment la votació va decidir rebutjar aquesta idea. Una altra part de l'abstencionisme prové del moviment feminista que sota el Hastag #FeminismoNoVotaTraidores vol castigar els que legislen "en contra de les dones" a través de la nova Llei Trans o la Llei del Sol Sí és Sí. Creuen que ha arribat el moment de "Dir prou" a aquests partits polítics que els van restant drets, només pel fet de ser dones i no els escolten.

Si s'observa el progrés durant els anys, als quinze comicis celebrats fins ara les dades més baixes d'abstenció es van registrar el 1977. En aquestes eleccions hi va haver una gran mobilització ja que es tractava de les primeres eleccions a les corts generals que els espanyols tenien el poder de votar després de 40 anys de dictadura franquista.

Tot i que el 1977 l'abstenció a Catalunya va pujar fins al 16.86%, en cap moment s'ha acostat a aquestes dades a cap de les eleccions generals. Únicament el 1982 es poden observar unes dades més semblants, amb un 19,18% d'abstenció. Ja als comicis del 1979, la segona ocasió en què els ciutadans acudien a les urnes, l'abstenció ja va pujar fins al 32.38% a Catalunya.

L'any 2000, un 35,94% dels catalans va decidir abstenir-se a les eleccions generals, una dada que únicament ha estat superada per l'abstenció registrada el 2016, quan s'havien repetit les eleccions del 2015 per falta d'acord que no va permetre ni Pedro Sánchez ni Mariano Rajoy formar un govern.

A les darreres eleccions del novembre del 2019, precedides d'una moció de censura el 2018 i altres eleccions generals l'abril del 2019, l'abstenció a Catalunya va pujar fins al 30.60%.

D'altra banda, la participació a les eleccions generals a Catalunya ha anat variant al llarg dels anys. La participació més baixa es va registrar l'any 2016, amb tan sols el 63,42% dels catalans que havien acudit a les urnes. En canvi, les eleccions del 1977 van ser les que van registrar el percentatge més alt de participació, amb el 83,14%.

Si bé és cert que a les eleccions generals de l'abril del 2019 es va registrar a Catalunya una participació del 74.57%, a cap de les eleccions s'ha superat la barrera del 70% des del 2008, quan es va registrar un 70.3%. Aquesta dada ja significava una important reculada respecte al 75.96% del 2004.