El reconeixement de la selecció catalana: una altra de les claus de l'acord PSC-ERC

El preacord entre el PSC i ERC per investir el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat preveu el reconeixement de les seleccions esportives catalanes amb l'objectiu de promoure la projecció internacional de les federacions esportives de Catalunya i que aquestes competeixin internacionalment.

En concret, el text assenyala que el Govern "continuarà treballant per al màxim reconeixement de l'esport català a tots els seus nivells ", per la qual cosa promourà la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i el reconeixement de les seleccions catalanes.

En la mateixa línia, el preacord també contempla la creació d'una Oficina adscrita al Consell Català de l'Esport que promourà les seleccions catalanes que, segons la Llei de l'Esport, poden participar internacionalment en haver nascut abans que la federació espanyola corresponent o tenir un arrelament social i històric a Catalunya.

PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA

Així mateix, l'acord entre els dos partits per investir el que va ser ministre de Sanitat inclou aprovar un Pacte Nacional per la Llengua que compti amb 200 milions d'euros de finançament el primer any . Aquest Pacte s'haurà d'aprovar en els primers 100 dies del proper Govern i s'haurà de dotar del corresponent finançament anual per al seu desplegament segons allò acordat.

De la mateixa manera, s'assenyala que cal crear una Conselleria de Política Lingüística, amb un pla d'acció transversal que es projecti sobre la resta de departaments. Així mateix, tots dos partits es comprometen a " garantir el català com la llengua d'ús normal de les administracions i de les institucions catalanes" en les seves actuacions internes, la relació entre elles i les comunicacions a persones físiques o jurídiques residents a l'àmbit lingüístic català. En tot cas, el document assenyala que no s'ha de perjudicar el dret d'opció lingüística dels ciutadans en relació amb les administracions.

C1 DE CATALÀ PER A ESTUDIANTS DE "GRAUS ESTRATÈGICS"

El preacord contempla que cal garantir que assoleixin el nivell C1 de català tots els graduats en universitats catalanes de "graus lingüísticament estratègics", com ara salut, dret, treball social i ciències de la comunicació. Tot això, amb l'objectiu d'aconseguir la "competència lingüística necessària per atendre els pacients i els usuaris del país".

A més, els estudiants del grau d'educació primària hauran de tenir el nivell C2, i se n'haurà de potenciar l'obtenció en altres graus, especialment en aquells més orientats a la docència, així com al màster universitari de formació del professorat.

D'altra banda, el preacord assenyala que el català ha de ser la llengua vehicular i d'aprenentatge al sistema educatiu, tot i que la determinació de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari "haurà d'estar basada exclusivament en criteris pedagògics". Els centres hauran de fer un projecte lingüístic i “impulsar mesures de suport educatives en cada llengua” que no podran ser imposats i aliens als criteris pedagògics.

CATALÀ A LA SALUT

El document recull que el Govern haurà "establir un calendari de capacitació del personal i normalització de l'ús" del català entre els treballadors de Salut i Drets Socials . També obliga a desenvolupar un pla d'impuls del català a l'audiovisual i l'entorn digital i garantir "activament" el compliment de la legislació en drets lingüístics, especialment a l'empresa i el comerç.

MANTENIR LA CONSELLERIA ACCIÓ EXTERIOR

El preacord preveu que es mantingui l'actual Conselleria d'Acció Exterior i la UE, així com el programa de suport al cos consular establert a Catalunya. També caldrà culminar la creació del Cos d'Acció Exterior i establir un pla per implementar els seus funcionaris a totes les conselleries.

Així mateix, es consolidarà i ampliarà la xarxa de delegacions actuals, "amb una atenció especial a Amèrica Llatina i Àsia" i es reforçarà l'acció exterior a l'Àfrica. Finalment, preveu reforçar la presència de la Generalitat en organismes i agències internacionals en què es tractin qüestions de què el Govern tingui competències.