Lucía Navarro (Barça CBS): "El meu pare és el meu referent"

Lucía Navarro (Sant Feliu de Llobregat, 2004) s'ha criat sempre a les categories inferiors del FC Barcelona . El seu camí l'ha portat a complir un dels somnis de tot esportista que es forma al planter blaugrana: arribar al primer equip. El seu talent és innegable. Poques esportistes poden afirmar haver debutat amb el primer equip del FC Barcelona amb només 16 anys, ia més haver jugat a la màxima categoria del bàsquet espanyol i considerada una de les millors lligues d'Europa, amb només 18 anys.

Parlar del cognom Navarro al bàsquet és fer-ho de paraules grans. Des de ben petita, va optar per emular el seu pare, que li va transmetre tant la seva destresa innata com la seva desimboltura, atributs que la converteixen en una competidora impredictible i capaç d'enfrontar qualsevol desafiament. L'any 2018, va aconseguir el títol de campiona a la categoria infantil durant el campionat de seleccions autonòmiques representant Catalunya . A més, ja ha tingut l'experiència de representar Espanya a escala internacional en categories inferiors.

• Quin és lobjectiu que et marques a nivell personal per a aquesta temporada?

Aprendre i millorar. Al final estic amb jugadores que tenen molta experiència. Puc aprendre cada dia als entrenaments i escoltar tot el que em diuen tant elles, com Isaac i l'staff. Millorar a poc a poc, treballar amb molt de sacrifici i que vagin arribant oportunitats.

• Abans de jugar a la Lliga Femenina, vas passar pel Viladecans a la Lliga Femenina 2. Què vas aprendre d'aquella experiència?

Em va servir perquè ho estava compaginant amb el primer equip del Barça. Va ser tot un repte. Va ser difícil, òbviament, però em va servir per aprendre. Del Viladecans m'emporto persones increïbles. Vaig gaudir molt amb aquell equip. Va ser una experiència molt bona.

• Hi ha un gran salt entre les dues categories?

Sí. Al final cada categoria és un món i cada vegada que puges de categoria és un salt. Sí, es nota.

• Al Barça CBS hi ha una combinació de jugadores molt joves com tu amb altres que són més veteranes. Com és aquesta combinació de jugadores de diferents edats?

Bé. La veritat és que tenim molt bon rotllo i al vestidor ens portem genial entre totes i ens oblidem una mica de l'edat. Al final ho passem bé i estem totes per fer la mateixa feina. Hem d'estar juntes per assolir el mateix objectiu. Ens ho passem molt bé.

• Què aprens de les més veteranes?

Al final se sent perquè elles han viscut tot el que tu estàs fent. Elles ja ho han passat i és de gran ajuda. Per exemple, Anna Cruz ho ha viscut tot i ha passat per moltes experiències. Cal escoltar-lo cada petita cosa i cada petit detall i intentar fer-ho tan bé com sigui possible.

"El meu pare és el meu referent. Intento escoltar el que em diu i aprendre'n una mica. És molt difícil arribar on ell va arribar. És pràcticament impossible. El meu objectiu és arribar al meu màxim possible"

• Fa poc es va anunciar des del club que jugaria un partit contra el Casademont Saragossa al Palau Blaugrana. A més, ja s'ha jugat anteriorment altres anys. Com és jugar al Palau a diferència de fer-ho a Sant Feliu?

És molt emocionant. És un escenari increïble. Per mi, personalment, que des de petita he anat, és molt especial. Ho afrontem amb moltes ganes.

• Quins han estat referents quan ets més petita?

Òbviament el meu pare és el meu referent. Intento escoltar el que em diu i aprendre'n una mica. És molt difícil arribar on ell va arribar. És pràcticament impossible. El meu objectiu és arribar al meu màxim possible, aprendre'n i de les coses que em diu.

• Et comenta moltes coses quan veus els teus partits?

Sí. Des de petita sempre hem parlat molt de bàsquet i hem entrenat.

• Tenia algun referent femení o creus que no hi ha gaires referents?

Personalment m'agrada molt Marine Johanne s. És una jugadora francesa que em sembla un espectacle. És màgia tot el que fa. M'encanta veure-la.

Continua llegint l'entrevista a Vilapress.