Què li passa al Barça? Les claus d'un desastre que deixa Xavi a la corda fluixa

El Barça va tornar a mostrar senyals d'alarma aquest dimecres a la Champions League , després de perdre 3-2 contra l'Anvers. Per sort per als de Xavi Hernández , aquesta derrota no va evitar que el club blaugrana passés com a primer de grup a vuitens de final de la competició europea, cosa molt favorable tenint en compte que s'enfrontarà a algun segon de grup (evitant així 'cocos' com el Bayern, el Manchester City o l'Arsenal).

Per tant, els seus possibles rivals seran el Copenhaguen, el PSV, el Nàpols, l'Inter de Milà, la Lazio, el PSG o el Leipzig. Ara la Champions descansa i torna al febrer, però tenint en compte com està la situació a Can Barça, les crítiques que està rebent Xavi i els nervis del famós 'entorn', no seran partits fàcils els que s'acosten.

LES CLAUS D'UNA DEBACLAMENT PROGRESSIVA

Totes les bones sensacions que va deixar el club blaugrana la temporada passada s?han esfumat en aquesta campanya. La defensa , un dels punts forts de l'any passat, s'ha afeblit de manera estrepitosa. Per fer-nos una idea, en 16 jornades el Barça ha encaixat 18 gols, fet que toca més d'un gol per partit. A hores d'ara, el curs passat només s'havien encaixat 7 gols.

Alguna cosa falla a la rereguarda. Koundé, que ha aconseguit un lloc com a central després de les seves nombroses queixes a Xavi per posar-lo al lateral, no està donant el rendiment esperat i ha aparegut a la fotografia de diversos gols importants aquest any. A més, Balde era un dels indiscutibles anteriorment, i ara juga poc i sense gaire transcendència. Per contra, ha aparegut Joao Cancelo, el lateral del Manchester City que va arribar el darrer dia de mercat en forma de cessió. Si bé és cert que ha marcat gols i ha donat assistències que han valgut punts, aporta també un punt de descontrol que no afavoreix els de Xavi.

Pel que fa a aquesta primera clau, s'intueix una certa desconnexió i malestar entre els jugadors i l'entrenador . Sense anar més lluny, el programa Què t'hi jugues de SER Catalunya va explicar aquesta setmana que hi ha un sector del vestidor que està expressant la seva inquietud pels nombrosos dies lliures que té la plantilla. Això també passava l'any passat, però les aigües estaven més calmades i la pilota entrava amb més facilitat. A més, el tuiter i periodista Joan Fontes també en deixava caure una afirmació que anava en aquesta línia.

La tercera clau seria la poca autocrítica del tècnic egarenc. Xavi Hernández no es caracteritza especialment per assumir els errors i donar mostra de què ha fallat, sinó que és més procliu a llançar pilotes fora, apuntant cap a la falta de punteria, la bona feina del rival o fins i tot l'excessiu soroll mediàtic. Sense anar més lluny, després de la derrota per 4-2 contra el Girona, l'entrenador blaugrana va dir davant de Míchel: “A la gent li cabreja més la derrota perquè hem tingut el partit a les nostres mans. El Girona ha aprofitat els seus moments i nosaltres no".

El tècnic del Girona no va poder evitar que se li escapés un petit somriure, conscient que no era cert perquè el plantejament tàctic que havia dissenyat s?havia menjat a la pissarra de Xavi.

I finalment, no es pot obviar el soroll mediàtic excessiu. De fet, Xavi ho va comentar a la roda de premsa posterior al partit contra l'Alabès, que va guanyar de forma pírrica per 2-1: “El que digui la premsa afecta l'equip. Es generen escenaris que no són els reals i afecta. genera una negativitat que afecta. Els afecta massa el que es diu a l'entorn. Hi ha un nerviosisme exagerat a l'entorn. A mi no m'afecta , jo em poso molt poc nerviós. Però els jugadors estan tensos. De mi van dir que era el càncer del Barça i sóc aquí d'entrenador. Això els he dit. Aquests jugadors mereixen un crèdit. Els he dit que calma i tranquil·litat. Hem estat bé mitja hora, aquest és el camí. Els jugadors necessitaven avui afecte”.

Si bé és cert que quan Xavi ho va dir va sonar a excusa, la realitat és que no és la mateixa pressió mediàtica ni el mateix soroll el que es genera quan perd el Barça quan perd el Madrid.

Veurem si el tècnic egarenc és capaç de capgirar aquesta pèssima situació, però el futur no s'augura excessivament bell a Can Barça.