El somni continua viu: Espanya remunta contra França (2-1) i ja és a la final de l'Eurocopa

A Espanya li faltava una remuntada per continuar enlluernant a l'Eurocopa 2024. I ha arribat contra França (2-1). L'equip de Luis de la Fuente s'ha classificat amb brillantor i mereixement per a la final del torneig europeu després de dominar, veure's per darrere al marcador, capgirar la situació i saber controlar un escenari favorable. 12 anys després de l'última vegada, la Roja jugarà per coronar-se com a campiona del Vell Continent.

Va sortir Espanya amb el que s'esperava; Dani Olmo per la lesió de Pedri i Jesús Navas i Nacho pels sancionats Carvajal i Le Normand a la línia defensiva. França, per part seva, també va donar la seva quota de sorpresa; Didier Deschamps va asseure Griezmann, força gris a l'Euro, i es va decantar pel Mosquit Ousmane Dembélé.

També es podia esperar una selecció espanyola dominadora i una francesa replegada i esperant sortir amb velocitat... i va ser així. Els de Luis de la Fuente es van apoderar de la pilota i la van moure amb precisió. La primera gran ocasió del matx, un cop de cap de Fabián Ruiz, arribaria al minut 5.

Però a la primera clara dels gals, la pilota va acabar en gol. Els de Deschamps, que únicament havien marcat des del punt de penal (els altres gols a favor seu havien estat en pròpia porta) van trencar el 0-0 gràcies a una rematada de cap inapel·lable de Randal Kolo Muani al minut 8.

Es dibuixava, doncs, un escenari poc propici, amb els bleus replegant i amenaçant amb contraatacs i més encara quan Navas va veure la groga al 13. Però Espanya es va posar la granota de feina i va començar a rondar la porteria de Mike Maignan.

Fins que al minut 20, Lamine Yamal es va inventar un golàs per a l'hemeroteca. La pilota li va arribar al peu esquerre a 25 metres de la porteria, va alçar la vista i va dibuixar un xut amb rosca que es va colar a la meta francesa sense que l'arquer del Milan pogués evitar-ho. El de Mataró és el golejador més jove de la història de la competició.

El gol va donar ales a la Roja , que no trigaria a capgirar completament el marcador. 4 minuts més tard, després d'una gran acció de Dani Olmo a l'àrea, el 10 de Terrassa es va inventar un xut creuat que va desviar Jules Koundé a la seva pròpia porteria.

França va quedar mig groggy després de la reacció fulminant dels seus rivals i els intents de desbordament, principalment de Kylian Mbappé i de Dembélé van ser neutralitzats amb encert i suficiència per part de la defensa espanyola.

Després del pas per vestidors es podia esperar que els francesos sortissin en tromba, però res més lluny de la realitat. La versió grisa del combinat de Deschamps naufragava una vegada i una altra, i la sensació de perill era més gran que el perill real.

Cap al quart d'hora del segon temps va començar el carrusel de canvis, amb l'entrada de mordent per part dels gals: davanters a dins, migcampistes a fora. Una declaració d'intencions que va coincidir amb ocasions i arribades dels bleus ; un cop de cap de Dayot Upamecano va sortir per sobre del travesser d'Unai Simón i una passada filtrada de Mbappé se li va escapar al lateral Theo Hernández a la línia de fons.

Espanya va recuperar el cuir i el domini del partit, i fins a la mitja hora de la segona meitat no va tornar a patir; aleshores, encara que tampoc va ser necessària la intervenció del meta, Hernández va tenir una ocasió des de la frontal de l'àrea que se'n va anar molt alta.

Tot i això, el 3-1 podria haver arribat al 81 si el xut enroscat i verinós de Lamine Yamal hagués trobat porteria. L'extrem del Barça, que veuria la groga per una agafada per frenar una contra francesa, seria canviat i ovacionat en el temps afegit... abans de guanyar el premi a MVP del partit.

Els francesos, de fet, ni tan sols van ser capaços de ficar la por al cos: encara que Deschamps havia fet entrar Giroud, l'únic ensurt que van donar a la recta final va ser un innocent cop de cap de Griezmann que va marxar alt.

Espanya, doncs, ja espera rival per a la gran final del proper diumenge 14 de juliol, que es jugarà a l'Olympiastadion de Berlín. Podria ser Països Baixos (cosa que suposaria la reedició del partit pel títol del Mundial del 2010) o Anglaterra (que mai s'ha enfrontat a Espanya en un partit pel títol, però que jugaria la seva segona final continental consecutiva). Neerlandesos i anglesos s'enfrontaran per l'altra plaça a partir de les 21.00 de dimecres 10 de juliol.